El mestre musical Miquel Ortega confessa que Tosca i el seu compositor Giacomo Puccini són una de les seves òperes i autors preferits. No és la primera vegada que dirigeix l’orquestra amb aquesta obra, però sí que ho fa amb la recent adaptació del seu deixeble José Colomé. Serà al Teatre Principal de Terrassa, el 12 i 14 de desembre, de la mà d’Òpera Terrassa, escenografia de Juan Carlos Esteve, l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 (OCT48) i la soprano Laura del Río, el tenor Nacho Guzmán i el baríton Jorge Tello. El drama líric que el compositor italià va estrenar el 1900 i va recrear a la Roma de 1800 es transposarà en aquesta ocasió el 1945, la fi de la Segona Guerra Mundial, i entre els cantants en escena, els cors i l’orquestra hi haurà una setantena d’intervinents per a una de les peces més conegudes i complexes de Puccini.
“He de dir que aquesta és una de les meves òperes preferides de tot el repertori operístic de totes les èpoques, i n’hi ha moltes que m’agraden, però realment Tosca m’entusiasma”, va reconèixer Ortega aquest dilluns en la presentació de la producció i a qui Òpera Terrassa ha anat a buscar pel que significa el seu recorregut, del Liceu al Teatro Real passant pel Covent Garden londinenc i el Teatro Colón de Buenos Aires. El músic, ell mateix compositor d’òperes, diu que va acceptar el repte per l’equip que l’envolta. “Tenim un trio de cantants per mi de grandíssim nivell, que és essencial per aquesta òpera”, va destacar abans d’enumerar-los: “Laura del Río, un Cavaradosi com Nacho Guzmán i un Scarpia com Jorge Tello, realment, són una garantia. “I també estic molt content per les referències que tinc de disposar d’una orquestra com la Terrassa 48 i, evidentment, del cor i la direcció escènica d’Esteve”.
La recent adaptació de José Colomé a Portugal
L’altre puntal, per al director musical, és l’adaptació musical que n’ha fet el sevillà Colomé, que la va estrenar l’octubre passat en les ciutats portugueses de Porto, Lisboa i Àgueda, amb Guzmán també com a Cavaradosi. I remarca que amb Puccini, com en els grans clàssics de l’òpera, no és possible comptar amb el conjunt de músics amb els quals imaginaven les obres -en el cas de Tosca una vuitantena- per la capacitat més reduïda de la majoria de teatres en el seu fossat. “Vaig estar escoltant la funció a Lisboa i em trec el barret de l’adaptació que n’ha fet perquè se senti tot el que va escriure Puccini, però amb una plantilla evidentment molt més petita, una mica menys de la meitat del que demana Puccini”, va revelar.
Aquí és on Ortega va recordar que fa molts anys ja havia dirigit una altra versió de Tosca amb els Amics de l’Òpera de Sabadell, que es va estrenar al Teatre Fortuny de Reus. “Crec, fins i tot, més petit que aquest” va precisar comparant-lo amb el Teatre Principal. Per la seva part, Esteve, cantant i vicepresident d’Òpera Terrassa, també va confessar que aquesta és la seva primera escenografia. “Per això, vaig intentar posar al meu voltant gent que sé que fa molt bé la seva feina i, pràcticament, jo no m’he de preocupar de gaire més perquè la música va sola, els cantants gairebé van sols”.
Poder, gelosia i traïció
L’elecció d’Esteve de traslladar la trama a finals de la Segona Guerra Mundial la sosté, d’entrada, en el subtítol de la versió terrassenca: Poder, gelosia i traïció. “Jo dic que Tosca és una òpera fosca i què més fosc que una guerra mundial!”, va emfatitzar l’escenògraf. Quant a la producció, va detallar que treballen des de fa sis mesos amb el Cor Òpera Terrassa, a més del Cor de Veus Blanques del Conservatori de Terrassa i que els assajos, que van començar aquest mateix dilluns, es repartiran en una desena de dies. “És un temps molt curt per poder muntar una òpera com aquesta, però és el que tenim i ho farem”, va assegurar Esteve.
Per la seva part, la soprano Del Río, que parlava en nom del tenor argentí Guzmán i el baríton peruà Tello, presents a la sala, va ressaltar la feina que tenen al davant. “Aquesta és una òpera molt exigent, amb bastantes dificultats, tal com la va concebre harmònicament Puccini, però estem molt segurs amb la batuta del mestre Ortega”.
En el seu cas, un dels membres de l’OCT48, Pere Bartolomé, va parlar “d’una aventura molt concentrada d’assaig i una experiència brutal”. Mentre que el regidor de govern Alberto Muñoz, en representació de l’Ajuntament, va subratllar les activitats paral·leles de l’entitat promotora. “Els concursos de pintura o de música organitzats al voltant de Tosca són un bon exemple d’aquesta accessibilitat i de com fer que el públic s’acosti al món de l’òpera des d’àmbits molt diferents”, va incidir.
Per obrir i tancar l’acte, el president d’Òpera Terrassa, Josep Maria Casarramona, no va amagar les incerteses que encara hi ha a nivell tècnic per la complexitat de l’obra. “Penseu que això està viu, com un arbre o com una bèstia, i, en el dia a dia, passen coses i hem d’anar improvisant amb moviments àgils per arribar a la solució adequada”, va fer com a metàfora. Com a membre del cor, també va fer la seva pròpia descripció: “Hi ha un moment que m’impressiona molt, que sembla que estiguis a les portes de l’infern. El dolent va cantant, hi ha el cor, i dius que si existeix la porta de l’infern deu ser aquest l’ambient”.
