Terrassa podrà veure per primera vegada una còpia inèdita del film “La ciutat cremada“. Serà aquest dijous vinent, dia 29 de febrer, a un quart de deu del vespre (21.15 hores) al Cinema Catalunya. L’acte comptarà amb la presentació de Ferran Alberich, responsable del procés de digitalització d’aquesta gran obra, referent del patrimoni fílmic català. La projecció d’aquesta còpia en format digital està emmarcada dins del cicle de sessions de Filmoteca al Cinema Catalunya, i tindrà el seu preu habitual de 4,20 euros. Les entrades ja estan a la venda tant a la taquilla del carrer Sant Pere com per internet, a través del web.
Cal destacar que la restauració i digitalització forma part d’un sistema pioner dins del Pla de digitalització dels fons fotoquímics. Per conèixer millor tot el procés de treball, en què consisteix i quines dificultats i peculiaritats, el Cinema Catalunya acollirà el terrassenc Ferran Alberich que farà una breu presentació abans de la projecció del film. Una tasca de recuperació que s’ha dut a terme durant els últims 14 mesos al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca, d’on surten els materials originals, i a l’Escola de Cinema ESCAC -ubicada a la plaça de la Farinera de Terrassa-, on hi ha l’escàner per a fer-ne la captura digital i la sala de color per realitzar els treballs d’etalonatge o correcció de color.
Dirigida per Antoni Ribas, La ciutat cremada (1976) està considerada una de les millors pel·lícules catalanes de la història i va suposar un èxit sense precedents del cinema català de la Transició. La cinta compta amb un repartiment ple de cares conegudes (Xabier Elorriaga, Francisco Casares, Ángela Molina, Pau Garsaball i Jeannine Mestre com a personatges principals). En el metratge també hi apareixen diferents figures populars de la política i la cultura catalanes com Heribert Barrera, Miquel Porter i Moix, Joan Manuel Serrat, Joan Reventós o Montserrat Roig.
La primera dècada del segle XX seguint el soldat Josep
El film narra la primera dècada del segle XX: des del desastre de Cuba a la Setmana Tràgica. Arrenca l’any 1899, amb la derrota del bàndol espanyol a la guerra d’Independència cubana, i evoca deu anys d’història catalana, fins al 1909. Ho fa resseguint la història d’un soldat, Josep (Xabier Elorriaga), i del seu amic Frederic Palau (Francesc Casares), que torna a casa, a Barcelona, amb un bon grapat de dòlars fets a Cuba. La família Palau és rica i rep amb els braços oberts el jove Josep, a qui també li surten dues pretendentes, Roser (Ángela Molina) i Remei (Jeannine Mestre), les nebodes de Frederic. Malgrat que la trama principal explica la vida d’aquesta família de ciutat, només és una excusa per descriure els conflictes polítics i socials de l’època des de 1899 fins a 1909.
Amb aquesta restauració es reprèn el programa «Visibilitzem el cinema català», una iniciativa que busca donar a conèixer el patrimoni fílmic preservat per la Filmoteca de Catalunya. L’activitat permet gaudir d’un seguit de títols clau en la història del cinema català, produïts entre el 1940 i el 2014, que estan ben conservats en el seu format analògic, però que no són projectables en el parc digital d’exhibició actual. El pla va engegar el 2022 amb la digitalització de vuit llargmetratges i vuit curtmetratges, va tenir continuïtat l’any següent amb 10 llargmetratges més i aquest 2024 comptarà amb:
Llargmetratges
Concierto mágico (Rafael J. Salvia, 1952)
Maria Rosa (Armando Moreno, 1963)
El amor brujo (Francesc Rovira Beleta, 1967)
Memoria (las bestias no se miran al espejo)(Francisco Macián, 1974)
La ràdio folla (Francesc Bellmunt, 1986) Solitud (Romà Guardiet, 1990)
El perquè de tot plegat (Ventura Pons, 1994)
El domini dels sentits (Isabel Gardela, Judith Colell, Teresa de Pelegrí, Maria Ripoll, Núria Olivé-Bellés, 1996)
La Monyos (Mireia Ros, 1996)
La niebla en las palmeras (Lola Salvador, Carlos Molinero, 2006).
Curtmetratges
¡Música… muchachos! (Miquel Iglesias Bonns, 1941)
Semejante a Pedro (Francesc Bellmunt, 1971)
Cartells d’un poble en guerra (Ernest Blasi, Gustau Hernández, 1975)
Tot l’enyor de demà (Josep Méndez, 1976)
Raimon (Colectivo de Cine de Madrid, 1976)
Laberint (Agustí Villaronga, 1980)
Al Mayurka (fragments) (Agustí Villaronga, 1980)
Idil·li xorc (Romà Guardiet, 1983)
Silencis (Xavier-Daniel, 1983)
Raimon, hoy (Alfonso Ungría, 1984)
