L’horitzó sense límits d‘Imanol Buisán s’expandeix a l’exposició Ícaro sobre el Karmán. Des del passat 23 de novembre, l’Escola d’Art de Terrassa (carrer Colom, 114) acull la mostra de l’artista terrassenc. És una bona oportunitat per redescobrir un dels creadors de collage més importants de la nostra ciutat, que torna a presentar una exposició individual després d’un parèntesi de tres anys. “És una sèrie de collages plantejats com a un procés de pensament” explica a Món Terrassa el mateix Buisán que es mostra especialment content de ser de nou a casa. Es podrà veure fins al 20 de desembre.
Ícaro sobre el Kármán ofereix un recorregut pel concepte de l’horitzó, amb la intenció de construir pensament a mesura que és crea. Buisán comenta que l’obra ha estat creada expressament per ubicar-se en aquest espai, a l’Escola d’Art de Terrassa, i ho ha fet després d’un procés de “laboratori”, compartint i equiparant així la idea d’aprenentatge que es fa a l’escola d’art amb el del propi artista.
Frontera, territori i ésser humà
Per desenvolupar aquesta exposició ha tingut en compte tres elements: cel, terra-mar i Ícaro. I a partir d’aquí comença la creació. L’artista terrassenc exposa que “el resultat son uns collages que podem agrupar per sèries i d’altres que s’entenen com a peces úniques inconexes. Malgrat això tenen un fil conductor ben prim i que ens fan pensar en torn al límit, a la frontera, al territori al pertànyer. I a la vegada ens porten al binomi, a la contradicció que construeix a l’ésser humà a la alteritat. Un espai format per tweets que son quadres exposats com a esborranys a la paret, però que ens porten allà on el nostre raonament ens vulgui dur”. La gràcia d’Imanol és que retalla i amaga cada element per utilitzar-lo com si fos una peça de pintura, un traç.
Buisán té una llarga trajectòria ja a les seves espatlles. Des del 2014 va començar a experimentar en base a la tècnica del collage. La seva investigació l’ha conduït a exposar arreu del món. Només aquest 2022, ja se l’ha pogut veure a Coyoacán (Mèxic) i Valençay (França). Ha compartit paret amb Lita Cabellut, Christo, Chillida o Joel Peter-Witkin, entre d’altres.
A Terrassa, podem veure una pinzellada de la seva obra al local Santa Cereza, al restaurant del Raval de Montserrat. Allà hi trobem les seves peces més “immersives” que busquen dialogar amb l’espectador, captivat en part per les grans dimensions de l’obra.
