Trobada-esmorzar anual per compartir amb els professionals dels mitjans de comunicació | J. M.O.

La Direcció General de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya va presentar dijous passat dia 28 de febrer, en una Jornada al Palau Robert de Barcelona, l’Informe de dades de contractació amb les PIME que des de l’any 2011 elabora aquesta Direcció del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. Segons els resultats presentats, l’Informe conclou que la participació de les pimes se situa en un nivell “força superior” al conjunt de la mitjana de la UE. A Europa, la mitjana del volum de contractació amb les PIME se situa entre un 31% i un 38%.

Per organitzar aquesta sessió, la DG de Contractació Pública va obrir un termini de formulació de preguntes via correu electrònic on José Luís Martínez, assessor en contractació administrativa de la Cecot, va fer arribar un document amb comentaris i el posicionament de les pimes associades a l’entitat davant la contractació pública arrel de l’entrada en vigor de la llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic i els problemes que es troben a la contractació pública.

La LCSP posa la base per aconseguir un impuls efectiu de la participació de les pimes”, afirma Martínez, “ja sigui com a subcontractistes, ja sigui com a contractistes principals en els contractes del sector públic, aquest fet genera noves expectatives i oportunitats per la majoria d’empreses que conformen el nostre teixit productiu i que són les pimes”. En base a l’experiència diària de l’àrea d’assessorament en contractació administrativa, Martínez ha corroborat a la DG de Contractació Pública que la publicitat que s’ha donat a la nova llei ha fet que moltes més empreses pimes s’interessessin per la contractació pública i que, com a mínim, demanessin informació sobre què és i quines possibilitats de negoci comporta. També ha informat d’un increment d’empreses que s’han plantejat seriosament participar en processos de licitació i que hi ha casos d’empreses que anteriorment han estat subcontractades per altres en un contracte públic i que ara volen contractar directament amb l’Administració. Finalment, Martínez assegura que hi ha més empreses que s’han interessat per la contractació administrativa i que han tramitat el RELI (Registre Electrònic d’Empreses Licitadores de la Generalitat).

Malgrat aquest incrementat de participació de les pimes en processos de licitació, l’assessor de la Cecot ha llistat un seguit de problemàtiques detectades en l’execució dels processos que ha compartit amb la DG de Contractació Pública a efectes d’establir-les com a reptes que caldria superar:

1. Aplicació exageradament rigorosa de la normativa per part de l’Administració, ja sigui per desconeixement de les possibilitats legals o de la interpretació deis tribunals i la Junta de Contractació Administrativa sobre determinats aspectes, o bé per por a equivocar-se i que comporti responsabilitats per al funcionari o conseqüències negatives per la contractació (impugnacions, nul·litats, etc.). Per exemple, una Administració no permetia més d’un contracte menor per empresa i any, encara que es complissin amb els límits de la normativa.

2. Desconeixement i complexitat de la normativa. La normativa és poc o gens coneguda per les empreses, i això fa que es desmotivin i no participin a la licitació perquè no entenen certs requisits o tràmits. Prefereixen quedar-se al sector privat que té normes més senzilles i no són necessaris tants tràmits.

3. L’Administració desconeix total o parcialment el sector amb el que vol contractar. Això comporta que els plecs no s’ajustin a la realitat establint condicions difícils de complir o allunyades de l’execució real del contracte, com en els preus, en els horaris del personal o en les característiques dels mitjans tècnics a destinar al contracte. Sobretot, és molt rellevant en els preus, ja que moltes empreses manifesten que els preus són tant baixos que no es pot concórrer, i elles mateixes apunten que amb aquests preus no es pot fer bé i amb qualitat el contracte, que només poden concórrer les empreses grans amb economies d’escala capaces de reduir tant els preus i fins i tot perdre diners, o que les empreses que vulguin complir amb aquests preus segur que no respecten la normativa fiscal o laboral, ja que respectar-la implica uns costos que fan impossible ajustar-se als preus del contracte.

4. Manteniment de les condicions dels contractes anteriors. Això fa que es continuïn fent els mateixos errors, o que es demanin condicions allunyades de la legalitat perquè l’anterior licitador “ja ho feia així”. Per exemple, es va consultar a un òrgan de contractació què entenia per “jornada complerta” i va contestar que “la jornada són 8 hores, però que l’anterior licitador feia més hores i és això és el que volem”. També es troben que al nou licitador se li demana fer més coses amb el mateix pressupost que l’anterior licitador. Per exemple, en un contracte de serveis de sonorització i il·luminació es demana fer molts més actes públics amb el mateix pressupost que el contracte anterior.

Enguany, com ja es va fer públic a principis d’any, la Cecot ha reforçat l’àrea d’assessorament en Contractació Administrativa amb l’objectiu d’incrementar l’accés de les pimes als contractes del sector públic i ajudar-les a superar les problemàtiques que poden suposar un fre a la participació per les pimes. Martínez, el qual és expert, entre altres coses, en dret administratiu, en contractació administrativa o pública i en tramitació del RELI (Registre Electrònic d’Empreses Licitadores) considera que la contractació pública és clau en l’Estratègia Europa 2020.

Nou comentari