El passat diumenge es va donar el tret de sortida a la 48a. edició del Premi Ciutat de Terrassa de teatre. Fou, com és habitual, a la Sala Crespi del Casal de Sant Pere i amb una bona resposta del públic que gairebé va omplir tres quartes parts de l’aforament permès. Formalment, s’inaugurà amb uns breus parlaments del president del Casal, Eduard Garcia, i de la regidora de cultura, Rosa Boladeras. Damunt de l’escenari l’encarregat d’iniciar la nova edició fou el grup local Qollunaka, amb La taverna de la Rosita, el seu darrer espectacle. Una obra, però, que no forma part de les participants al concurs.
La taverna de la Rosita és un musical mariner ambientat a finals del segle XIX, durant la mítica Guerra de Cuba. L’acció se situa en un petit poble de pescadors de la costa catalana. En aquest poble hi viuen dos cosins, en Carles (Cristian Ortiz) i en Joan (José Carlos Muñoz). El primer és un jove indià ric. El segon viu amb el seu germà Pere (Gorka Ricomà) i arrossega deutes de família. Un de ric i un de pobre, doncs. Els dos cosins, a més, per acabar de plantejar la futura tempesta, resulta que estimen la mateixa noia: la Marina (Ona Martínez), l’encarregada de la taverna del poble. La noia no s’inclinarà pel ric sinó que s’enamorarà del pobre, del Joan. Quan tot semblava dat i beneït, l’esclat de la Guerra de Cuba ho vindrà a trasbalsar. Amb la guerra es comencen a cridar joves del poble perquè s’incorporin a files i el Carles, el cosí ric, serà un d’ells. Aquest, per tal de salvar-se d’anar a una mort segura, proposarà al cosí pobre que hi vagi per ell a canvi d’una considerable suma de diners. Una suma que permetria al Joan pagar els deutes de la família i salvar la casa. Una permuta de servei legal en aquells moments. En Joan dubta, però acaba acceptant, pensant en el patrimoni que salvarà… però deixant la Marina sola i davant d’un futur incert.
Passa el temps i les notícies que arriben d’Ultramar no són gaire afalagadores: es va perdent la guerra i hi ha moltes baixes i desapareguts. Un d’ells serà el Joan, del qual no se’n sap què ha passat. La Marina s’ensorra i, encara més, quan al mateix temps perd la mare. D’un sol cop es troba òrfena i sense promès. Aquesta situació, no cal ni dir-ho, intentarà aprofitar-la el cosí ric. Se’n sortirà? I en Joan, és mort o tornarà?
El punt fort d’aquest muntatge són la quinzena d’havaneres, cançons populars catalanes i de taverna que es canten en directe a l’escenari. Cançons tan conegudes com La bella Lola, La gavina, La balada d’en Lucas o El meu avi. I que, a més, són interpretades en directe amb acordió, guitarra i violoncel, a càrrec de Queralt Serra, Ramon Alcaraz i Martín Cáceres. Unes interpretacions que fan les delícies del públic que, sense poder resistir-s’hi, s’acaba afegint als cantants.
Un altre punt a destacar són els tres joves protagonistes que formen el triangle amorós de l’obra: la Marina (Ona Martínez), el Joan (José Carlos Muñoz) i el Carles (Cristian Ortiz). A més de cantar molt bé ens demostren que, al teatre amateur, hi ha relleu generacional. Quantes vegades hem escoltat la queixa que els joves no s’impliquen en el nostre teatre? Doncs aquí tenim un clar exemple que la repetida queixa no és certa: només cal donar-los una oportunitat perquè ens demostrin que hi ha futur.
Altres personatges interessants són els dos militars de la patrulla de reclutament (Eduard Garcia i Miquel Escoda), que donen color, bon humor i una certa dosi de surrealisme a l’obra. I també el personatge de l’avi Manel (Joan Martínez), veu de l’experiència del poble de pescadors. Es nota que en Joan Martínez gaudeix amb el paper. Tot plegat, amb una escenografia ben plantejada que ens insereix dins d’una taverna de poble.
No tinc cap dubte que al grup Qollunaka els sortiran moltes actuacions amb aquest musical mariner. De fet, sense anar més lluny seran presents a la 33a. Mostra de teatre d’Ullastrell el proper diumenge.
El Premi Ciutat de Terrassa continuarà el proper diumenge 30 de gener amb l’obra Playoff, de Marta Buchaca, a càrrec del grup Deixalles’81 de Sant Feliu de Codines.
Eloi Falguera
