La Coordinadora d’Entitats Andaluses de Terrassa ha fet un balanç molt positiu de la Setmana Flamenca a Terrassa, amb un espectacle que va mantenir dempeus als espectadors aplaudint durant més de cinc minuts. Amb aquesta cirereta, el passat diumenge, al Teatre Principal, es posava punt i final a les jornades organitzades per primera vegada a la nostra ciutat, on el flamenc n’ha estat el protagonista absolut.
S’inicia amb la presentació del cartell i una xerrada il·lustrada sobre el “ball flamenc” a càrrec de Jose Luís Gracía Cañadas. L’acte va comptar amb unes paraules per part de la regidora de Cultura, Rosa Boladeras; del president de la CEAT, Antonio Merino; i del president de l’Associació Flamencología ACA Terrassa, Pedro Limón. A més d’una demostració de fins a sis “palos” flamencs dels artistes Cristian Cosano (cant), Rocío Merino (ball) i Iban Pérez (guitarra). La xerrada, breu i concisa, va agradar al públic assistent, format, majoritàriament, per membres de les diferents entitats culturals de la ciutat, representants polítics i entitats de fora de la ciutat vinculades al flamenc, com la FECAC.
La pluja va fer suspendre un esdeveniment especial, ja que es volia acostar el flamenc a la ciutadania que potser no hi està acostumada o que no n’havia escoltat mai. Finalment però es va poder fer uns dies més tard. Davant del Mercat de la Independència, al Raval de Montserrat, va tenir lloc l’activitat “Flamenc al carrer”, on els anteriorment mencionats artistes, més el percussionista Raul Mancjón, van oferir un variat ventall de flamencs alegres i ballables.
I diumenge, el Teatre Principal es va omplir per acollir l’acte de cloenda. Va comptar amb els discursos d’Antonio Merino (CEAT) i la regidora de Cultura, amb la presentació de l’espectacle per part de Pedro Limón, que va ser l’encarregat de posar sobre la taula l’enorme currículum de l’artista Arcángel, i el seu planter d’acompanyants. Els assistents van poder gaudir de prop de 90 minuts de música, llum i ball. Un espectacle sense pauses, amb un públic lliurat que es va animar a cantar abandolados, cants miners, fandangos de Huelva o cantiñas. I on Arcángel va deixar anar també algunes peces de collita pròpia, sempre fidel a la tradició, amb moviments elegants, de ball clàssic espanyol i amb una posada en escena extremadament cuidada. Va ser així com ho van viure els espectadors que no van dubtar a acomiadar-lo dempeus i amb una gran ovació.
