sss

Miki Nuñez acaba el 2020 amb un disc íntim, un Iceberg amb el qual espera mostrar-se més transparent que mai. El cantant de Terrassa, conegut pel seu pas per Operación Triunfo i Eurovisió, ha actuat fa poques hores en la Marató de TV3, on ha lluit samareta d’orgull terrassenc: “Terrassa, bona raça”. Si la pandèmia ho permet, aquesta primavera el veurem arreu del país en una nova gira.

La fama va trastocar la seva de la nit al dia, el que pot derivar en conseqüències psicològiques. Conscient d’aquesta possibilitat, el cantant reconeix que sempre ha tingut por a perdre la persona que era abans de ser famós. Ho explica en una entrevista a La Vanguardia en la qual parla de l’ajuda que ha rebut d’un psicòleg: “No he arribat a patir vertigen perquè he pres precaucions. Tinc un psicòleg que és fantàstic, una família i un equip artístic que em fan sentir molt bé. Mai no he tingut necessitat de donar-me aires de grandesa. Tinc un entorn molt sa que a la mínima que veuen que quelcom pot anar-se de mare, em fan una hòstia abans. El primer que vaig fer quan vaig sortir d’OT va ser demanar un psicòleg. Els meus pares em van demanar si necessitava alguna cosa quan vaig tornar a casa i no ho vaig dubtar. Sentia ansietat, tenia molts nervis, veia tot el que tenia per endavant amb Eurovisió i, sobretot, sabia que havia d’aprendre a gestionar les emocions en aquest nou camp per a mi”.

En el seu moment el van criticar molt per representar Espanya en el festival d’Eurovisió a Israel, uns comentaris negatius que el fan reflexionar: “Si jo hagués pogut escollir la seu d’Eurovisió, mai no l’hauria celebrat a Israel perquè no estic d’acord amb molts temes de les seves polítiques d’acció, però havia signat un contracte i havia d’anar-hi. La gent em deia que vaig anar-hi deixant de banda les meves conviccions perquè em pagaven una pasta. De debò? Vaig cobrar 0 € i crec que vaig ser l’única persona de la delegació de RTVE que no va cobrar res. Ho vaig fer perquè em van escollir a mi i vaig posar el 200% de mi.

Explica, a més a més, que fins i tot la manera de viure les gires ara és diferent: “Ara vaig en una furgoneta que no condueixo jo i dormo en un hotel. A vegades penso que tot això em queda gran i per això em segueixo sentint una mica petit. No m’esperava res de tot això, ni les coses bones ni les dolentes. Ara estic en un moment molt bo, deixant de banda els nervis i alguna ansietat. Crec que la cultura i l’entreteniment estan demostrant que no hi ha res que ens pugui parar, ni tan sols una pandèmia o un Govern que no dona ajudes. No podran”.

Nou comentari