Antoni Abad (Cecot)

Antoni Abad (Cecot) | Cecot

Antoni Abad, president de la patronal Cecot a la 25a edició de la Nit de l’Empresari, afirma que el procés judicial i la sentència “no han” resolt res… “L’Estat decep. Tenim consciència que els poders que haurien de conviure amb independència en una democràcia no són tres sinó cinc: executiu, legislatiu, judicial, la premsa i la ciutadania. I els ciutadans som el primer. El sistema falla per la base quan legalitat, llibertat i drets humans es contraposen i deixen d’estar harmonitzats. La qualitat democràtica es basa, des de la bondat, en construir respostes.”

Antoni Abad també s’ha queixat de la inversió territorialitzada de l’Estat a Catalunya. “Dels darrers quaranta anys no en trobarem ni un on el percentatge dedicat als catalans i catalanes sigui equivalent al nostre PIB, i les diferències a la baixa són molt significatives. Si les inversions es fessin amb criteris de raonabilitat econòmica es prioritzarien pel seu alt retorn en termes de competitivitat i d’ingressos fiscals”.

A més, el president de la Cecot ha reclamat un acord global per a que es finalitzti el IV Cinturó, rebatejat com a Ronda Vallès.

Discurs d’Antoni Abad, president de la patronal Cecot a la 25a edició de la Nit de l’Empresari

Empreses sostenibles | Governs responsables | Transformació digital

En primer lloc felicitar a la personalitat, a totes les empreses, entitats i als seus equips que avui recolliu un reconeixement amb el que, tant des de la Cecot com des de les empreses promotores i patrocinadores, pretenem donar visibilitat a l’esforç diari de fer empresa. Tots els guardonats d’avui conjugueu la necessitat de progressar per poder competir amb ser conscients i responsables amb l’entorn en el que desenvolupeu l’activitat. Novament l’enhorabona. Expressar el meu agraïment a tots els gremis i associacions de Cecot i a l’equip professional que feu possible que la nostra organització segueixi tan activa al servei del teixit empresarial.

Senyores, senyors, estem Energètics! A la Cecot quan mirem l’horitzó veiem cel blau i núvols, alguns molt grisos, però la nostra mirada irradia llum. Estem en creixement, a un interanual del 2% i l’Eurozona ho fa a l’1,2%. En creació d’empreses, Catalunya ha crescut un 2,85% i el volum de capital desemborsat ha crescut un 79%; el creixement de vendes a l’exterior fins el mes de Juliol és del 2,8%, el 2% a l’Estat.

I sí, hi ha una moderació del creixement, tant aquí com a nivell mundial. Clamem perquè estem faltats d’actuacions, però reconeixem que no estem rodejats de bombolles econòmiques. Per tant, la normalitat en els nostres comportaments és vital. El nostre esforç en el treball i els nostres hàbits de compra, inversió o temps de lleure suposen el gruix del diner que fa córrer l’economia. Alhora exigim implementar totes aquelles actuacions pendents en àmbits com les inversions, legislacions o les actituds que impactarien positivament en les nostres decisions econòmiques i, com a conseqüència, en la sostenibilitat de les empreses, és a dir, en l’economia que volem ajudar. Posar solucions quan les coses encara van bé és d’intel·ligents.

Els països, com les empreses, per garantir la seva sostenibilitat, necessiten pressupostos del govern posats al dia, i ara mateix estan tots en pròrroga. Volem pressupostos en totes les administracions, i els volem alineats amb els objectius de creació de riquesa i d’ocupació que tenen les empreses. Per què els volem? Per desenvolupar, entre d’altres, accions sota tres eixos estratègics: factors d’entorn, talent i infraestructures de mobilitat, tant físiques com digitals.

Factors d’entorn

Necessitem reforçar la professionalització de la funció pública. Simplement adoptant les millors i més disruptives pràctiques de gestió d’administracions d’altres països, que compten amb un element tan cabdal com la implicació dels treballadors de la pròpia funció pública. La base és professionalitzar i separar la gestió de la política. Prioritzant la promoció interna i la contractació de bons i experts gestors atrets per retribucions competitives i amb objectius. Acompanyats per una governança a l’alçada del repte. Tot plegat per obtenir uns serveis d’alta qualitat i eficiència, amb indicadors i retiment de comptes. Ens sentim amb energia i amb capacitat per ajudar a implementar algunes proves pilot. Ens cal també incrementar la dimensió de l’empresa.

Els reptes globals requereixen empreses de major grandària. Cal promoure marcs de col·laboració entre elles per guanyar aquesta mida. Això passa, entre altres qüestions, per injectar més fons de capital a les empreses i desbancaritzar el seu finançament. Acompanyat d’un marc fiscal competitiu per inversors i emprenedors. La inversió en R+D+i és molt escassa i s’ha de revertir; esperem menys “papers” i molta més facturació. També hem de potenciar instruments alternatius de resolució de conflictes i una legislació mercantil facilitadora de la continuïtat empresarial i de la segona i la tercera oportunitat. I l’eterna reivindicació d’una adaptació del marc laboral que doni certeses i promogui l’ocupació estable.

En segon lloc hem de parlar de talent, eix estratègic per la competitivitat del país. President, Consellera d’empresa, Conseller de treball, tenim un país amb talent però necessitem adaptar les competències i els currículums pedagògics amb la màxima celeritat. Cal avançar en l’FP Dual. Alhora retenir el talent, responsabilitat que incumbeix a tots els que estem aquí en aquesta sala. Tanmateix des de Cecot ja fa més d’un any que venim alertant de la demografia i la baixa taxa de natalitat catalana com un factor de risc. Ens cal treballar desacomplexadament en la selecció en origen, ens cal tenir estructures de reclutament a l’exterior per dotar els llocs de treball que necessitarem a curt termini.

I el tercer eix són les infraestructures físiques i digitals. Si analitzem la inversió territorialitzada del Estado a Catalunya dels darrers quaranta anys no en trobarem ni un on el percentatge dedicat als catalans i catalanes sigui equivalent al nostre PIB, i les diferències a la baixa són molt significatives. Si les inversions es fessin amb criteris de raonabilitat econòmica es prioritzarien pel seu alt retorn en termes de competitivitat i d’ingressos fiscals.

Tenim dos camins de resposta a escollir: o ens plantegem una reivindicació col·lectiva transversal en tota regla o ho reclamem judicialment per prevaricació amb agreujant de reincidència. Els qui coneixeu i esteu amb nosaltres en el seguiment de la Ronda Vallès, Ajuntaments inclosos, sabeu perfectament a què em refereixo. En definitiva, he plantejat al president de Foment un acord perquè l’entitat lideri una cimera amb caràcter transversal i unànime per exigir el que és econòmicament lògic i territorialment just. Tal i com es va fer, ara fa dotze anys, per la projecció de l’aeroport de Barcelona.

La llista d’incompliments és molt llarga, cal actualitzar-la i corregir-la. En l’àmbit local tenim una altra gran assignatura pendent. Els polígons industrials que en un 50% segueixen antiquats per falta d’inversió; com que no voten, no són objecte d’interès polític. Són els espais on els ajuntaments recapten 10 i en retornen 1.

Respecte a les infraestructures digitals, la societat del coneixement pivota a través de les dades. Per tant, ens calen infraestructures de telecomunicacions de darrera generació que relliguin tot el territori català i que connectin amb la resta de territoris. I un prec a l’administració pública: si les dades són l’or del segle XXI o socialitzem les dades en mans de les administracions públiques a favor de les petites i mitjanes empreses, o mai podrem competir amb els oligopolis actuals de la informació. Si he parlat d’eixos estratègics vull emmarcar dos de transversals, la cooperació publicoprivada i la sostenibilitat. El partenariat publicoprivat s’ha de poder estendre. Una fórmula molt emprada en els països més avançats, aquí és l’assignatura pendent. I funciona. Un bon exemple és Reempresa que segueix creixent com a programa d’oportunitats per al relleu empresarial. Molts dels presents en aquesta platea en sou actors principals, Govern, Diputacions, Ajuntaments, Consells Comarcals i Associacions Empresarials. Entre tots hem salvaguardat més de 2.500 empreses i negocis a Catalunya. En la darrera Junta Directiva de la Cecot, fruit d’un ampli debat, vam consolidar la visió que el teixit d’empreses del país ha de ser el líder prescriptor, a l’hora que executor, dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de Nacions Unides.

17 objectius dels quals cada empresa ha d’escollir els que li son més propers i més interessants. La Cecot comença per l’objectiu 17 que és “teixir aliances per assolir els objectius”. Aquesta Nit ens comprometem a buscar les aliances amb el teixit empresarial i les administracions perquè els empresaris catalans del segle XXI esdevenim referent en l’agenda mundial 2030. I aquesta Nit energètica, inspira un nou projecte basat també amb una pluralitat d’actors públics i privats, en aquest cas per la generació i l’autoconsum d’energia fotovoltaica.

El Vallès com a laboratori d’aquesta experiència que compta amb el suport principal de l’ICAEN en col·laboració de l’IDAE, els Ajuntaments, l’ICF, a més d’empreses i enginyeries especialitzades i altres entitats financeres. Té per objectiu impulsar la transició energètica en les empreses, fomentant l’estalvi de costos, l’eficiència així com la cooperació energètica distribuïda. Els convido a visitar l’estand de l’Oficina de Renovables de la Cecot a la zona de l’entrada, on obtindran informació. Aquest projecte es suma a les accions que venim impulsant pel foment de l’economia circular. Des de Cecot estem lluitant per defensar un model de transició energètica basat en la generació fotovoltaica distribuïda, per reconduir l ́actual model centralitzat que hipoteca les potencialitats de desenvolupament territorial, d ́ocupació i de competitivitat que necessita Catalunya.

Tenim molt a fer, però no ho dubteu, perseverarem. Per tot el que estem proposant, insistim que el diàleg i negociació permanent dels representants empresarials amb les administracions ens portarà a prendre, junts, millors decisions, i més ràpidament. Espero percebin que estem Energètics! Obstinats en generar oportunitats, amb ganes de passar a l’acció amb noves idees, proves pilot, amb confiança per seduir tots els entorns, amb ganes de compartir governances amb les diverses administracions.

Les persones evolucionem, les empreses i organitzacions es transformen, la societat s’apodera, la tecnologia modifica els contorns, tot acceleradament, i la política, què aporta? De què ha servit aquest procés judicial i aquesta sentència? Perquè “el tema” segueix igual o encara més viu. Per tant, no ha resolt res. L’únic que ha demostrat és la incapacitat de la política per afrontar i resoldre les qüestions que l’evolució social comporta. Innocentment crèiem que la democràcia és el sistema polític de participació per governar-nos. Hem après que també es pot aplicar amb altres estils. L’Estat decep. Tenim consciència que els poders que haurien de conviure amb independència en una democràcia no són tres sinó cinc: executiu, legislatiu, judicial, la premsa i la ciutadania. I els ciutadans som el primer. El sistema falla per la base quan legalitat, llibertat i drets humans es contraposen i deixen d’estar harmonitzats. La qualitat democràtica es basa, des de la bondat, en construir respostes. Mentrestant, l’economia se’n ressent. Política, què ens proposeu?

Perquè un país ben orientat és un país que prioritza l’educació, que no genera corrupció ni crispació, que manté una pressió fiscal equitativa i l’economia no declarada en mínims, i on les desigualtats es corregeixen oferint oportunitats. Aquest és el país que volem. Un país ètic. Em sembla rellevant explicar-los que des de la setmana passada tot el Comitè Executiu de la Cecot compartim la preocupació pels brots de violència, els seus efectes i conseqüències en termes econòmics, humans i reputacionals. Amb violència no ens reconeixem perquè volem que la força dels arguments es basi en ser respectuosos i comportar-nos pacíficament. Els darrers nou anys a Catalunya, tant els que s’han manifestat com els que no, han fet possible que no es trenqués ni una ampolla. Encert i èxit de tothom. Actiu social a preservar amb determinació. Estem energètics! I ens obliguem a avançar i a superar obstacles. Fer-ho realitat obliga a negociar. Els polítics amb els polítics. La política amb l’empresa. Les decisions de competitivitat i progrés no són ideològiques sinó d’eficàcia i eficiència. Acordades en la governança, executades en la gestió. En un marc de democràcia de qualitat, al servei de la convivència i de l’interès general. Per trobar solucions col·lectives i personals, com és el cas dels condemnats. Ho compartim més de cinc-centes entitats catalanes. Fem-ho ràpid i bé. I amb magnanimitat.

A Cecot cada dia generem energia per connectar amb les necessitats de cada empresa. Captem inquietuds, impulsos i tendències de les persones i els retornem coneixement, idees, respostes, contactes i altres suggeriments, servits amb passió i intel·ligència. I amb sentit de l’humor, quan és convenient. Vull traslladar el meu agraïment per la confiança als gremis i a les empreses, i per la professionalitat, a l’equip. A més estem convençuts que aquest continu de propostes en positiu transcendeix el nostre perímetre. Ajudar a fer empresa, col·laborar en el progrés és sempre una feina plural. Persistirem en l’afany de ser un bon instrument al servei de les empreses. A la Cecot tenim molts projectes i reptes i junts anirem endavant. Serà més provable assolir-ho si agafem la perspectiva de la vida que ens humanitza. Com va dir John F. Kennedy, el nostre vincle comú més bàsic és que tots habitem aquest planeta. Tots respirem el mateix aire. Tots valorem el futur dels nostres fills. I tots som mortals.

Nou comentari