Si el Vallès és regió metropolitana, perquè no som part de la institució que en gestiona la mobilitat? L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), és l’òrgan encarregat de la mobilitat i està gestionat per la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquest últim inclou des de fa poc alguns municipis vallesans com Sant Cugat o Barberà, però les inversions i recursos en matèria de mobilitat al Vallès són mínimes. Les institucions que governen l’ATM estan “escombrant cap a casa”.
El seu plantejament es basa en una visió dual de la regió; per una banda el centre amb la conurbació de Barcelona i el Delta, i per l’altre la perifèria comarcal: Maresme, Vallès i l’àmbit de Martorell. La distribució dels recursos i inversions en transport fa que el centre compti amb una xarxa molt ben dotada alhora que s’oblida la perifèria. La Regió Metropolitana de Barcelona es conforma de 130 municipis, però l’ATM destina la majoria de recursos per a 36 d’ells, els més centrals. Si comparem en població, Barcelona i la resta de municipis centrals sumen 3 milions d’habitants, els perifèrics en sumen 2 milions.
No és tanta la diferència poblacional com per causar un greuge en infraestructures de mobilitat a les poblacions de la perifèria. Les entitats que conformem la Plataforma Fem Vallès creiem imprescindible una representació política que respecti el pes regional en els òrgans de l’ATM. Una administració de la regió sense exclusions, superant l’actual concepció en corones: un centre amb reconeixement, format per Barcelona i l’AMB, i una perifèria exclosa. El reconeixement de tota la perifèria significaria atenció, recursos i representació.
Els consells comarcals del Maresme, Vallès i Baix Llobregat haurien de formar part dels òrgans de govern de l’ATM com bé hi són l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB. Aquestes dues institucions ho farien en nom de la macro ciutat central i la resta en representació de la Regió. Altres comarques també hi podrien ser, cadascuna en funció del seu pes, representant així la realitat democràtica de la Regió Metropolitana. Així doncs, cal superar els obstacles per ordenar i endreçar el nostre territori i les seves infraestructures. Creiem que aquestes propostes poden potenciar el desenvolupament regional i millorar el benestar de més de 2 milions de ciutadans. Fem-ho possible.
