MónTerrassa
La plaça de Jacint Verdaguer de Terrassa fa molts i molts anys
Inauguració de la placeta Jacint Verdaguer a principis del segle XX
Inauguració de la placeta Jacint Verdaguer a principis del segle XX | Fons Ragon – AMAT

El lloc que ocupa la plaça Mossèn Jacint Verdaguer a Terrassa era un descampat a la cruïlla del carrer del Nord amb el torrent del Salt (carrer de Sant Leopold) i el camí de Matadepera que des del camí Fondo conduïa cap el carrer de Mas Adey tot passant pel portal de Sant Joan.

Segons recull Joaquim Verdaguer en el seu blog, presidint aquest espai hi havia l’antic mas de Ca l’Ubach, conegut també com «cal Conco». En aquest mas de planta quadrada destaca la seva galeria de finestres amb balustres. Davant l’edifici hi ha un pati amb una espessa alzina, que dóna a l’espai un insòlita imatge de tipus rural en el centre de la ciutat. És una vella estampa de l’antiga arquitectura catalana. Actualment s’accedeix per un pas entre les edificacions que dóna a l’interior de l’illa.

Un sortidor de benzina

La plaça va ser durant temps un encreuament de carrers amb un abandonat jardinet i un sortidor de gasolina. L’any 1903 el Consistori terrassenc va decidir posar-hi el nom de plaça de Mossèn Jacint Verdaguer.

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles,1845 – Vallvidrera,1902). Poeta i escriptor romàntic. Eclesiàstic.

Als 10 anys va entrar al Seminari de Vic i amb vint anys va guanyar els primers premis als jocs florals. L’any 1870 va ser ordenat capellà i va ser destinat a una petita parròquia de la comarca d’Osona, allà va començar a escriure poemes de caire popular i també va treballar en l’Atlàntida.

El 1874 va deixar Osona i va anar a viure a Barcelona on treballà de capellà a la Companyia Transatlàntica, propietat dels marquesos de Comillas, que el va permetre viatjar sovint a Amèrica.

Verdaguer fou el capellà de la família dels marquesos de Comillas, el que li va permetre fer grans viatges i estar en contacte amb els ambients socials més elevats de l’època. Entre els anys 1884 i 1886 viatjà per Europa, França, Alemanya, Rússia i Terra Santa, viatges que es veuran reflectits en la seva obra.

Als quaranta anys pateix una profunda depressió que li fa replantejar-se tota la seva vida, les autoritats eclesiàstiques el faran retirar a La Gleva on va passar dos anys dedicats a escriure. Amb el temps es va retractar i va retornar a Barcelona, on l’any 1898 el fan beneficiat de l’església del Betlem. Aquell mateix any mossèn Cinto va visitar Terrassa allotjant-se a casa del seu amic i industrial Pasqual Sala i Alsina.

Nou comentari

Comparteix