!--akiadsense-->
La patronal Cecot vol emfatitzar dos elements que, al seu entendre, són bàsics per fer un salt qualitatiu en relació al creixement econòmic:
- D’una banda, la patronal insisteix en proporcionar l’estabilitat necessària al nou Govern per traslladar un missatge de confiança al sector econòmic i, en conseqüència, que això afavoreixi la creació i consolidació d’empreses. En aquest sentit, l’estabilitat ha de permetre dissenyar i planificar polítiques a mig termini amb el màxim consens polític possible per consolidar models de creixement econòmic i de cohesió social, imprescindibles en la conjuntura actual.
- D’altra banda, la Cecot proposa impulsar definitivament polítiques de suport a la internacionalització, la digitalització i la innovació com a pilars de competitivitat empresarial, claus pel nostre teixit empresarial.
“Si bé a Catalunya ha crescut força la base d’empreses exportadores en pocs anys, encara hi ha moltes pimes que no han fet el pas d’iniciar-se a l’exportació, un fet que sumat a la manca de digitalització en els processos, frena el seu creixement en mercats interiors i exteriors. Per corregir aquestes disfuncions, cal incrementar el pressupost econòmic en aquestes àrees de competitivitat i generar programes d’iniciació arropades per professionals que orientin i acompanyin en aquests estadis inicials, ajudant a reorganitzar, a incrementar la dimensió de les empreses i a incorporar processos de digitalització.”
Pel que fa a les polítiques d’Innovació, ja el 2015 la patronal Cecot sol·licitava un pla de suport amb mesures concretes que no s’ha desenvolupat i que ara ja sí que urgeix el seu desplegament.
“Catalunya excel·leix generant l’1% del coneixement mundial i el 24% del total a nivell espanyol, però encara queda lluny d’invertir el 3% del seu PIB en polítiques de R+D+I com recomana la Comissió Europea. Cal dir que hem passat de ser considerats una regió de nivell 2 (forta innovació) a una de nivell 3 (moderada innovació) perdent posicions en el ranking europeu ja que som incapaços de transferir eficientment la recerca bàsica en capacitat innovadora del teixit productiu; bàsicament perquè no s’han creat espais de cooperació entre les administracions, les empreses i els agents de la recerca. El Pacte Nacional per la Indústria hauria de promoure i accelerar aquest procés de forma urgent, doblant el pressupost per no perdre més posicions i recuperar el terreny perdut.
Cal també separar el suport polític a la recerca industrial que el 2016 només va rebre el 4,73% del conjunt del pressupost per a R+D+I del pressupost, del suport destinat a la “recerca no orientada” que va gestionar el 57% del pressupost. Aquest biaix tan significatiu a partir del 2008 està accelerant la pèrdua de posicionament de l’ecosistema català d’innovació.
Decididament cal recolzar, amb més pressupost, el conjunt del sistema i balancejar el pressupost a favor de polítiques que fomentin la innovació empresarial.
Barcelona és un destí molt atractiu a Europa per la instal·lació de start ups pel clima, per les infraestructures, pel coneixement, per les comunicacions i per la seva ubicació però suspèn en la seva capacitat d’ajudar-les a escalar. Les inversions i els projectes empresarials assoleixen bé el primer tram al nostre país, però quan han de fer un salt global busquen altres destins i en bona mesura és degut a la nostra cultura financera i a la manca de suport a la innovació.
Per ajudar al teixit empresarial cal corregir amb urgència aquestes mancances reiteradament exposades als diferents governs en els darrers anys. Fer-ho suposaria comptar amb una palanca d’atracció i de retenció de projectes empresarials internacionals a Catalunya.”
!--akiadsense-->
1 
