Per conèixer millor les armes de foc a Catalunya

Terrassa va jugar un paper destacat: en temps de la Guerra Civil els Tallers Bach van fabricar la pistola Ascaso

Les armes de foc a Catalunya. Manufactura i indústria, de Francesc Xavier Hernàndez Cardona, repassa la història de les armes de foc a Catalunya des del segle XIV fins a la fi de la Guerra Civil espanyola.

Col·lecció Patrimoni Industrial, 7
Coedició: Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya / Rafael Dalmau, Editor
200 pàgines
25 euros
ISBN: 978-84-232-0867-8

Les armes de foc a Catalunya. Manufactura i indústria és el setè volum de la col·lecció
«Temes de Patrimoni Industrial», dirigida i coordinada pel MNACTEC i publicada per Rafael
Dalmau, Editor. L’obra posa de relleu el patrimoni d’un àmbit sovint oblidat del patrimoni
industrial, on Terrassa va jugar un paper destacat: en temps de la Guerra Civil els Tallers Bach
van fabricar la pistola Ascaso, inspirada en l’Astra 1921.

Les armes de foc van constituir un element important en la configuració de la identitat
nacional dels catalans. Al final de l’edat mitjana, la identitat catalana estava marcada per les
lleis, i un dels usatges, el Princeps namque, establia que la gent havia d’apressar-se a defensar
la terra si era atacada. I per defensar Catalunya calia tenir armes i saber-les utilitzar.

D’ençà del segle XIV, els catalans van fer servir bombardes, escopetes i espingardes. Els
enginyers dels reis catalans van desenvolupar estructures defensives d’avantguarda en el seu
temps. Sobresortí Ferran II, el gran impulsor de la guerra moderna, en què masses d’infanteria

combatien amb armes de foc. Sense el suport tecnològic de la pirobalística no s’explicaria el
domini del món que els europeus van iniciar al segle XVI.

Catalunya i València van participar de manera precoç en les noves tecnologies
armamentístiques i durant els segle XVI i XVII van desenvolupar panys de colp i panys
miquelet, determinants en l’automatització dels trets. Poblacions com ara Ripoll van excel·lir en
la manufactura d’armes destinades als exèrcits i privats, així com en la d’armes de prestigi,
decorades luxosament, destinades als poderosos d’arreu del món. De fet les innovacions
catalano-valencianes van ser determinants en el desenvolupament de les armes de foc
portables a Europa.

Després de la Guerra de Successió el règim borbònic va promoure una autèntica indústria al
servei del militarisme, molt potent fins que les guerres del segle XIX i les noves tecnologies
metal·lúrgiques van comportar-ne la decadència.

Durant la Guerra Civil de 1936-1939, Catalunya va ser capaç de reorganitzar una efímera
indústria de guerra per fer front al feixisme. Va produir armes portables (fusells, pistoles i
metralletes) i fins i tot es van desenvolupar dissenys propis. També va fabricar cartutxeria,
magranes, bombes i explosius de tota mena, però aquesta indústria va desaparèixer en
finalitzar el conflicte.

L’obra està il·lustrada amb més de 140 imatges, entre fotografies i plànols, algun dels quals
ben sorprenents, provinents d’arxius catalans, francesos i espanyols.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona és doctor en Història contemporània i catedràtic de
Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Ha estat guardonat per la
Generalitat de Catalunya amb la Medalla Narcís Monturiol (2018) en reconeixement dels seus
mèrits científics i tecnològics en els àmbits de la didàctica de la història, l’arqueologia, el
patrimoni i la museografia didàctica. En l’àmbit de l’arqueologia del conflicte, ha participat en les
excavacions, entre altres, de les batalles de Talamanca (1713) i de l’Ebre (1938). Entre les
seves interpretacions més rellevants de batalles, destaquen les d’Empúries (195 aC), Muret
(1213) i el setge de Barcelona (1713-1714). Entre la seva àmplia producció bibliogràfica, figuren
dues obres de referència: Història militar de Catalunya, en quatre volums, i Soldats, guerrers,
combatents dels Països Catalans, conjuntament amb Francesc Riart.

Nou comentari