!--akiadsense-->
Amb la carpeta-dossier Al Vallès s’alça el teló, la revista-llibre semestral Vallesos mostra la fortalesa i la diversitat del teatre amateur vallesà, que mou milers de persones a la nostra comarca, que viuen el teatre sense viure del teatre, seguides per un públic nombrós i fidel. La carpeta-dossier del número 18 que ara es troba a quioscos i llibreries, coordinada pel director i autor teatral terrassenc Eloi Falguera, repassa les obres, els grups, els concursos i els noms i figures emblemàtiques de l’escena vallesana no professional i detalla un directori de més de 170 companyies en actiu, d’una gran varietat d’estils, que fan del Vallès el motor del teatre al país. I és que el Vallès és un territori especialment ric en grups de teatre amateur, que són “expressió d’una vitalitat cultural al si dels pobles i ciutats que genera un exercici de creativitat transformadora, que és alhora una saludable teràpia col·lectiva de socialització”, en paraules del director de Vallesos, Vicenç Relats. Una expressió cultural voluntariosa, feta “per amor a l’art” –mai tan ben dit-, com fa notar l’editor de Vallesos, Ramon Vilageliu, en un article de repassada de la trajectòria històrica. Eloi Falguera afirma que “el Vallès viu actualment un auge espectacular en el teatre amateur, de tradició antiga i que queda reflectit en la gran presència als concursos, mostres i premis de teatre, encapçalats gairebé sempre per grups vallesans”. Només la ciutat de Terrassa compta amb una trentena de companyies en actiu, una xifra que s’ha multiplicat per quatre en els darrers quinze anys i que “marca un liderat a la comarca i al conjunt de Catalunya”. La mirada al teatre de Vallesos constata que rere cada muntatge hi ha molt més que els actors i actrius que pugen dalt de l’escenari, ja que hi ha un conjunt de personatges ‘entre cametes’, que queden amagats però que hi són imprescindibles, com ara les persones responsables de vestuari, direcció, escenografia, llums i so, que al llarg del dossier queden exemplificats en els casos concrets de diferents membres de grups d’arreu del Vallès –de Caldes, Ripollet, l’Ametlla, Terrassa, Santa Maria de Palautordera… Entre els grups històrics, destaca Tàndem, de Santa Perpètua de Mogoda, amb més de 50 anys d’història ininterrompuda, que “ha aconseguit el més difícil; donar pas als joves, sabent donar relleu generacional al grup que el va fundar”, sosté Eloi Falguera.
Teatre d’accent social
La diversitat d’accents i capacitats de les persones activades en el món del teatre també queda palesa en una mostra de grups singulars, creats per associacions de lluita contra el càncer, de persones d’orígens immigrants o de diversitat funcional, entre d’altres. I és que el teatre “és un art que permet realitzar i compartir un acte creatiu personal i col·lectiu que esdevé eina de transformació social”, com indica en un article l’actor i director teatral garriguenc Joan Monells. Al número s’hi tracta també l’escola d’artistes que Els Pastorets han estat per al teatre amateur –amb cites tan emblemàtiques com les del Social de Terrassa, que ha fet 112 edicions dels de Folch i Torres, i de Castellar del Vallès, que des de 1916 representa Els Pastors cantaire de Betlem, escrits i musicats pel mossèn i compositor Joan Arbacat.
Muntatges amb DO local
També remarca la força que han pres muntatges amb denominació local creats com a cites anuals ineludibles en algunes ciutats i pobles com ara el Pedra i Sang, de Sant Cugat; la Remençada, de Montornès del Vallès, Les llegendes del Castell de Montbui, de Bigues i Riells; el Drac de Vilardell, de Sant Celoni; el Vilamagore Medieval, de Sant Pere de Vilamajor; o La Pedra del Diable, de Parets del Vallès. Els concursos de teatre resulten essencials perquè els grups puguin mostrar i rendibilitzar els muntatges i dur-los de gira i en aquest sentit es destaquen els certàmens veterans de Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines. Entre els diversos noms propis d’aquest món del teatre d’aficionats, destaca una entrevista amb el coordinador al Vallès de la federació catalana de teatre amateur, Salvador Pardo, així com la glossa al veterà i molt premiat actor terrassenc Francesc Falguera; a la parella artística i sentimental formada pels sabadellencs Míriam Vila i Joan Joan B Torrella, així com el paper que han tingut en l’impuls del teatre amateur professionals com el director Frederic Roda o l’actriu i directora Maria Manau, forjada en l’escena amateur, entre d’altres. Fins i tot es relata la trista història de l’actor sabadellenc Josep Abant, del grup El Ciervo, que va morir en plena actuació el 1988 al concurs de teatre d’Olesa de Montserrat.
Montserrat, Dàmaris Gelabert i altres referents
Però no tot el Vallesos se centra en el teatre. L’actual número que és al carrer també publica una entrevista a fons amb la cantant Dàmaris Gelabert que, del Vallès estant, fa cantar una multitud d’infants i famílies arreu del món –i en català– amb les seves cançons per aprendre, inspirada en Mary Poppins, convençuda que la música és una de les millors eines per créixer i aprendre. També són protagonistes del nou Vallesos a altres figures vallesanes com l’escriptora Eva Baltasar, la llibretera Fe Fernàndez, el dissenyador gràfic Miquel Llach, l’artesana de la llana Laia Aguilà, el mestre maçó Josep Corominas, el centenari Manuel Lira i l’expert en onomàstica Enric Garcia-Pey.
Bitllets de la Guerra Civil
Entre d’altres patrimonis d’interès, Vallesos presenta un documentadíssim i molt il·lustrat article de l’expert numismàtic Miquel de Crusafont dedicat als bitllets i monedes que els ajuntaments vallesans van emetre durant la guerra del 1936-39. A més, es fa memòria de la Terrassa de la Guerra Civil, des dels ulls d’una refugiada basca; es presenta l’esplendorosa biblioteca de farmacologia que hi ha a Palau-solità i Plegamans; de la renaixença agrícola de la Vall d’Horta; l’estació biològica del Montseny; i es rememora la vida quotidiana del Sabadell baixmedieval. Ja en l’apartat de la Calaixera, es mostren imatges de 1917 al 1932 de la sabadellenca Anita Figueras i es proposen diverses escapades per fer, Vallès enllà. Com sempre, l’edició s’obre amb un conte –en aquesta ocasió de l’autor santcugatenc Carles Castell- i es tanca amb un romanç de Jaume Arnella al seu Carregat de Romanços. D’altra banda, el nou web de la revista-llibre semestral, www.vallesos.cat, permet accedir a tots els continguts de 9 anys de Vallesos,
