Cecot Comerç i Cambra de Comerç sumen sinèrgies per a un model comercial equilibrat. Concreten les mesures estructurals necessàries per a una transformació del sector i millor adaptació del comerç de proximitat
“El gran moviment d’estratègies empresarials a què està sotmès el món del comerç comporta que els grans operadors de mitjanes i grans superfícies comercials i de la distribució online facin pronunciaments de noves inversions i desenvolupaments, en el que Terrassa i en conjunt tot la comarca està sempre a l’epicentre d’aquestes estratègies donat el seu pes demogràfic. Sens dubte. la forta evolució del sector comerç en el marc d’una forta evolució tecnològica que consolida nous models d’interacció amb el consumidor obliguen als operadors a dissenyar nous espais físics en els quals l’experiència de compra mantingui tota la seva força. Com entitats amb clara vocació de foment de l’activitat comercial no podem ni volem restar indiferents a aquesta evolució que reconfigura el mapa de l’oferta i els fluxos comercials que posa en qüestió el desitjat equilibri de model comercial que fins al present s’ha considerat socioeconòmicament necessari pel nostre entorn.
Recordem que la normativa europea afavoreix la lliure competència cercant beneficiar en primer lloc el consumidor, en el marc d’una igualtat d’oportunitats pels diferents models comercials i operadors, en ares d’afavorir la seva competitivitat i eficiència. No és menys cert que aquest marc en moltes ocasions tendeix a afavorir, per lobby, influència i competència entre municipis, el model de mitjana i gran superfície comercial en perjudici del comerç de proximitat.”
Cambra i Cecot reblen que a nivell local es tenen poques eines per poder defensar un model més equilibrat i segurament més sostenible en termes mediambientals i socials, però aquest model és, ara per ara complexe d’articular com la realitat del dia a dia ens denota, també per la manca de coordinació entre diferents municipis per un model comercial equilibrat de conjunt. Aquest tema no és nou doncs ja està contrastat en la Taula del Comerç del Pacte de la Reindustrialització del Vallès Occidental, tal com va posar de manifest un estudi de les Cambres de Comerç de Sabadell i Terrassa, encarregat fa més d’un any pel Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona (*)
Aquest treball concloïa que la no alineació dels reals creixements demogràfics amb el creixement i potencialitat del sòl comercial previst en el conjunt dels POUMs municipals, dissenyats amb taxes més altes de creixement, ha comportat una pèrdua de demanda prevista amb una alarmant pèrdua de rendiment per metre quadrat comercial amb tendència a agreujar-se per l’expansió de noves mitjanes i grans superfícies –que encara que estan perfectament dins de la trama urbana establerta i per tant dins de la legalitat- aprofundeixen en la dificultat d’equilibrar el model.
“Per tant, aquest problema és estructural i no conjuntural i calen mesures generals, en el marc d’una política comuna almenys a nivell comarcal”, que, ambdues entitats concretem en els següents punts:
• Una política comercial territorial comuna en l’àmbit comarcal que dimensioni en conjunt el sol comercial necessari i equilibrat en el conjunt dels municipis que asseguri també la viabilitat del comerç de proximitat.
• Propiciar un canvi de model comercial als centres de ciutat evolucionant un model que combini el comerç de proximitat, el lleure, la cultura i la gastronomia.
• Aprovació de la nova llei i desplegant també el model de gestió integrat que representaran els APEUs per impulsar les àrees comercials consolidades i especialment els centres històrics.
• Ajudes reals i fiscals per la preservació del comerç de proximitat, sostenible i aportador de valor per la seva dinamització social.
• Incrementar la fiscalitat dels grans operadors de la distribució online, sospesant les mesures que ha emprès l’estat francès i valorant també l’impacte negatiu que aquesta mesura podria tenir sobre les exportacions catalanes.
• Buscar sinergies amb els grans operadors per afavorir l’establiment i expansió dels comerços locals en les zones que aquests desenvolupen.
• Programes de suport a la professionalització, formació i recolzament a la transformació digital del petit comerç que s’adaptin realment a les seves necessitats, doncs els programes actuals són ajuts orientats a la justificació del recurs públic, dissenyats des dels despatxos i allunyats de la necessitat operativa del dia a dia d’aquest model d’activitat econòmica.
