!--akiadsense-->
El Centre Cultural de Terrassa segueix apostant fort amb la seva elecció d’espectacles que ens porta cada nova temporada de dansa, i aquest darrer ho ha fet amb Catedral, una obra de Patricia Guerrero que ens dona a conèixer una altra manera d’entendre l’art del flamenc, deixant els espectadors astorats a la sortida de l’amfiteatre, després de veure un espectacle de flamenc totalment innovador.
Patricia, trenca amb el característic espectacle de flamenc amb vestits de volants, colors, palmes, caixes de percussió, guitarres espanyoles i el gran número de bailaors i bailaores a l’escenari, a canvi d’una bateria com a percussió, una sola guitarra espanyola, cant eclesiàstic -sí, heu llegit bé-, “cante jondo”, un vestuari fosc i tres ballarines, tot acompanyat amb una llum feble que gairebé no il·luminava l’escenari, i com a protagonista, el silenci.
Un flamenc fusionat amb dansa contemporània avantguardista que ofereix a l’espectador un nou estil de flamenc, gens convencional, arriscat, diferent…, que no deixa indiferent a ningú. Patricia, amb 28 anys fa gala del seu art, focalitzant tot l’espectacle en ella, demostrant la seva gran capacitat com a bailaora i coreògrafa, acompanyada en certs moments per un cos de ball de gran talent: Maise, Ana i Mónica.
!--akiadsense-->
Un espectacle de 70 minuts ininterromputs, un amfiteatre gairebé ple i un públic aclaparat, absorbit totalment durant tot l’espectacle, alguns intentant processar el què veien, d’altres gaudint totalment, i també alguns espectadors, pocs però, marxant de la sala abans d’acabar. Realment vàrem poder veure un espectacle difícil d’entendre, creant una controvèrsia entre el públic…
En definitiva, un espectacle que va donar i donarà molt a parlar. Patricia Guerrero seguint els nous aires que està prenent el flamenc, ens ha delectat amb un espectacle de nova generació, que ha aconseguit impactar a tothom.
Marta Bieto
