El Banc de Terrassa es va fundar el 1881 i es va traslladar a un edifici nou i espectacular, obra de l’arquitecte Salvador Soteras, l’any 1892. Avui encara sobreviu i és una mostra d’un passat gloriós.
A grans trets, l’any 1924 es va convertir en el Banc Comercial de Terrassa per un esfondrament econòmic de l’anterior, de resultes d’una especulació en divises que va resultar fallida. I aquest va acabar integrant-se definitivament el 1956 en el Banc Comercial Transantlàntic.
Una dècada de desenvolupament econòmic i financer (1876-1886) va tenir el seu punt més àlgid el 1881
Una dècada de desenvolupament econòmic i financer (1876-1886) va tenir el seu punt més àlgid el 1881, com ens explica l’historiador Josep Puy i Juanico a Història de Terrassa (La Terrassa de la restauració). La febre de l’or va provocar el fenomen del naixement de la banca local. El Ban de Terrassa n’és un exemple clar.
El 1920 anunciava que passava per dificultats econòmiques, originades en la gestió deficient de l’oficina de Barcelona, en un context turbulent marcat per les turbulències de la postguerra, ens relata l’historiador Xavier Marcet. L’aposta per anar més enllà va significar el principì del fi.
Francesc Cambó i Alfons Sala van intervenir per salvar-lo
Tot i que Francesc Cambó i Alfons Sala van intervenir per salvar-lo trobant el suport de la resta de bancs. Però la suspensió de pagaments del Banc de Barcelona i la retirada de dipòsits d’altres bancs va tocar de retruc el Banc de Terrassa, que va dur a la seva liquidació. I al naixement del Banc Comercial de Terrassa, amb un capital de 8.942.000 pessetes, presidit per Joan Marcet i Palet, propietari de la Banca Marcet.
El nou banc va assumir els deutes del Banc de Terrassa. Les 20 sucursals, però, es van reduir a tres. Tot va anar prou bé fins al 1956, amb l’absorció per part del Banco Comercial Transatlántico. Tothom coincideix a assenyalar que la situació del Banc de Terrassa no era dolenta, però factors com la deserció per una part de la burgesia local dels projectes de ciutat van acabar per portar-lo a la desaparició. S’havia contemplat la continuïtat d’una junta egarenca del banc. No es va fer mai.
