Imitació, reproducció, plagi, còpia o rèplica són alguns dels eufemismes que tenen els productes falsificats. Aquest problema comporta per al comerç i els fabricants de l’Estat espanyol pèrdues d’un 10,6 % del volum total de les seves vendes, la qual cosa es tradueix en 6.766 milions d’euros anuals, segons l’informe de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO). “Tenim una necessitat de reconeixement social de projecció del nostre prestigi i les marques de luxe són una eina per aconseguir-lo”, afirma Ana Jiménez-Zarco, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

I és que la propietat intel·lectual no sembla ser un problema social i econòmic gaire important, sobretot per als més joves (de 15 a 24 anys). Segons l’estudi Los ciudadanos europeos y la propiedad intelectual: percepción, concienciación y conducta, el 49% dels ciutadans de la Unió Europea (UE) d’aquesta edat coincideix que l’adquisició de falsificacions és “un acte de protesta” i el 52%, que és “una compra intel·ligent”. “Consideren que és una acció de protesta perquè creuen que el preu és un abús per part de les empreses, i que el producte no es democratitza, reservant-se per a una sola part de públic o elit”, afirma Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. “D’altra banda, entenen que la falsificació és una compra intel·ligent perquè, si reprodueix el model original de manera fidel, el consumidor aconsegueix fer veure que el producte és original, havent-lo adquirit a un preu més econòmic“, afegeix.

Més joves menys preocupats
L’edat apareix com una variable per tenir en compte: com més joves, més proclius es mostren els ciutadans de la UE a donar suport a aquestes afirmacions. “Són els qui menys capacitat de compra tenen, però moltes vegades també els qui segueixen més la moda i les tendències, i poden sentir-se pressionats per la influència del seu cercle social, que els pot portar a seguir un ritme determinat de consum i a haver d’aparentar que el poden mantenir”, explica Soler.

D’altra banda, segons Soler, les generacions joves són les que adopten més una actitud activa contra les desigualtats i les injustícies, i la falsificació és un dels mitjans que poden fer servir per “castigar” les empreses que, al seu entendre, fomenten la desigualtat entre persones o cometen aquestes injustícies. La variable del sexe no apareix com a determinant en el consum de falsificacions; el consum d’aquesta mena de productes és molt semblant entre homes i dones d’aquesta edat.En general, aconseguir l’objecte que es vol per molt menys és un desig que comparteix el 34% dels ciutadans de la UE, i si a més permet guanyar reputació social, millor.

“El consumidor entén que aconsegueix tots dos objectius, la funció bàsica que és l’objecte necessari, juntament amb la necessitat social i hedonista, que és la projecció social i la satisfacció personal que aquest objecte li atribueix”, detalla Jiménez-Zarco, també investigadora del grup i2TIC (Grup de Recerca Interdisciplinària sobre les TIC). En aquesta línia, l’estudi Claves para la búsqueda de un consumidor responsable, ético y consciente: aportaciones de la psicología a la compra de productos falsificados reafirma aquesta tesi: aquest tipus de consumidor experimenta sentiments d’orgull (del tipus narcisista) davant una compra de producte falsificat i pot arribar a ser un prescriptor d’aquesta mena de productes quan narra l’experiència. Tres tipus de consumidors de falsificacionsComprar rèpliques per adaptar-se a un grup social és una de les raons per les quals alguns consumidors s’acosten a les falsificacions.

“Els productes cada vegada cerquen satisfer un nivell més elevat de necessitats (les que responen a requisits d’àmbit social o personal). Per tant, portar una marca amb un prestigi alt, amb una reputació de marca exclusiva i socialment reeixida projecta una imatge en la persona que la consumeix que respon a necessitats de caràcter social com l’acceptació social: jo ho mereixo, jo em sento bé si porto aquesta marca, la gent pensarà que soc una persona exclusiva, que tinc un bon estatus econòmic o que em moc en un cert ambient”, puntualitza Jiménez-Zarco.D’altra banda, l’estudi Claves para la búsqueda de un consumidor responsable, ético y consciente: aportaciones de la psicología a la compra de productos falsificados afirma que, a més del consumidor que persegueix l’acceptació social, hi ha l'”antimarca” i el consumidor que ignora que compra un producte falsificat. Per consumidor antimarca o detractor entenem el que “considera que el que pot aportar una marca no sols no està justificat pel preu, sinó que a més genera un perjudici: perjudici social, en crear desigualtat i discriminar les persones; perjudici econòmic, si la persona sent la necessitat d’adquirir aquesta marca, però ha de fer un gran esforç per fer-ho; perjudici mediambiental, si l’enfocament que la marca dona al producte és lucratiu únicament, sense importar altres aspectes rellevants, com el fet de tenir cura del planeta; perjudici moral o ètic, quan la marca no genera un valor diferencial realment, però el comunica al públic com si el tingués”, explica Soler.

El consumidor de falsificacions enganyat, cada vegada més comú en el mitjà en líniaFinalment, el perfil amb menys coneixement és el que compra productes falsificats, a vegades, sense gaire consciència que ho són, perquè el lloc on els compra resulta lícit. De fet, un de cada vuit espanyols confessa haver estat enganyat en comprar falsificacions.

“I això és degut, efectivament, al fet que poden trobar-se botigues lícites que venen productes falsificats, ja que el comerç electrònic s’ha convertit en el canal principal per a la distribució d’aquests productes“, afirma Soler. Segons l’informe de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (2021), el mitjà en línia concentra el 82% del valor total de les falsificacions. Entre els països des d’on es comercialitza més aquest tipus de falsificacions, en primer lloc hi ha la Xina, amb més del 75 % de les confiscacions de productes falsificats, seguida de Hong Kong, amb un 5,7 %, Turquia, amb un 5,6 %, i Singapur, amb un 3,3 %. En conjunt, el valor de les pèrdues anuals en vendes a l’Estat espanyol equival a 146 euros per ciutadà.En general, el consumidor de falsificacions no pensa en les conseqüències de la seva conducta sobre els altres, i relativitza i justifica les seves accions i responsabilitats. En aquesta línia, Jiménez-Zarco afirma que no és conscient ni es planteja el perjudici econòmic ni social que està creant.

No pensa ni en l’empresa ni el disseny, ni en la propietat intel·lectual, només busca la satisfacció personal. També parteix de la premissa que la marca s’emporta un marge de benefici brutal i, per tant, considera que pot permetre’s el luxe que certs clients no li comprin, i a més pot pensar que amb la seva compra li fa publicitat”, conclou Jiménez-Zarco.

Nou comentari

Comparteix