Miki Nuñez amb Xantal Llavina

Miki Nuñez amb Xantal Llavina | TV3

El cantant Miki Núñez ha estat el protagonista del nou programa conduït per Xantal Llavina a “Revolució 4.0“. L’egarenc ha conversat sobre el confinament, la revolució digital, l’èxit i el fracàs, sobre les relacions humanes i fins i tot sobre emocions: “Jo he tingut ansietat des que vaig sortir a ‘Operación Triunfo'”, ha confessat, després d’afegir que “tinc un psicòleg que m’ha canviat la vida”.

TV3 ofereix la transcripció completa de l’entrevista entre periodista i artista. A continuació en reproduïmt alguns extractes, però la podeu llegir completa (i veure el vídeo) si cliqueu aquí.

Xantal Llavina: Miki, com portes la nova normalitat?

Miki Núñez: Depèn, si la nova normalitat, a diferència de quan estàvem tancats i tancades a casa, doncs molt bé. Però a diferència de com era abans que tot això passés, doncs fatal, però bueno.

(…)

Xantal Llavina: Els adolescents s’ho han passat malament, aquest confinament, la gent gran també, però jo crec que la gent gran s’ho ha passat pitjor.

Miki Núñez: Els que s’ho han passat pitjor, sens dubte. En el meu cas, els meus avis… ha sigut desastrós… ha sigut desastrós, perquè, esclar, la impotència que tu sents… Tu imagina’t que truques al teu avi i et diu: “Es que llevamos mucho tiempo sin vernos, ¿eh? ¿Qué pasa? ¿Que no me quieres, ya?” Al meu avi li van diagnosticar fa poc Alzheimer, i esclar, ell deia: “¿Pero por qué no entras?” “Per què no vens a fer-me un petó? Què està passant?”, saps? Cada dia ma mare tornava pitjor, perquè pensava: “És que no ho acaba d’entendre, o no se’n recorda.” I és molt dur, és molt dur.

(…)

Xantal Llavina: Els pares et diuen això que diuen a molts joves, “estàs enganxat al mòbil, Miki, no pares”, t’ho diuen?

Miki Núñez: M’ho deien molt més abans. Però molt més. Jo considero que quan jo penjo una foto a Instagram, o penjo un tuit, o quan faig un vídeo per promocionar un concert a les xarxes, és que estic treballant. I això és una cosa que no m’esperava que entenguessin, i ho han entès. Ho han entès molt bé. Algun cop me mare li diu a l’Eloi, el meu germà: “Eloi, deixa el mòbil! És que el tiraré per la finestra! Deixa ja el punyetero eBay i tota aquesta gent dels youtubers.” “I el Miquel què?” Bueno, és que jo estic treballant. Jo és possible que estigui contestant dotze correus que m’han arribat en cinc minuts, que estigui a l’Instagram perquè he de penjar per un concert, fer no sé què… Sí, és la manera que tinc de comunicar-me.

Xantal Llavina: Els joves creieu que les generacions passades,els vostres pares i els avis, han deixat una societat una mica complicada, o no?

Miki Núñez: Home, segur que sí. Segur que sí. Vull dir, si encara hi ha partits d’ultradreta i hi ha penya que els segueix votant, és perquè algú en el passat ho va fer molt malament. Si encara hi ha feixisme i encara hi ha homofòbia i xenofòbia, i islamofòbia i totes les fòbies que et puguis arribar a imaginar, si hi ha gent que no té empatia i que creix amb l’odi i que viu odiant la gent, òbviament alguna cosa hem fet malament.

Xantal Llavina: Mirava visites a YouTube de Miki Núñez, i de Spotify. Spotify 54 milions de reproduccions, YouTube 17 milions de reproduccions. Home, és que són fortes! És molt heavy. És molt fort.

Miki Núñez: És molt fort, però, o sigui, i m’ho dius i em surt el somriure, perquè penso: “Hosti, tu!” És que porto des dels deu anys fent música, i des dels tretze en una banda. I el meu somni sempre ha sigut aquest, poder arribar a molta gent… Mira, això sense les tecnologies i les xarxes socials no ho hauria pogut fer. Però poder arribar a la gent i que algú arribés i digués: “Aquesta cançó me l’estic fent meva. L’has escrit tu però sembla que l’hagi escrit jo, la podria haver escrit jo tranquil·lament.” Que 54 milions de persones hagin escoltat música meva… És fort. És molt fort! És moltíssima gent! Per mi l’èxit no són totes aquestes xifres, per mi l’èxit és poder anar a un concert, mirar algú a la cara, cantar “Escriurem” i que plori. I dir: “Hòstia, ho he fet bé. Ho he fet bé perquè aquesta persona ho està sentint tant com jo.”

Xantal Llavina: Per tant, has viscut l’èxit de cop. Ja tens xarxa perquè et parin?

Miki Núñez: Sí. Tinc un psicòleg que dona un gust… Hosti! Des que estic amb ell… Jo he tingut ansietat des que vaig sortir a “Operación Triunfo”, ansietat molt forta, eh?, d’ofegar-me, i quedar-me sense respirar, i estar molt nerviós, i tremolar, i no saber per què, i des que estic amb aquest psicòleg m’ha canviat la vida, eh? M’ha canviat la vida completament. Soc una persona tranquil·la dins del meu estrès, puc fer una cosa rere l’altra, puc ser una mica menys visceral i més, no sé, raonar més les coses.

Xantal Llavina: Miki, ets molt valent, que em diguis això del psicòleg. Segurament ens veuen joves. Com els podem ajudar? Perquè sí que vivim en un món tan ràpid que l’ansietat és un problema que viuen molts joves.

Miki Núñez: L’ansietat jo crec que és la gran malaltia del segle XXI, i bueno, a mi el que m’ha fet el psicòleg és ensenyar-me el rerefons de l’ansietat. A mi em deia: “Tu imagina’t que tens un got. Tu vas omplint-lo de coses, d’aigua, aigua, aigua… Llavors arriba de sobte una cosa molt petita, que fa que aquest got s’acabi d’omplir i vessi. Llavors t’arriba l’ansietat.” I tu creus realment que l’ansietat te l’ha provocat aquella cosa, i penses: “Si és perquè, no ho sé, perquè m’he oblidat el forn obert, és una tonteria.” Ja, però potser ha sigut això, la gota que ha colmado el vaso. Llavors el que faig amb el psicòleg és anar a rebuscar al màxim quins són els meus problemes, doncs records que tinc des de petit, moments clau de la meva vida que m’han fet pensar d’una manera o d’una altra… No sé, a la meva família són súper sobreprotectors, no? Llavors és com una mica el fet d’intentar fer les coses també per tu, saps? No per quedar bé.

Xantal Llavina: Aquesta ansietat, també internet, les xarxes socials, estar pendent dels seguidors, de quants “likes”… També els joves creus que és massa excessiu aquest interès per les xarxes socials?

Miki Núñez: Arriba un punt que sí. A les xarxes socials a més està permès tot. El món de l’odi i del “hater” a les xarxes socials és un món que jo vaig descobrir fa molt poc… Bueno, fa molt poc, el 2018. De fet, me mare, i el meu pare… Parlo molt d’ells, ja veus que els tinc molt presents. Quan van venir a l’Acadèmia, es pensaven que havien de venir amb un policia, perquè havien vist a Twitter que em volien matar.

Xantal Llavina: Déu-n’hi-do.

Miki Núñez: Clar, tu imagina’t estar a casa i veure: “Cuando pille a Miki Núñez por la calle le voy a arrancar la cabeza, al gilipollas ese le voy a matar…” Ho veu me mare, que no havia tingut Twitter en la seva vida, dius: “Hosti, però i a aquesta persona què li passa pel cap? De debò que em farà això?” Jo sé que no, perquè ja he nascut amb això, però me mare no tenia Twitter i veu això… No ho sé, muntatges de fotos molt xungos. Molt xungos.

Xantal Llavina: Per tant, un cert respecte i també distància al món digital és important, però també una distància…

Miki Núñez: Saber què és el món digital, saber què és el món real.

(…)

Xantal Llavina: Anar a viure a Madrid? No? Et quedes aquí?

Miki Núñez: És que vaig tenir una època que deia que volia viure a Madrid, però tan bé que s’està a Terrassa… I bé que estem aquí, que ho tenim tot! L’altre dia en parlava amb la Sara, a Catalunya ho tenim tot! Que volem platja, platja. Que volem neu, neu. Que volem ciutats grans, ciutats grans. Que volem anar a un poble, poble. Tota la meva família, tots els meus amics són aquí. Què he d’anar a fer a Madrid, jo?

Xantal Llavina: No hi ha res que et faci por, ara mateix.

Miki Núñez: Sí, clar! Sí, sí, el fracàs. El fracàs. El fracàs em fa moltíssima por, i sobretot que aquestes nou persones algun dia em diguin que alguna cosa ha canviat.

Nou comentari