!--akiadsense-->
Coordenades: 41º 34′ 44.1″ N 1º 53′ 03.4″ E
Sant Salvador de les Espases és una capella medieval amb datació dels s. X – XIV i amb diverses restauracions durant el s. XX. Es situa dalt d’un cim aïllat i espadat, d’ací el seu nom. Un turó escairat i accidentat, en un punt de confluència entre tres municipis: Esparreguera – Olesa de M. – Vacarisses. Està declarada (BECIN) Bé Cultural d’Interès Nacional. La trobem en molt bon estat, gràcies als voluntaris i amics d’aquest espai, que desinteressadament i amb molt d’esforç, cuiden aquest magnífic edifici, gairebé cada dia.
La tradició oral dóna explicació a la ubicació d’aquesta i també al seu nom, amb la Llegenda de les espases de foc. Una llegenda, no històrica, que vincula l’existència d’un castell -actualment només insinuen vestigis en un estat molt dolent- amb la construcció de la capella. En temps de lluites cristians-sarraïns, aquests últims volien conquerir el castell i els dominis que enlairava el turó. En posició desigual els cristians, dirigits pel Comte de Barcelona Ramon Borrell, van pregar a Déu. Aquest, els va escoltar i va enviar una pluja d’espases de foc que delmaren els enemics i els van fer fora d’allà. Es diu que els vacarissencs, també, van fer festa d’aquesta batalla. Van atrapar un bonescamot de moros al collet de Sant Salvador, els van acorralar i matar sota el coll de Bram (d’aquí el nom “bram” dels brams i gemecs dels sarraïns).
!--akiadsense-->
Però com en tota història, trobem la seva contra-història i, ves per on, sembla que les empremtes a les pedres, donen una raó més significant a una versió una mica diferent de la que ens exposen aquests relats. Si parem atenció a l’arc de la porta, veiem que hi ha una incorporació obrada en la part que forma l’arc de mig punt amb les seves dovelles. Però si retirem aquest afegit, sorpresa! Podríem pensar en un arc ultrapassat o de ferradura. Poder, són simples suposicions, però no seria inversemblant pensar aquest espai en un origen visigot o, inclús, andalusí en el seu inici.
L’existència d’altres castells-fortificacions andalusins pels voltants, fos de fisonomia rural o de major envergadura, és una evidència plenament demostrada; Sant Pere Sacama, Castell d’Esparreguera, d’Olesa, etc. La línia llobregantina sumava una xarxa estructural, més o menys, sistemàtica de control per la Frontera Superior andalusina. Que en temps carolingi va anar canviant de veïnat. Les vistes des d’aquest espai són espectaculars, envero la muntanya de Montserrat, i tot el territori adjacent. És fàcil entendre el perquè del seu emplaçament, un cop ets a dalt. El control visual de tota la perifèria és, a més de preciós, realment privilegiat.
!--akiadsense-->
Menjador i barbacoa
La Capella és mencionada al s. XIV, en un inventariat de béns existent a l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa. Està assentada sobre el castell (aquest, recordem, amb datació “cristiana” del s. X). Està formada d’una sola nau amb volta baixa i absis quadrangular. Manté alguns detalls gòtics a causa de les reformes posteriors. La imatge interior de Sant Salvador és obra d’Amadeu Paltor, pintor i escultor olesà, i es va col·locar el 1978. També hi ha una reproducció de la predel·la del retaule gòtic del s. XV. L’original el trobem al Museu Castell-Cartoixa de Vallparadís (Terrassa). Aquest fou restaurat el 1989.
Un dels espais més lúdics en l’actualitat, en un annex a la capella, és el recinte amb bancs i una barbacoa. Aquest pot ser emprat per excursionista i caminants que hi vulguin parar. I al fons, a la dreta, una porta dóna accés al menjador. La sala menjador, igual que la capella, és oberta els dijous i diumenges, així com el dia de l’Aplec pels amics de Sant Salvador.
!--akiadsense-->
La llegenda del castell
Tornant al castell, amb documentació de l’època alta edat mitjana, sabem que el comte Ramon Borrell hauria venut el castell de les Espases i el castell d’Esparreguera a Guillem, un noble d’Esparreguera i fidel del comte. Guillem va anar a Barcelona, contra les tropes àrabs d’Almansor. En aquests afers, la seva dona Emma, va ser segrestada i mai més se’n va saber res. Poc després, el nostre noble va fer donació del castell de les Espases i d’Esparreguera a l’església de Sant Pere de Vic -seu de Vic- al 985. D’aquesta realitat, sí que en sabem que molts dels captius d’aquesta ràtzia, van ser alliberats anys després. Entre ells l’ardiaca Arnulf, que esdevingué l’any 993 bisbe de Vic. Posteriorment, hi ha un seguit de diferents propietaris referenciats. El castell passà per diferents mans, fins al 1351 que l’adquirí el monestir de Santa Maria de Montserrat i conservar la senyoria fins al 1836.
De la destrucció d’aquest castell també hi ha una llegenda que ho justifica, ben victoriosa. Sorgeix de l’enfrontament per la disposició del regne de Navarra, entre el rei Joan II d’Aragó i el seu fill, el príncep Carles de Viena. Cal dir que en un context de guerra civil catalana, al s. XV, el príncep de Viena era un bon atractiu pel patriarcat barceloní. Per això, el cavaller de les Espases va ser partidari del príncep, com bona part de la noblesa catalana. La victòria per part del rei, de fer empresonar al príncep a Lleida, segons explica la llegenda, i va ser possible gràcies a un cavaller traïdor que va ajudar secretament a Joan II.
!--akiadsense-->
El cavaller traïdor va passar un dia pel castell del senyor de les Espases per demanar acollida. El propietari del castell s’hi va negar. Enfadat i furiós, el cavaller venut va anar al rei a explicar-li, i el rei obligà al senyor del castell a donar acollida a l’indignat cavaller. Així doncs, el senyor del castell va manar que buidaren el castell de tots els elements per donar hostatge sense “luxes”. En veure’s burlat, el cavaller traïdor va cremar el castell, amb grans flamarades que van durar tres dies. Tot i això, la gent del castell anava dient “Val més el castell cremat que deshonrat”.
Notes finals: Fort agraïment als amics de Sant Salvador, que cuiden, estimen i fan per mantenir viu aquest preciós espai, que sense cap dubte, d’altra manera ja hagués estat espoliat fruit de bretolades i bandarres.
Càrol Paez
Autora del blog Edat Mitjana s.V-XV i més
!--akiadsense-->
7 
1 
