Llarga, llargíssima -més de deu minuts- ovació per a Juan Antonio Bayona al Festival de Cinema de Venècia per “La Societat de la neu“, un film rodat en part als platós del Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa. Públic dempeus i forts aplaudiments per al director català i els tres intèrprets que eren presents a la sala Gran on es feia la projecció oficial de cloenda del certamen.
La Sociedad de la nieve (Societat de la neu) ha estat la darrera pel·lícula que s’ha pogut veure a la vuitantena edició del festival italià. No entrava en competició però això no li ha restat menys mèrit. Era l’estrena mundial del nou projecte ambició i emocionant de Bayona, una història èpica de supervivència en condicions extremes.
Recreació de la tragèdia o del miracle
La història que relata no serà nova per a quasi ningú. El 1972, el vol 571, de la Força Aèria uruguaiana, on hi volava un equip de rugbi rumb a Xile, es va estavellar al cor dels Andes. Només 29 dels seus 45 passatgers van sobreviure a l’accident. I només 16 van aconseguir tornar vius a casa.
El film recrea on va quedar postrat el fusellatge de l’F571, al valle de las Lágrimas, situat a la frontera entre Xile i Argentina. Per fer-ho el més real possible, el set s’ha dividit en tres espais ubicats a Terrassa, Sierra Nevada i als mateixos Andes. La pel·lícula està protagonitzada per Enzo Vogrincic, Matías Recalt, Agustín Pardella, Esteban Kukuriczka i Tomas Wolf. Compa amb el guió del mateix J.A. Bayona, a més de Bernat Vilaplana, Jaime Marques, Nicolás Casariego, a partir de la novel·la de Pablo Vierci. I la distribució correrà a càrrec de Netflix.
En una entrevista per l’Agència Catalana de Notícies, Bayona subratlla que el film ha buscat ressaltar la humanitat i l’esperit solidari que va emergir entre el grup de supervivents. “Molts diuen que la societat de la neu és un miracle, d’altres una tragèdia. Potser hi ha una mica de tot i la complexitat de la història és el que fa que es pugui entendre de totes dues maneres”, assegura el també director de les aclamades ‘Lo imposible‘, ‘Un monstre em ve a veure‘ o ‘L’orfenat‘.
Per a Bayona, el més interessant de la història és comprovar com un grup de persones van haver “d’inventar-se una vida” en un espai on la vida “no era possible”, refent vincles i costums.
