Els Minyons de Terrassa han presentat l’Escola de Castells, un projecte social i educatiu que gira al voltant del fet casteller i que es dirigeix als infants de 5 a 12 anys de contextos socioeconòmics diversos i que participen en els programes de lleure diari de la ciutat.
L’objectiu, promogut pels malva en col·laboració amb l’Esplai La Fàbrica i la Fundació Educativa Terrassa, és obrir el món casteller als infants de Terrassa i, a través del seu coneixement, potenciar l’arrelament i el sentiment de pertinença a la ciutat, més enllà de la seva situació
econòmica familiar.
L’Escola de Castells és estable durant tot el curs i es realitza de manera semestral. Cada grup du a terme sessions setmanals d’una hora i 30 minuts en que treballen, des d’una vessant teòrica, pràctica i lúdica, l’activitat castellera.
A més de difondre el món casteller i la cultura popular i tradicional, l’Escola també promou els valors propis dels castells com la confiança, el respecte o el treball en equip per un objectiu comú.
Un projecte “de difusió i de transformació” a llarg termini
El projecte vol ser una porta d’entrada al món de la cultura popular i tradicional catalana en uns entorns on normalment costa més arribar”, assegura el president de la Colla, Jaume Maeso.
“El projecte va començar el 2019 i, després de l’aturada per la pandèmia, el reprenem des de zero, amb la voluntat de continuar aprenent i millorant perquè sigui de llarg recorregut”, ha afegit.
Maeso assegura que els Minyons “valorem molt positivament aquest projecte pel seu paper de difusió de la cultura popular i de transformació, a més de la col·laboració que establim amb les entitats de lleure diari i amb d’altres, també més enllà d’aquest projecte”.
“Estem convençudes que la col·laboració amb aquestes entitats està just al principi i que establirem una relació estable amb elles i amb els barris on tenen implantació”.
Xènia Segura, de la Fundació Educativa Terrassa, ha comentat que “poder venir a Minyons ofereix als nostres infants sortir del seu barri, conèixer un altre context i una activitat que molts d’ells no sabien ni que existia, i que han descobert que forma part de la cultura de Catalunya”, i afegeix que “han après a creure en ells i a confiar en els altres: a molts els feia respecte al principi i, a poc a poc, s’han deixat anar”.
