El Centre -en la seva part nord- i Ca n’Anglada, són la cara i creu dels barris de Terrassa, si els classifiquen per nivell socioeconòmic. L’Idescat ha publicat aquesta setmana l’Índex socioeconòmic territorial (IST), el qual permet descobrir en quina situació es troben els barris de la nostra ciutat respecte a la resta de Catalunya. Aquest índex contempla diverses característiques (des del nivell educatiu a la situació ocupacional dels residents, al seu nivell de renda i a la relació percentual de població migrada) dels habitants d’una regió concreta, i en permet quantificar les diferències dins del territori. Els resultats es proporcionen per agrupacions censals, d’entre 5.000 i 20.000 habitants, per això en el cas de Terrassa, per la seva distribució poblacional, ens permet poder consultar les dades gairebé barri a barri.
D’aquesta manera, el rànquing de nivell socioeconòmic (de més alt a més baix) és el següent:
Per sobre la mitjana catalana (100 punts)
Centre – Estació del Nord: 122,6
Centre – Plaça Vella: 121,2
Vallparadís – Antic Poble de Sant Pere: 113
Ca n’Aurell Est: 113
Segle XX: 112,6
Ca n’Aurell: 108,5
Sant Pere: 107,8
Roc Blanc (+urbanitzacions D4): 107,5
Cementiri Vell: 107,2
Can Roca – Pla del Bon Aire: 107,1
Torrent d’en Pere Parres: 106,6
Poble Nou- Zona Esportiva: 106,1
Per sota de la mitjana catalana (100 punts)
Les Arenes- La Grípia – Can Montllor: 99,1
La Cogullada: 98,7
Plaça Catalunya – Escola Industrial: 97,2
Can Parellada – Les Fonts: 96,7
Can Boada: 95,5
Torre-sana – Montserrat – Vilardell: 90,7
Can Palet: 89,5
Sant Pere Nord – Can Tusell: 88,7
La Maurina: 83,1
Can Jofresa – Can Palet II – Guadalhorce – Xúquer: 81,1
Ègara: 79,8
Sant Llorenç: 69,7
Ca n’Anglada: 64,5
El mapa interactiu (clicant aquí) a més de veure per colors la situació en què es troba cada barri, també ofereix més dades en detall de cadascun d’ells, com la població amb feina, els treballadors amb estudis bàsics, joves sense estudis postobligatoris o estrangers de països de renda baixa o mitjana, a més de la renda mitjana per persona. A més, cada barri hi ha una gràfica amb l’evolució que ha tingut en els darrers cinc anys (del 2015 al 2019), de manera que permet veure si hi ha una tendència a l’alça o a la baixa. Per exemple, agafant el barri amb el nivell socioeconòmic més elevat, el Centre Nord, el nivell de renda es troba en 118 punts (100 seria la mitjana catalana) o la població amb estudis baixos es trobaria 20 punts per sota de la mitjana catalana. Per contra, a Ca n’Anglada, la renda és de 77,6 i la població amb estudis només bàsics és de 128,8 (20 punts per sobre de la mitjana catalana).
Matadepera, entre les agrupacions censals de nivell alt
A nivell català, cal dir que de les 37 agrupacions amb el nivell socioeconòmic més elevat, totes menys una estaven a l’Àmbit Metropolità: Barcelona ciutat en tenia 24, Sant Cugat del Vallès 7 i Esplugues de Llobregat, Sabadell, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Matadepera i Girona ciutat en tenien una. Les tres agrupacions amb l’IST més elevat de Catalunya van ser les següents: Barcelona 78 (les Tres Torres) amb un IST 137,5, Barcelona 82 (Can Castelló, Modolell i Can Ballescar) amb un IST 135,8 i Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central – el Colomer – Pla de la Pagesa – Can Majó) amb un IST 135,1.
En canvi, les 64 agrupacions censals de nivell socioeconòmic més baix estaven distribuïdes per tot Catalunya, però hi havia 4 municipis que destacaven perquè en tenien un major nombre: l’Hospitalet de Llobregat (7), Santa Coloma de Gramenet (6), Badalona (6) i Barcelona (5). Les 3 agrupacions censals amb nivell socioeconòmic més baix eren Salt 3 (Nucli Urbà Nord-oest) amb un IST 34,3, Santa Coloma de Gramenet 13 (el Fondo Alt) amb un IST 51,7 i Badalona 9 (Sant Roc Oest – sector Plaça de Camarón de la Isla) amb un IST 52,0.
