s

!--akiadsense-->

La Cambra de Terrassa ha elaborat la petició per reclamar una llei d’amnistia als polítics condemnats per la sentència al Procés, que com ja va manifestar per acord de ple, considera injusta i la farà arribar als representants dels partits polítics del Congrés constituït la passada setmana. Ramon Talamàs, el president, va presentar els eixos d’actuació que l’entitat ha fixat per a l’actual mandat.

Els representants del Comitè Executiu presents a la reunió van destacar la importància que finalment es constitueixi un govern perquè es plantegin els pressupostos per al 2020 i que pugui funcionar com interlocutor de les necessitats del món empresarial i de les seves prioritats. Talamàs va reconèixer que hi ha indicadors que evidencien un cert alentiment en les expectatives econòmiques de la demarcació i del país, però que aquest és menor de què s’anunciava i destacà la necessitat de ser prudents en aquest tema per evitar que les “sensacions” generin un clima desfavorable que acabi afectant la situació real de l’economia.

A l’acte va estar acompanyat pels vicepresidents de l’entitat: Santiago Sabatés, Juan Ignacio Navarro i Natàlia Cugueró, així com pel tresorer, Emili Pablos i el vocal Jordi Roset. La definició d’objectius i estratègies arriba després de la renovació del Ple de la Cambra de Terrassa, que es va constituir el passat 13 de juny. L’equip d’en Ramon Talamàs va guanyar les eleccions per àmplia majoria, però en virtut de l’acord amb la candidatura d’Eines de País, que també va concórrer al procés electoral, tres representants d’aquesta candidatura s’han integrat a l’executiu de Cambra de Terrassa. Durant aquests primers mesos, les reunions del Comitè Executiu s’han celebrat a les seus de diverses empreses de la demarcació i l’última sessió plenària es va desenvolupar a les instal·lacions del Leitat, amb la participació de l’alcalde de Matadepera, Nil López; la intenció és fer-les també, de manera itinerant pels diferents municipis de la demarcació. Així mateix s’han mantingut reunions institucionals amb els alcaldes de totes les poblacions de la demarcació de la Cambra.

Les principals línies estratègiques de la Cambra de Terrassa per al període 2020-2030 se centren en potenciar el seu paper de representació empresarial; fomentar la internacionalització de les empreses amb serveis de valor afegit al teixit empresarial i amb atenció especial a tots els projectes europeus de promoció empresarial -i més concretament a aquells que estan lligats a la sostenibilitat, la digitalització i l’emprenedoria- ; i la formació, que mantindrà el Programa de Garantia Juvenil, que forma part del Programa Integral de Qualificació i Ocupació (PICE) i potenciarà l’exitós programa PLATÓ de formació per a directius, ampliant la seva cobertura i a d’altres col·lectius. Així mateix, es vol donar un nou impuls a l’assessorament i l’emprenedoria creant un entorn relacional i de negocis que permeti aprofitar l’ampli i consolidat coneixement i experiències del conjunt de les empreses de la demarcació. El pressupost de la Cambra de Terrassa pel 2020, després de dos anys d’equilibri econòmic i sense previsions d’ingressos per aportacions públiques, que ja ha estat aprovat, és de 2,4 milions d’euros.

L’apropament al territori ha permès detectar les moltes inquietuds dels alcaldes per assumptes tals com el desequilibri del model comercial a la majoria de les poblacions; la preocupació sobre com afectarà als municipis la reestructuració empresarial i la necessitat d’eines per impulsar els polígons industrials i atraure noves inversions; o el desconeixement de com evolucionaran les grans infraestructures pendents. La Cambra de Terrassa treballarà per interconnectar les demandes de les administracions locals i la Generalitat, així com per donar respostes a les necessitats del món empresarial.

A la reunió s’ha tornat a explicitar el posicionament de la Cambra de Terrassa sobre l’eix de la B-40 i la xarxa ferroviària. La Cambra de Terrassa reclama que les obres de la B-40 ja iniciades, finalitzin el 2020 per evitar encariments del projecte i defensa la prolongació d’aquesta, com a via ràpida, fins a Sabadell i posteriorment fins a Granollers, per tal d’afavorir la competitivitat del territori. Així mateix treballa activament en el marc de Fem Vallès per afavorir la connexió ferroviària dels dos “vallesos” i de Terrassa amb el port i l’aeroport de Barcelona. Amb relació a la nova Llei de cambres, Cambra de Terrassa forma part de l’equip -amb Sabadell, Palamós i Barcelona- que elabora la proposta que es presentarà a la Generalitat. Una proposta que no contempla les quotes obligatòries, encara que sí considera que les funcions que desenvolupen les cambres com a entitats públiques han de tenir finançament públic, i que pretén que es defineixin les funcions que els hi corresponen per evitar duplicitats amb altres administracions.

Nou comentari