'El trencanous' de la nova companyia Ballet de Barcelona

‘El trencanous’ de la nova companyia Ballet de Barcelona | Centre Cultural de Terrassa

Aquest cap de setmana, en doble sessió els dies 11 i 12 de gener, hem tornat a gaudir de la dansa a l’amfiteatre del Centre Cultural de Terrassa. Ha estat gràcies al Ballet de Barcelona, la nostra companyia, dirigida pel català Carlos Renedo i el nord-americà Chase Johnsey, ha arrancat fort i com un llamp. La primera estrena que van fer (el passat juny de 2019) va ser tot just després de 39 dies de consolidar la companyia, al teatre Condal de Barcelona, amb un repertori variat de peces clàssiques i un estrena mundial d’estil neoclàssic.

Van tenir tal èxit, que ja podem dir que per fi, tenim una companyia a Catalunya, formada per un equip de ballarins de 14 nacionalitats diferents, i amb una generació nova de ballarins i ballarines formats a l’escola. Una escola que dona l’oportunitat als estudiants d’adquirir experiència a l’escenari participant conjuntament amb els ballarins professionals, i així poder anant-se enriquint, amb motivació, responsabilitat i l’esforç del treball que imparteixen entre 25 i 30 hores setmanals.

Una de les coses que més m’agraden del món de la dansa, és que quan estàs veient un espectacle, sigui de l’estil que sigui, sempre et fa submergir -com si d’Alicia al país de las meravelles es tractés-, en un món fantàstic. Durant l’espectacle, t’oblides dels teus maldecaps diaris, i gaudeixes una estona d’uns moviments, expressions, combinacions, colors, música, vestuari, escenografia… EN FI D’UNA HISTÒRIA.

La posada en escena del Trencanous que hem pogut veure, tot i que amb els pocs recursos econòmics que desafortunadament tenim en aquest país per la dansa i com a companyia creada sense cap ajuda institucional, ha estat molt ben aconseguida. A més a més, han portat la història del trencanous al nostre terreny, en concret, als jardins de la Masia Freixa situada al Parc de Sant Jordi, amb uns decorats molt correctes i donant vida a l’escenari amb petits realismes: com ara, els flocs de neu que queien al mateix temps que les ballarines ballaven, construint una posada en escena preciosa i un dels moments més aplaudits del conte.

Però de moments n’hi han hagut diversos i ben diferents, com l’instant màgic on el Trencanous surt de dins d’una caixa d’una manera tant fantàstica que tots els nens i nenes que han format part del públic i que no eren pocs, encara ara deuen estar bocabadats. Un altre moment, ha estat quan la parella de ballarins formada per Anna Ishii i Reo Morikawa han interpretat els ninots. No més cal que us digui que s’escoltava a la gent del públic exclamar: “Mare meva, si pensava que eren ninots de veritat!”. Ha estat una interpretació de 10.

Continuant amb els” moments”, destaco perquè m’ha sobtat bastant, veure a la colla de Castellers de Sarrià fer un petit castell alhora que la colla dansaire de Rubí feia una de les seves participacions amb el Ballet de Barcelona. Segons ens ha comentat Pablo, director de BCM de Manresa, la introducció de les tradicions populars en el ballet, per una banda, està bé perquè acosta aquest art al poble, però de l’altra, és arriscat integrar els costums populars en un ballet clàssic de tota la vida.

I ja per finalitzar, només em queda anomenar als petits ballarins que apunten a ser bons professionals en un futur molt pròxim, i, personalment, a la petita ballarina que ens ha interpretat a la Clara, que ja em declaro oficialment fan i seguidora d’ella.

Marta Bieto

Professora de dansa

Nou comentari