La intel·ligència artificial ha irromput a les aules amb una força imparable, prometent revolucionar l’educació i facilitar l’aprenentatge. Professors i alumnes l’han abraçat, veient-la com una eina per fer treballs, resoldre problemes complexos o entendre conceptes ràpidament. Però ara, una ombra s’estén sobre aquesta eina digital, ja que diversos estudis comencen a llançar un veredicte alarmant sobre el seu impacte real.
I és que, allò que semblava un avenç sense precedents per al nostre sistema educatiu, podria estar frenant la capacitat de comprensió de les noves generacions. El debat ha esclatat amb la força d’un terratrèmol, gràcies a un reportatge publicat a The Wall Street Journal que, citant un estudi del MIT, arriba a plantejar la restricció de la IA per a menors de 21 anys. (Sí, nosaltres també ens quedem de pedra).
L’amarga veritat de l’informe PISA
Fa pocs anys, el futur de l’educació es dibuixava amb pantalles tàctils i portàtils a cada pupitre, emulant models estrangers que ens semblaven el cim de la innovació. Però la realitat ha caigut com una gerra d’aigua freda amb l’informe PISA 2025 de l’OCDE: aquells estudiants que fan servir la IA per tasques concretes, com resumir o redactar treballs, obtenen pitjors resultats en ciències que els que no la utilitzen.
Estem parlant d’una penalització de 20 punts, una xifra que equival, atenció, a perdre aproximadament un any sencer d’escolarització. És un cop dur que ha de fer-nos reflexionar sobre l’ús que estem donant a aquestes eines a les aules. El nostre futur, el dels nostres joves, està en joc si no prenem mesures.
Les dades a Espanya reforcen aquesta preocupació. Un aclaparador 54% de l’alumnat reconeix fer servir chatbots per aprendre, amb un 40% que els utilitza per resumir i un 30% per redactar treballs. Amb un ús tan massiu, les xifres del PISA recent són un mirall del retrocés: des del 2022, hem perdut 23 punts en lectura, 16 en matemàtiques i 8 en ciències. (Una pèrdua que ens hauria de fer saltar totes les alarmes).
Aquesta caiguda en els resultats acadèmics no és una casualitat aïllada, sinó la conseqüència d’una “mandra metacognitiva” que ens està passant una factura massa alta. Hem d’aturar aquesta tendència si volem un futur amb garanties per als nostres fills.
L’impacte ocult en l’aprenentatge i l’emoció
Un dels secrets més inquietants de l’ús de la IA surt a la llum amb els assajos clínics. La Universitat de Pennsilvània va realitzar un estudi amb gairebé mil alumnes de matemàtiques, revelant que l’ús d’un model estàndard com GPT-4 millorava el rendiment a curt termini. Fins aquí, tot bé, però la realitat es torça quan retirem l’eina: el grup que havia confiat en la IA per estudiar, va rendir un 17% pitjor en un examen posterior que el grup de control.
Això ens demostra un error fonamental en la nostra aproximació: la IA no pot ser un substitut del pensament crític i l’esforç mental. Genera una “mandra metacognitiva” que, sense adonar-nos, està soscavant la base de l’aprenentatge real. És un desafiament definitiu per a tot el sistema educatiu.
Però l’impacte va més enllà del rendiment acadèmic. Un altre assaig del MIT ha detectat que l’ús diari intensiu de la IA es correlaciona amb una major soledat, dependència i una menor socialització. L’Associació Americana de Psicologia ja ha advertit: als joves els pot costar distingir la “simulada empatia” d’un chatbot de la genuïna comprensió humana.
La solució: Reeducar l’ús de la IA
Davant d’aquest panorama, la temptació de demonitzar la intel·ligència artificial és gran, però seria un error. La veritable solució rau en entendre com utilitzar-la de manera efectiva. El mateix estudi de la Universitat de Pennsilvània apunta a la creació d’un “tutor IA” que no doni respostes directes, sinó que guiï l’estudiant en la seva cerca.
Aquesta transformació és imprescindible per evitar que els alumnes resolguin problemes sense cap esforç mental real. La IA ha de ser un sistema d’ajuda i guiatge, no un solucionador immediat de tot. Només així podrem treure-li el màxim profit sense caure en les seves trampes més perilloses.
El desafiament és monumental, però la recompensa, el futur de les nostres generacions, ho és encara més. És crucial que com a societat, i especialment en l’àmbit educatiu, ens adaptem i ens ensenyem a nosaltres mateixos i als nostres joves a dominar aquesta eina amb saviesa i sentit crític. El canvi no pot esperar, o el preu serà molt alt.
