Manuel Forcano i Víctor Hurtado són els autors l’Atles d’història dels jueus de Catalunya La història dels jueus de Catalunya i el seu llegat patrimonial, amb mapes i gràfics, i amb notícies terrassenques.

— En quines viles i ciutats van viure? N’hi havia a Terrassa?

— Com s’organitzaven? Quins impostos pagaven? A què van contribuir?

— Quins esdeveniments històrics van protagonitzar?

— On es conserva el passat jueu de Catalunya? Què n’ha quedat?

— Van marxar mai? Quan han tornat?

— Qui són ara els jueus catalans? Quantes comunitats jueves hi ha avui?

* Notícies terrassenques sobre la comunitat jueva:

— la primera notícia de la presència de jueus a Terrassa és del 1240: la documentació un cementiri a la serra de les Martines: «Fossa de l’Amor». Per diverses compravendes sabem que entre 1356 i 1358 hi havia el «Camp jueu» a la

masia de Santfeliu (a les Martines hi ha un carrer amb el nom de Can Santfeliu)

— Tot i així, és molt problable que en època dels romans o dels visigots a Ègara ja hi hagués jueus, tot i que no n’hi ha constància documental.

— Al segle XIV Terrassa tenia uns 600 o 700 habitants. Encara que la dita popular «Terrassa, mala raça: la meitat en són jueus» sembla exagerada, sí que devia haver-hi una comunitat d’uns cinquanta membres, probablement dedicats al comerç i al préstec.

— El nucli de jueus terrassencs depenia de la col·lecta de Barcelona (les col·lectes eren la divisió territorial destinada a cobrar els impostos, i com que els jueus en pagaven molts, d’impostos, els reis —sobretot Jaume I— els van protegir tant com van poder).

—L’Atles recull era que a Terrassa l’any 1310 hi ha documentat Samuel Enoc, metge jueu contractat per l’erari públic per tal de vetllar per la salut de la població.

— Una dada relativament rellevant és que la comunitat jueva de Terrassa va sobreviure als avalots de 1391 —que van liquidar bona part de la presència jueva a Catalunya—. Ara bé, si se sap és perquè l’any 1441 Na Molins és

interrogada perquè l’acusen d’amagar la rodella que la marcava com a jueva.

— Terrassa és una de les poblacions on actualment hi ha presència de jueus, tot i que en un nombre tan reduït que no es pot parlar pròpiament de comunitat.

-Val a dir que als segles XIII i XIV (els d’esplendor dels jueus a Catalunya) Terrassa no era una gran ciutat ni tenia una gran comunitat de jueus, però sí que tenia un nucli jueu (és dir, almenys deu individus, més que un grup local però menys que una aljama amb Consell propi) que disposava d’uns quants serveis comunitaris. Per exemple, l’Atles documenta l’existència d’un cementiri jueu a Terrassa, del qual tanmateix no se’n conserven restes.

-per diversos documents de compravenda sabem que entre 1356 i 1358 encara hi havia el “Camp jueu” a la masia de Santfeliu (ara hi ha el carrer a les Martines que té aquet nom)

* L’Atles d’història dels jueus de Catalunya és:

— un repàs de la història dels jueus catalans en mapes i gràfics

— una col·lecció d’imatges sobre els esdeveniments històrics i culturals dels jueus de Catalunya i dels territoris de la Corona catalanoaragonesa

— un dibuix complet del seu assentament en terres catalanes

— un índex que localitza tot el llegat patrimonial dels jueus catalans

— una relació detallada de les personalitats jueves catalanes més importants

— una fotografia de la geografia jueva a la Catalunya del passat i de l’actualitat

* L’Atles d’història dels jueus de Catalunya certifica:

— una presència continuada de jueus a Catalunya des de l’antiguitat fins als nostres dies

— una interrupció qüestionada des del decret de 1492 fins al «retorn» al segle XX

— una continuïtat cultural i litúrgica pròpia fins al llindar de la II Guerra Mundial

— una persecució ideològica i religiosa brutal perpetrada per la jerarquia eclesiàstica i els tribunals de la Inquisició

— una presència general al territori: llevat de la Vall d’Aran i de les valls més recòndites del Pirineu català, hi ha testimonis de la presència de jueus en la majoria de comarques de Catalunya des del Pallars a l’Ebre, de l’Urgell a l’Empordà, del Camp de Tarragona al Rosselló i la Cerdanya

— un assentament en calls o barris jueus en cinquanta viles i ciutats catalanes

— un llegat patrimonial important en inscripcions, làpides, documents notarials i de la Cancelleria reial en llatí, català i hebreu

— una organització fiscal pròpia en cinc col·lectes: Perpinyà, Barcelona, Girona- Besalú, Tortosa i Lleida

— una organització interna en aljames, nuclis i grups jueus en funció del gruix de població en cada vila o ciutat on eren present

— una presència important en la toponímia catalana; en diversos indrets més gràcies a la documentació i en d’altres, més aviat per la tradició

* L’Atles d’història dels jueus de Catalunya s’ha fet:

— amb un ordre cronològic consecutiu que presenta en vuit capítols la història i la presència dels jueus des de l’antiguitat tardana fins al segle XXI

— amb mapes que visualitzen els esdeveniments, i amb textos que els complementen, així com amb taules i dibuixos i d’altres eines gràfiques

— amb mapes que segueixen tot un conveni de colors, tipus i cossos de lletra, i signes gràfics, sempre acompanyats de llegendes pròpies

— amb criteris històrics que, en tot moment, marquen els límits administratius i els topònims corresponents al moment històric que il·lustren

— i gràcies a les aportacions dels llibres monogràfics i articles especialitzats

* L’Atles d’història dels jueus de Catalunya destaca:

— perquè recull i reflecteix el màxim de la informació disponible sobre la història dels jueus catalans

— perquè és un dels pocs Atles d’història dels jueus existents arreu del món

— perquè és el primer Atles d’història dels jueus de Catalunya i de la Corona catalanoraragonesa

— perquè, per primera vegada, s’ofereix en mapes la geografia del llegat patrimonial jueu de Catalunya

— perquè localitza la majoria dels calls catalans

— perquè és el primer Atles que recull la toponímia judaica del país

— i perquè constitueix un estat de la qüestió visual i modern, amb voluntat d’exercir el paper de primer contenidor d’informació a l’espera de ser esmenat i completat en les edicions que s’hauran de succeir

* L’Atles d’història dels jueus de Catalunya l’han fet:

— els autors: Manuel Forcano, doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona i especialista en la història dels jueus de Catalunya, i Víctor Hurtado, economista i medievalista, especialitzat en cartografia històrica

Rafael Dalmau, Editor

Col·lecció Nissaga, 22

206 pàgines

25 euros

ISBN: 978-84-232-0856-2

Nou comentari

Comparteix