La cantant Rozalén no dubta mai a destacar el seu vincle sentimental amb Terrassa. L’artista es troba en boca de tots ja que aquest mes de desembre ha posat punt i final a una petita gira iniciada per celebrar els seus 10 anys de carrera professional i presentar el seu darrer disc, publicat aquest 2022, titulat Matriz.
Durant aquestes setmanes se l’ha pogut veure per tot l’estat, també a Catalunya, on va omplir el Palau de la Música de Barcelona. Per això, els mitjans van plens de les seves entrevistes en què explica els seus inicis musicals, com ha canviat la seva vida, com veu el món on vivim -és reconeguda pel seu activisme social, feminista i ecologista-, i també de la seva història personal.
És en aquest darrer punt que sempre, sempre, que en parla apareix el nom de Terrassa. No es en va, i és que va relacionat amb un episodi que ha marcat la seva vida i que li confereix una visió política i social molt diferent a l’esperada per ser nascuda a Castella -la Manxa. Això també es trasllada en les seves composicions, per exemple, en aquest darrer disc està ple d’històries familiars i hi trobem cançons cantades en asturià, català, eusquera o gallec.
De Letur a Terrassa
Però quina és la relació de Rozalén amb Terrassa? Doncs és molt senzill. La manxega explica que la més de la meitat de la seva família va emigrar a Catalunya, en concret, van aterrar a Terrassa. I això, malgrat que afirma que segurament la gran majoria ja és morta, l’ha marcat. És de les persones que reafirma que “qui perd els orígens, per la identitat”, que cantava en Raimon, un cantautor que ella coneix molt bé.
Aquí us deixem els fragments de les diverses entrevistes que aquest mateix desembre se li han fet a la Rozalén i en cadascuna d’elles ha mencionat Terrassa:
És molt emocionant Amor del bo, l’havanera que cantes en català amb Sílvia Pérez Crus.
— És molt fort el que he fet ella: m’ha regalat una abraçada increïble. He cantat en català quatre o cinc vegades públicament; des de petita em sabia cançons com L’estaca de Lluís Llach i Al Vent, de Raimon. Les cantava amb la família. Escolto català des de petita perquè a l’estiu venien a casa les meves cosines i elles parlaven català. Molta gent del poble de la meva mare va emigrar a Catalunya, i a Terrassa hi ha un carrer amb el nom del meu poble, Letur. Ara hi ha gairebé més gent nascuda a Letur a Terrassa que al mateix poble.
Rozalén, natural d’Albacete ha confessat a MD que “sóc més del Barça que del Madrid. Mitja família viu a Terrassa i el primer que vaig fer quan vaig venir a Barcelona va ser visitar el Camp Nou. Mai he vist un partit a l’Estadi però m’encanteria, tant del Barça masculí com del femení. I clar, m’encantaria conèixer l’Iniesta, el manxec, sempre tirant cap a la meva terra”
Té familiars a Terrassa, no és així?
Alguns dels meus oncles van venir cap a aquí. A Terrassa avui hi ha més població de Letur, el meu poble, que al mateix Letur. Hi ha, fins i tot, el carrer de Letur. Des de petita jo escoltava català a Albacete, perquè a l’estiu venien les meves cosines catalanes, que ens portaven el Cacaolat, i cridaven per venir a jugar amb mi: «Que hi és la Mari?». Aquí em sento molt com a casa.
Quina relació hi té, amb la llengua catalana?
La meva oïda hi està acostumada, perquè part de la meva família va emigrar a Terrassa, on fins i tot hi ha un carrer que porta el nom del meu poble, Letur. Molts deuen haver mort, és clar, però, tot i així, posaria la mà al foc que hi ha més descendents de Letur a Catalunya… que no pas a Letur! N’hi ha a Esplugues, a Sant Cugat… Això fa que, a l’agost, a Letur se senti parlar moltíssim en català.
