Ogawa i Vidal exposen a l’Espai La Galeria del Centre Cultural Terrassa

sss

Ogawa i Vidal exposen a l’Espai La Galeria del Centre Cultural Terrassa. L’exposició anomenada Assaig sobre la vida s’inaugura el dijous 8 d’abril a les 19h i es podrà veure fins al 8 de maig.

Els pintors Keiko Ogawa i Albert Vidal fa 15 anys que comparteixen estudi, i ara també una exposició conjunta a l’Espai La Galeria. Tots dos, pintors figuratius, reflecteixen la vida des de diferents punts de vista: Ogawa, interior, amb una presència humana més propera, i Vidal, exterior, des de la distància, sobre els espais creats per la humanitat. Actualment les obres dels dos artistes estan exposades en diferents galeries de Catalunya, França i els Estats Units.

Keiko Ogawa Tokio, 1974

Establerta a Barcelona des del 2005, Ogawa es va iniciar en la pintura a l’estudi de Goro Suguita a Tòquio l’any 1998. A Barcelona la seva pintura ha anat evolucionant cap a un realisme intimista. Normalment els seus temes són figures solitàries (molts autoretrats) en interiors on sovint es destaquen elements arquitectònics de l’Eixample Barceloní. Les seves composicions i la geometria dels terres hidràulics confereixen un ordre visual que contrasta amb la seva tècnica d’aspecte esbossat i el caràcter abstracte del seva valenta, tant de colors com de gest, pinzellada. L’artista ens vol transmetre valors com l’espiritualitat, la reflexió, l’observació, l’aprenentatge, la calma … però no a través d’un idíl·lic entorn natural, sinó vivint-lo des d’un món urbà que s’ofereix a embellir.

Albert Vidal Barcelona, 1969

Es va llicenciar en Belles Arts a Barcelona, l’any 1992. El seu treball se centra en el paisatge, destacant sobretot panoràmiques dels entorns urbans on reflecteix la intervenció de l’home. Entre les seves obres podem veure una àmplia col·lecció de la ciutat de Barcelona però també ciutats d’Alemanya, Japó, Nova York..i deserts i superfícies marines. ‘Albert Vidal és un creador sintètic, que combina el gust per la bona pintura amb l’atracció continuada pels elements estructurals’ Sergio Vila-Sanjuán.

Nou comentari