Malgrat la bona notícia que podria suposar l’anunci per part del Govern d’una injecció de 7.000 M€ per als sectors del turisme, l’hostaleria, la restauració i el petit comerç, la majoria d’ells amb un alt percentatge de persones treballadores autònomes, des de l’Organització d’Autònoms de Catalunya, Autcat, “hem contrastat que la nostra visió escèptica i crítica de l’anunci inicial s’ha materialitzat després d’analitzar el de 12 de març. Aquest decret de mesures extraordinàries de recolzament a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19 es va publicar dissabte al BOE amb un alt grau d’indefinició en molts aspectes que fa impossible preveure quan arribaran les ajudes a les butxaques de les empreses”, afirma Enric Rius, president de l’Autcat qui afegeix que “a més, el text deixa fora de les ajudes a sectors com el del transports de mercaderies o el del lleure educatiu i cultural, on la figura de l’autònom és molt present”. La junta de l’Autcat considera que no té cap mena de sentit aplicar un doble criteri de mesura: el de la reducció de facturació i el del CNAE perquè es poden generar moltes injustícies per temes de calificació de CNAE en empreses que també han perdut activitat. “Per què una empresa que ha perdut un 40% de facturació d’un sector és més susceptible d’ajudar que una empresa que ha perdut el mateix 40% en un altre sector? El sector del lleure, per exemple, ha estat obligat a tancar… per què no forma part dels CNAE del RDLlei?”.
En els propers dies o setmanes caldrà anar clarificant molts dels aspectes que al text sols s’anuncien i que hauran de configurar definitivament l’abast i el contingut final dels ajuts, la qual cosa ja deixa entre veure que el procés d’atorgament i reingrés no serà ràpid.
Un dels aspectes que més ha cridat l’atenció del col·lectiu és la forma de repartiment de les ajudes que passa per un embut amb dos condicionants: un primer que dependrà del repartiment de la dotació entre CCAA i un segon condicionant que dependrà del repartiment de la dotació de cada CCAA entre les seves empreses.
El text del RDL 05/2021 estableix una dotació de 7.000 milions d’euros, dels quals 2.000 aniran destinats a les comunitats de Canàries i les Illes Balears i els altres 5.000 es repartiran entre la resta de les CCAA en base a 3 indicadors: indicador de renda, indicador d’atur i indicador d’atur juvenil.
“Per tant, a hores d’ara no sabem quina es la quantitat real d’aquests 7.000M€ que arribarà a Catalunya i que serà objecte de repartiment en base a criteris i topalls mig definits. Com l’Agència Estatal de l’Administració Tributària ja té les dades de pèrdua de facturació, no seria més fàcil fer servir aquest únic criteri per repartir?”, reflexiona Rius. “Els diners que vagin a cada CCAA entenem que és una partida pressupostaria tancada, sense possibilitat de transferències entre elles. Per tant, es pot donar el cas d’haver CCAA amb capacitat de repartir més diners per empresa que d’altres, en funció de la realitat de cada CCAA”.
El segon aspecte que l’Autcat marca com a preocupant és la reestructuració bancària ja que no hi ha res definit més enllà de l’anunci de destinar-hi 3.000 milions d’euros, i que les empreses hauran d’haver sol·licitat prèviament l’ajornament o la moratòria dels crèdits ICO, tota la resta encara ho ha de definir el Consejo de Ministros.
I per últim en relació a la dotació de 1.000 milions d’euros per un fons de recapitalització que serà gestionat per COFIDES, SA, SME en base a uns criteris d’elegibilitat que farà el Consejo de Ministros “i que, a hores d’ara, tampoc es coneixen i tampoc sabem quan ho decidiran”.
L’Autcat s’exclama que el Govern hagi trigat un any a plantejar-se donar ajudes directes als sectors obligats a tancar per impacte de la Covid-19 quan han estat fent propostes i demandes des del mes de juny de 2020 per ajudar el teixit empresarial a mantenir liquiditat sense haver de sobre endeutar-se o haver de tancar. S’està demostrant l’administració com un gran monstre poc eficient i que alenteix la posada en marxa de qualsevol mesura que podria tenir impacte directe positiu a les empreses per la complexitat de la tramitació. Necessitem simplificació i agilitat dins l’administració i la prova més palpable és tota l’actuació que s’ha impulsat des de l’Autcat des que es va declarar l’estat d’alarma el març de 2020. Malgrat els autònoms representen el teixit majoritari, juntament amb microempreses i pimes en la demografia empresarial d’aquest país, la Junta de l’Autcat comença a pensar que el Govern prefereix la dissolució d’empreses i suportar prestacions socials que subvencionar l’activitat productiva i mantenir l’ocupació.
És per tot aquest bagatge que l’Organització d’Autònoms de Catalunya reclama no només ajudes directes perquè el col·lectiu pugui tornar a reactivar l’activitat sinó que, sobretot, es facin efectives de manera urgent. “Ha passat tot un any com per haver definit processos i canals eficients i àgils per ajudar els autònoms i les pimes”, conclou Rius.
