L’arribada del tren del Nord, l’any 1856, i la instal·lació de l’estació als afores de la vila va comportar que el viatgers anessin amunt i avall per un camí entre camps d’oliveres. Segons recull l’historiador Joaquim Verdaguer en el seu blog, l’Ajuntament de Terrassa va voler transformar-lo en un vial adient d’una “ciutat” que donés vistositat a la sortida de l’estació. És per això que, en sessió plenària, acordà urbanitzar el camí i deixar una bona amplada. El van anomenar rambla (carrer del Nord). L’any 1908 l’Ajuntament va decidir empedrar la plaça.
Porticada i amb el nom d’Isabel II
El 18 de març de 1862 l’Ajuntament acordava que la plaça de l’estació havia de ser porticada i que portés el nom d’Isabel II, i que el carrer nou que es volia obrir confrontant el carrer Mas Adei, portés el nom de Príncep Alfons (futur carrer del Nord).
El projecte de gran plaça no es va portar a terme. L’any 1871 Antoni Ventalló aixecava un edifici en el xamfrà entre els carrers de Mas Adei i del Nord, que més endavant seria el magatzem Humet y Hermanos, SA. El 1874 s’edificà en el xamfrà entre Cervantes i Vint-i-dos de Juliol. Per tant, la plaça quedà més reduïda del que s’havia projectat el 1862.
Tan bon punt es va urbanitzar la plaça i el carrer del Nord, van començar a sovintejar els llocs de restauració per donar servei als viatgers: la Fonda Europa, la Fonda Universo, a la plaça, i la Posada del Carril, la Fonda de Cal Català, el restaurant Petit Pelayo, la Fonda Progreso, al carrer del Nord..
El primer edifici, que es va construir com a estació el 1856, era molt reduït i amb un jardí al davant. L’any 1885 l’estació era rebaixada a quarta classe, mentre que la de Sabadell era elevada a segona classe. Però no va ser fins l’any 1899 que es va voler rescabalar la categoria de l’estació. L’Ajuntament va sol·licitar a la Direcció General del Ferrocarril del Nord, la construcció d’un nou edifici. A principi de segle es va enderrocar i es va edificar l’estació actual amb eixida directa a la plaça. Actualment aquesta sortida està anul·lada.
