!--akiadsense-->
Ja fa 32 anys que l’actor, guionista, editor, director i productor Quentin Jerome Tarantino va començar en el món del cinema amb el seu migmetratge El Cumpleaños de mi Mejor Amigo. Ara bé, va fer el gran salt el 1992 revolucionant el cinema i la manera d’explicar històries amb Reservoir Dogs. Qui no recorda aquella escena de l’orella tan impactant! Des d’aleshores que ja va ensenyar el seu estil particular amb violència explícita, música d’època i diàlegs enginyós.
Aquest dijous 15 d’agost del 2019 estrena la seva novena pel·lícula titulada Érase Una Vez En… Hollywood tot i que podríem dir que ha dirigit 21 projectes en total. En aquesta ocasió, que es podrà veure al Cinema Catalunya de Terrassa, vol explicar els canvis que patien els actors televisius als anys 60 a Hollywood, coincidint amb els esdeveniments de 1969, quan Charles Manson va assassinar l’actriu Sharon Tate. Per fer aquesta pel·lícula ha comptat amb el treball excel·lent de Leonardo DiCaprio, Brad Pitt, Margot Robbie, Al Pacino, Kurt Rusell, Margaret Qualley, entre d’altres.
Per l’espectador que decideixi veure-la cal que sàpiga que dura 165 minuts (quelcom raonable entenent els seus últims treballs), és un drama i, per tant, no hi ha violència (excepte el tram final) i hi ha moments massa calmats que poden avorrir. Tret d’això, els que siguin vertaders fans de l’estil Tarantino i els que vulguin veure la bellesa del DiCaprio, el Brad Pitt i la Margot Robbie, aneu a veure-la.
Els horaris són els següents:
Divendres: 17:15h, 21h (VO. Subtitulat en castellà)
Dissabte: 17:15h, 21h Diumenge: 16:30h, 19:45h
Dimecres: 17:15h, 21h Dijous: 17:15h, 21h
!--akiadsense-->
Tarantino, una història de sang i violència
Per entendre d’on ve aquesta pel·lícula cal que entenguem qui és i la trajectòria del seu director. Dos anys després de Reservoir Dogs, Tarantino estrenava Pulp Fiction, la que per moltes persones és la millor pel·lícula dels anys 90 i una de les preferides. Amb un argument explicat amb històries creuades que s’interrelacionen entre si, i amb tants elements mítics (el ball del John Travolta i l’Uma Thurman, la violència i vocabulari d’en Samuel L. Jackson, entre d’altres), Tarantino es va acabar de guanyar un públic cada vegada més nombrós.
El 1995 va col·laborar en una pel·lícula dirigida per diversos directors titulada Four Rooms (molt recomanable i amb una història protagonitzada per Antonio Banderas) i, dos anys després, tornàvem a tenir en Tarantino a la cartellera amb Jackie Brown, protagonitzada per Robert De Niro, Pam Grier i Samuel L. Jackson. Arribats als 2000, va dirigir alguns capítols de la sèrie CSI: Las Vegas i, més tard, estrenava als cinemes una saga de dues pel·lícules: Kill Bill. Amb aquestes entregues va acabar de fer-se un estil propi i ha estat recordat com un dels directors que els agrada molt la violència i que la sang sigui protagonista.
El 2005 va dirigir una altra pel·lícula de manera conjunta amb Robert Rodríguez i Frank Miller titulada Sin City (Ciudad del Pecado). I, el mateix any, va tornar al món de CSI: Las Vegas per dirigir un telefilm. Tarantino, generalment, estrenava una pel·lícula cada dos anys. Per exemple, el 2007 va dirigir Grindhouse (Death Proof), un slasher d’assassins en sèrie amb un estil de comèdia de terror. I, el 2009, va tornar a consagrar-se com un dels millors directors de la Història del Cinema actual, de les noves generacions, amb Malditos Bastardos. És curiós perquè, en general, es desconeixen alguns projectes de Tarantino dels últims anys de la dècada dels 90 i dels primers anys dels 2000, però sembla que Pulp Fiction i Malditos Bastardos són els seus treballs més recordats. Segurament, pel canvi generacional.
I ja arribats als anys 2010, el 2012 va estrenar Django Desencadenado, el seu propi homenatge al gènere western amb Jamie Foxx i Christoph Waltz com a protagonistes, i un “cameo” de Leonardo DiCaprio excel·lent. Fa 4 anys estrenava Los Odiosos Ocho, un altre western a l’estil dels “Diez Negritos”, de 167 minuts amb molt diàleg i violència que, al mateix temps, volia recordar els vells temps del cinema en filmar en 70mm.
!--akiadsense-->
