Divendres va morir als 94 anys Josep Maria Domènech i Fargas, expert en patrimoni cultural local que el 12 de juny del 2012 va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa. “És el terrassenquisme personificat”, va definir-lo l’exalcalde Pere Navarro.
Geògraf de formació, Josep Maria Domènech i Fargas va dedicar tota una vida al manteniment d’una cultura, història i patrimoni local, motiu pel qual l’Ajuntament el va condecorar amb aquesta distinció en un Saló de Sessions ple de gom a gom. El 2011 va fer una destacada donació a l’Arxiu Històric del seu Diccionari Terrassenc, fruit d’una gran tasca de recerca i documentació durant diverses dècades. Es tracta d’una extensa obra enciclopèdica que aplega més de 22.000 entrades amb més de 200.000 fitxes, fotos, postals i altres documents informatius. S’hi pot trobar informació sobre persones, topònims, institucions públiques i privades, antigues i modernes, i fins i tot, paraules típicament terrassenques. Domènech va cedir a l’Ajuntament el seu treball que es conserva en sis fitxers a l’Arxiu Històric de Terrassa i Comarca. Els vincles de Domènech amb la cultura van començar ben aviat, ja que ja al 1938, en plena la Guerra Civil, va haver d’exercir de professor en funcions quan només tenia 13 anys perquè el professor de la seva classe va ser mobilitzat pel conflicte i ell el va substituir. Aleshores vivia a Sant Martí de Tous.
Va ser durant la seva joventut que va forjar la seva biblioteca, una de les més importants de Catalunya. Domènech va estar estretament lligat a la cultura i al patromoni històric terrassenc, sent secretari de la Junta de Museus de Terrassa des del 1965, així com impulsor, juntament amb altres personalitats com Marian Galí, Salvador Cardús i Josep Rigol de la compra i restauració, per part de l’Ajuntament, del Castell-Cartoixa de Vallparadís o la Casa Alegre de Sagrera. També va ser membre de la Comissió Commemorativa del XV Centenari de la fundació del Bisbat d’Ègara, fundador del Grup Sardanista de Terrassa, entre d’altres funcions i càrrecs, sempre al servei de la ciutat. També va participar a la Institució Ambrosiana, la Comissió Abat Oliva o la Comissió Permanent de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos. El 1986 va ser designat ‘Terrassenc de l’any’, i el 2001 va rebre el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.
Domènech també va escriure. De la seva obra en destaquen els llibresHistòria breu de Terrassa, una forma d’apropar als joves (i no tant joves) a la història de la ciutat, i Construcció i embelliment de la Basílica del Sant Esperit de Terrassa. Domènech va rebre la Medalla d’Honor de la Ciutat als 87 anys de mans de l’aleshores alcalde Pere Navarro. En el seu discurs d’agraïment, va explicar què significava aquell guardó per ell: “És molta la il·lusió que em fa. La meva formació, col·lapsada per la guerra, dista molt de la que jo i la meva família hauríem volgut, però ho he intentat dissimular amb la virtut de la generositat: allò que he anat aprenent ho he posat en disposició dels altres”.
També va reivindicar el seu tarannà pacífic i apolític, mostrant el seu “sentiment d’estima a totes les coses catalanes, sense connotació política”. I va deixar clar la seva estima cap a la ciutat: “Estimo Terrassa, la meva ciutat, que em va veure néixer i que els meus pares em van ensenyar a estimar. De totes les distincions rebudes, la més important de totes, la que portaré sempre al cor, és aquesta, la Medalla de la Ciutat, de la meva ciutat”.
