!--akiadsense-->
La trobada va ser al Centre Cultural de Terrassa el dia 19 d’octubre obrint la temporada de dansa després d’una pausa d’estiu. I quina millor manera de començar que fent-ho amb Crea Dance Company by Maria Rovira, que aquesta vegada ens delecta amb el Rèquiem de Mozart, un directe espectacular portat per l’Orquestra Simfònica del Vallès, la Coral Cantiga i el Cor Montserrat, sota la direcció musical de Josep Prats.
L’amfiteatre ple, públic de totes les edats, l’escenari situat al centre, els músics i els cors al darrere, i tothom impacient per ser sorprès per Rovira. Tot en silenci amb 12 ballarins i ballarines en peu a l’escenari i una al terra; vestits de color negre la part superior i de colors liles, roses i blaus la part inferior, i amb la il·luminació que comença a fer presència poc a poc, potenciant els colors dels ballarins. Encara amb els músics i els cors en silenci, el públic mira amb expectació, els ballarins comencen a fer respiracions fortes i a jugar amb el canvi de ritmes, a fer petits moviments…. I de cop, comença la música. I aixés com durant una hora d’espectacle, l’oïda i la visió es converteixen amb els nostres sentits privilegiats.
Rovira, en aquesta coreografia, ha posat en grans dificultats als ballarins demanant-los equilibris, figures amb una execució molt laboriosa, grans salts que feien que l’espectador estigués en tensió per la seva gran dificultat. Aquí és on es demostra un bon cos de ball. Els 13 components et transmeten una harmonia en el moviment amb aparent simplicitat, on tu, com espectador, veus el gran esforç i treball que comporta. Ells, els ballarins, amb una preparació immillorable, ho desenvolupen d’una manera angelical, delicada i realment admirable, sense parar ni defallir, van entrant i sortint i fent canvis de vestuari deixant a la vista els seus cossos, podent veure encara millor la tècnica de cadascun.
!--akiadsense-->
Rovira, volia transmetre i contagiar al públic diferents emocions amb aquesta coreografia feta expressament per el nostre amfiteatre, i realment ho va aconseguir. Aquesta representació va estar dedicada a la difunta ballarina cubana Alicia Alonso que ens va deixar el passat dijous dia 17, a l’edat de 98 anys, amb qui Rovira va compartir 20 anys de la seva carrera.
Al final de l’espectacle el públic va esclatar amb una gran ovació com no podia ser d’una altra manera, ja que després de Carmina Burana, representat la temporada passada i que va deixar el llistó molt alt, Rovira continua superant-se en cada espectacle. Cal esmentar com a sorpresa final, la interpretació del Cant de la Senyera per part dels músics, la coral i el cor, en suport als presos polítics, on la majoria dels espectadors malgrat la sorpresa inicial, van acabar cantant i aplaudint aquest gest.
I no em queda un altre que acomiadar-me i esperar-vos a la pròxima trobada que serà el proper dia 9 de novembre amb Patricia Guerrero, l’última revelació del flamenc, interpretant l’espectacle Catedral.
Marta Bieto
