!--akiadsense-->
El confinament arran de la COVID 19 ha estat un període llarg i feixuc de passar. Encara no podem cantar victòria, però. Em plau bastir aquest article en senyal de reconeixement envers la figura del doctor Xavier Sierra i Valentí. Al llarg dels 98 dies del “tancament” ha tingut la constància i el coratge descriure un poema diari. Tots els qui mantenim contacte amb ell hem tingut la sort de rebrel –per WhatsApp– cada dia. Ara, els ha conjuntat en un llibre. Es titula “poesies confinades. 100 poesies de lany de la pandèmia”. Es pot trobar a la llibreria “La temerària”, en una edició limitada. Com que nha imprès tan sols noranta vuit, heus ací un motiu de més per a no perdre passada. Abans no sesgoti, convido tothom a comprar-ne un, signat i dedicat pel propi autor. Som de la mateixa “quinta” o anyada (1952). És un gironí arrelat a Terrassa de fa molts anys. Ben integrat en la vida sanitària de la vila, palesa un nivell cultural molt alt en altres àrees del saber humà.
En aquest sentit –ja en vag parlar en una columna del diari local, fa cinc mesos– manté obert un blog titulat “un dermatólogo en el museo”. Un àmbit dopinions personals seves on tracta qualsevol altre vessant de vida humana amb un toc peculiar i força interessant. Llicenciat en medicina, és especialista en dermatologia. La seva inquietud com a escriptor ve de lluny. És redactor del “Vocabulari Mèdic de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears”. Ha escrit una dotzena de llibres sobre la matèria. No content amb això, manté col·laboracions periòdiques amb mitjans especialitzats per a expressar un punt de vista sempre encertat i punyent. Sense obviar, de tant en tant, algun que altre article dopinió, en premsa. També és soci fundador –i vicepresident– de la ESHD ((European Society for the History of Dermatology).
En aquest malson que ens ha tocat viure des de mig març, per a mi té molt de mèrit que un metge sespremi les neurones. Que faci per parir poemes poc o molt relacionats amb la temàtica i, a més, que els comparteixi. No deixa désser un esperonament per la resta de veïns en uns moments tan durs dencarar. Triar –com a punt de venda– la llibreria del carrer Goleta esdevé un altre “detall” a remarcar, en favor del doctor Sierra. Ja va prou bé que un sector tan colpejat per la crisi dels darrers mesos i per la digitalització que tot ho arrasa rebi una empenta amb la visita daquelles persones que facin per comprar aquest llibre de poemes. Podrà semblar un fet insignificant i tal vegada intranscendent. Tota empenta i cop dànim, però, són benvinguts.
Tenint en compte el què resta destiu i les “condicions” especials de les vacances denguany no està de més acaparar un bon lot de llibres. Practicar aquest costum tan sa ajuda a netejar la ment i a prendre embranzida de cara als nous reptes socials que sens aniran plantejant properament. La gent –sovint a la força– sha quedat a casa. Fent cas dalguns eslògans com el famós “stay at home”, llegia i escoltava. Pintava, feia manualitats i jugava. Aprenia noves formes destar quiet. Ballava, caminava, feia gimnàstica o bicicleta estàtica, pregava, meditava i pensava de manera diferent. Són verbs que ha desglossat una ex.mestra ianqui (Kitty OMeara) en un altre blog. Com el del doctor Sierra. Un i altre han convertit en allò que es bateja com a “viral” en una bona recepta per a combatre una altra serrell de la pandèmia. Tot això i el propi ímpetu personal de cadascú configuren una recepta fantàstica per a entreveure la vida de manera diferent.
A partir dara, ja no res serà el mateix… Mentrestant, des daquest escrit. Agraeixo públicament al doctor Sierra la seva contribució. Té una gran vàlua.
Josep Ballbè
