Hi ha un moment molt concret de l’any en què molts jardins semblen instal·lats en la monotonis més absoluta. Quan l’estiu s’acaba, la majoria de les plantes perden la seva esplendor i ens podem resignar a veure espais una mica tristos fins a l’arribada del bon temps. Tanmateix, existeix un arbust que desafia completament aquesta norma visual i transforma qualsevol espai exterior en un veritable espectacle de colors incendiaris.
Es tracta del Cotinus coggygria, conegut popularment com l’arbre de les perruques, l’arbre del fum o l’arbust de fum. Aquesta espècie tan singular té la capacitat de vestir qualsevol jardí i encendre les seves fulles amb tons grocs, taronges, vermells i púpures intensos abans de deixar-les caure a la tardor. (Sí, a nosaltres també ens va fascinar la primera vegada que el vam veure en directe).
Aquesta planta procedeix originalment de diferents regions del sud d’Europa i d’Àsia, i es cultiva principalment per l’enorme interès ornamental que ofereix durant diferents èpoques de l’any. Un detallet botànic molt curiós és que pertany a la família de les Anacardiaceae, la mateixa família on s’inclouen arbres tan coneguts com el pistatxer o l’anacard. Encara que se’l coneix habitualment com un arbre, es pot cultivar com un arbust de diversos talls o bé formar-se com un petit arbret.
És molt important tenir en compte que aquest vegetal pot assolir unes dimensions considerables, arribant a mesurar diversos metres d’alçada i d’amplada al llarg del seu desenvolupament. Per aquesta raó, triar malament el lloc de plantació pot ser un error de càlcul a llarg termini. No obstant això, si no disposem d’un gran terreny, existeixen varietats compactes que permeten gaudir d’aquest arbust en jardins de dimensions molt més reduïdes.
Què fa que aquesta planta sembli una núvol vaporosa?
El nom popular d’arbre de les perruques no és cap casualitat ni cap nom posat a l’atzar. Les flors individuals d’aquesta espècie són en realitat molt petites i tenen un valor estètic bastant discret. Tanmateix, el vertader secret d’aquesta planta es revela just quan la floració principal arriba al seu fi durant els mesos més càlids.
En aquell moment, els pedicels de les flors comencen a allargar-se de forma notable i desenvolupen un seguit de filaments molt fins. Aquest procés crea unes inflorescències plomoses que donen l’aparença d’una núvol vaporosa o d’aspecte algodonós suspesa directament sobre les branques. Aquestes nues de fum tan característiques se solen apreciar clarament durant el final de la primavera i al llarg de tot l’estiu, segons el clima de la zona.
blockquote>A certa distància, les inflorescències semblen petites núnvols suspeses sobre el fullatge, generant un contrast visual extraordinari amb la forma més compacta de les seves fulles.
Quan arriba la tardor, el fullatge recupera tot el protagonisme amb canvis de color espectaculars. La intensitat d’aquests tons depèn de la varietat i de les condicions de cultiu. Cal destacar que no totes les varietats tenen les fulles verdes durant l’any; per exemple, la varietat ‘Royal Purple‘ destaca per tenir un fullatge de color púrpura fosc o burdeus que manté el seu atractiu durant tota la temporada de creixement. Quan cauen les fulles, les branques despullades mantenen l’interès visual del jardí durant l’hivern gràcies a la seva estructura ramificada.
El llum del sol i el drenatge: claus per al seu desenvolupament
Per aconseguir que el Cotinus coggygria mostri uns colors realment intensos a les seves fulles, la solució ideal passa per cercar una ubicació completament assolellada. Encara que pot créixer en zones de semiumbra, la manca de llum solar directa pot reduir de manera considerable tant la intensitat de la coloració tardonal com la quantitat de floració que produeix la planta.
Estem davant d’una espècie notablement resistent que tolera força bé els períodes de sequera una vegada que s’ha aconseguit establir correctament al terreny. Ara bé, aquesta capacitat d’adaptació no s’ha de confondre amb la possibilitat de plantar-ho en qualsevol lloc. Comptar amb un terreny que tingui un bon drenatge és un factor definitiu, ja que l’excés d’humitat mantingut al voltant de les arrels pot perjudicar greument la seva salut.
Durant el primer any posterior a la plantació, és molt convenient regar l’arbust amb molta regularitat mentre va desenvolupant el seu sistema d’arrels. Un cop superada aquesta etapa inicial, els regs es poden anar espaiant en funció de les pluges i del tipus de terreny. Pel que fa a l’adobat, no necessita aportacions constants de nutrients si el sòl és l’adequat, per la qual cosa és preferible evitar els excessos de fertilitzant i anar observant com evoluciona la planta.
El dilema de la poda: flors vaporoses o fulles vigoroses
La manera de podar aquest arbust depèn exclusivament de quin sigui l’objectiu estètic que busquem al nostre espai exterior. Abans de començar a tallar, hem de decidir si preferim controlar la mida de la planta, sanejar la seva estructura, afavorir l’aparició de les característiques flors o bé buscar un rejoveniment general de la vegetació.
Si la nostra prioritat és gaudir de les inflorescències plomoses i de les seves núnvols de fum, el truc consisteix a fer una poda molt moderada. En aquest cas, hem de limitar-nos a retirar únicament les branques que estiguin danyades, seques o mal orientades durant el final de l’hivern o als començaments de la primavera.
blockquote>Una poda excessivament intensa estimularà el creixement de fulles més grans i vigoroses, però reduirà o impedirà completament la floració de la temporada següent.
Si, per contra, preferim un arbust d’aspecte més compacte i volem donar molta més prioritat al fullatge que no pas a les flors, la planta admet una poda severa a l’inici de la primavera. Aquesta intervenció tan dràstica afavorirà l’aparició de brots nous i molt vigorosos, tot i que suposarà renunciar a una bona part de l’espectacle vaporós de l’estiu. Decidir quin aspecte volem que tingui el nostre jardí abans d’agafar les tisores és la clau per encertar de ple.
