!--akiadsense-->
La Locomotora Negra, Antonio Lizana, Myriam Swanson Magnolia i Ray Gelato & The Enforcers han format el cartell d’una intensa jornada musical protagonitzada pel swing, el rhythm’n’blues i el jazz flamenc.
La jornada de concerts a l’aire lliure del 37 Festival de Jazz Terrassa, el Pícnic Jazz Vallparadís ha celebrat el seu vintè aniversari tornant a congregar una gran multitud. D’aquesta manera segueix mantenint la línia d’alta assistència que va aconseguir el seu rècord ara fa dues edicions. El Pícnic es torna a reafirmar com una jornada popular, familiar, festiva i musical en un dia en què la climatologia ha estat primaveral. Per l’escenari del parc hi han passat les formacions La Locomotora Negra, que aquesta vegada ha comptat amb la veu de Llorenç Santamaria, Antonio Lizana, Myriam Swanson Magnolia i Ray Gelato & The Enforcers; jazz clàssic, flamenc, r’n’b i swing a ple rendiment.
Unes trenta mil persones han ocupat tota l’extensió de la zona del Torrent de la Font d’en Sagrera, a la part sud del Parc de Vallparadís. Aquest és el cinquè any consecutiu que el Pícnic Jazz se celebra en aquest emplaçament, molt més ampli i accessible.
La jornada, que s’ha desenvolupat sense incidències i segons els horaris previstos, ha començat passats deu minuts de les dotze del migdia amb la ja tradicional actuació de La Locomotora Negra, que desde fa vint any ha inaugurat el Pícnic. De nou, la big band de so New Orleans i Dixieland han desplegat un repertori de to clàssic reblat per la presència de la veu de Llorenç Santamaria. El cantant mallorquí ha interpretat “Georgia on my mind” i “What’d I say”, que ha arrencat els primers passos de ball entre l’audiència. I, com a cloenda, el ja tradicional “What a wonderful world”.
A continuació, i coincidint amb l’hora de dinar, Antonio Lizana, el cantant i saxofonista gadità, ha presentat el seu darrer disc “Oriente” (2017), un treball que mescla el jazz contemporani amb la tradició més avançada del flamenc. La proposta del músic de Cadis ha estat una de les apostes del festival, que ha volgut obrir el ventall d’estils musicals i abraçar la vessant aflamencada del jazz. El públic ha rebut amb entusiasme les cançons de Lizana, que fins i tot ha esgotat les existències del seu cd a la paradeta del Club de Jazz dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals.
El quartet liderat per la cantant Myrian Swanson, Magnolia, han estat encarregats de recollir el relleu i conduir el Pícnic Jazz cap al terreny del rythm’n’blues clàssic i el jazz sofisticat amb ressons del Broadway dels anys 40. L’exuberant veu de Swanson, que s’ha mostrat com una sòlida frontwoman, ha fet ballar a una gran part de públic. Tot i que un núvol ha descarregat una fina pluja durant uns minuts, els balls no han decaigut amb l’actuació de Ray Gelato & the Enforcers. La descàrrega de swing i jazz clàssic sense concessions del saxofonista i cantant britànic, l’estil vocal del qual s’inspira en Louis Prima, han tancat sis hores de música en viu a l’aire lliure.
Amb el Pícnic Jazz Vallparadís, el Festival de Jazz de Terrassa, completa la seva segona setmana d’una programació que s’allarga fins el proper dissabte 24 de març i que coincidirà amb el lliurament del Premi Jazzterrasman al percussionista Pau Bombardó.
