El Grup de Teatre d’Amics de les Arts fuig del conformisme i s’atreveix amb “Arrels”
Mrs. Bryant (Anna Clariana) amb Stan Mann (Vicenç Lorenz), en començar el segon acte
Mrs. Bryant (Anna Clariana) amb Stan Mann (Vicenç Lorenz), en començar el segon acte | Albert Prieto

!--akiadsense-->

És cert que la nostra societat s’ha acostumat, en línies generals, a distreure’s o a passar el temps lliure sense pensar gaire. Programes televisius sense gaire contingut, converses vagues i superficials a les xarxes socials, cançons enganxoses de lletra fàcil… Fins i tot hi haurà qui es queixarà d’alguna pel·lícula en què calgui lligar més de dos caps per seguir el fil. Que ens ho donin ja tot fet. Que no haguem de pensar gaire. Si fins al 22 de desembre us apropeu a veure teatre als Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa no tindreu aquesta sort.

El Grup de Teatre dels Amics de les Arts porta a l’escenari l’obra Arrels(Roots, 1958), d’Arnold Wesker. Arrels és un retrat de la classe obrera britànica de mitjan segle XX, una obra en tres actes basada en la vida de Norfolk.

De fet, l’acurada escenografia dissenyada per Ernest Castañé serà el primer plat fort que sorprendrà el públic. Cada detall ens transporta dècades enrere. Aquesta vegada, la sala del carrer del Teatre, 2 aprofita l’espai situant les dues graderies a banda i banda de l’escenari, i permet així apropar l’espectador a l’escena.

El sopar comença, literalment, a quarts de deu del vespre (en el cas de les representacions de divendres i dissabte; diumenge, s’avança a les sis de la tarda). La Jenny Beales (Marta Espachs) i Jimmy Beales (Marc Novellon) es troben a casa i representen de forma magnífica un retrat costumista de la classe treballadora.

L’arribada de la Beatie Bryant (Anna Massallé), germana de la Jenny, comença a revolucionar l’obra. I és aquí quan es veu el primer gran contrast de pensament, simbolitzat amb encert en el vestuari dissenyat per Carme Quadrat i M. Mercè Monterde per a les dues actrius en escena. Mentre la Jenny vesteix amb discreció i colors apagats, la Beatie llueix colors vius i inunda de pensament urbà i modern la modesta estança de la família Beales.

La Beatie (Anna Massallé) imita el seu promès mentre esperen la seva arribada
La Beatie (Anna Massallé) imita el seu promès mentre esperen la seva arribada | Albert Prieto

!--akiadsense-->

“En Roonie diu que…”

Les idees que porta la Beatie, però, són una mera repetició d’allò que diu en Roonie, el seu promès. Anna Massallé dóna vida amb gràcia el personatge principal de l’obra, un personatge rodó que acabarà tancant l’obra amb un monòleg tan emotiu com actual. Abans que això passi, però, la Beatie visitarà casa dels seus pares (Anna Clariana i Ernest Castañé) en un segon acte que servirà per acomiadar Stan Mann (Vicenç Lorenz), un entranyable vell que fa més amena la primera part de l’obra. Cal destacar la brillant interpretació d’Ernest Castañé, que fent gala d’una expressivitat col·losal es guanya l’atenció de l’espectador fins i tot quan no diu res.

Després del descans, entren en escena la resta de familiars de la Beatie: Frank Bryant, interpretat per un despert Eloi Falguera, i Pearl Bryant, interpretada per Àngela Vilarrubias. Amb tots al voltant de la taula, esperaran el Roonie. I esperaran i esperaran. Amb la rebuda d’una carta, l’evolució del personatge de la Beatie arribarà al punt àlgid i obligarà el públic a pensar, a replantejar-se què fem amb les nostres vides, a deixar de ser conformistes.

Al marge de la brillant actuació d’actors i actrius, és digna d’admiració l’exactitud en el joc de llums i efectes sonors que s’aconsegueix amb la directora, Maria Miralda, al capdavant de la taula de control.

En definitiva, seixanta anys després de l’estrena de l’obra Arrels, el Grup de Teatre d’Amics de les Arts ha sabut mantenir-la vigent en un moment social tan diferent com similar al d’aleshores. Els paral·lelismes resulten evidents quan s’hi parla de feina precària, d’acomiadaments, dels de dalt, del que es té i el que no es té, i de com això ens fa sentir… o no.

Beatie (Anna Massallé) i Jenny (Marta Espachs), amb Stan Mann (Vicenç Lorenz), i Jimmy (Marc Novellon) al fons
Beatie (Anna Massallé) i Jenny (Marta Espachs), amb Stan Mann (Vicenç Lorenz), i Jimmy (Marc Novellon) al fons | Albert Prieto

!--akiadsense-->

Fitxa tècnica

Jenny Beales: Marta Espachs.

Jimmy Beales: Marc Novellon.

Beatie Bryant: Anna Massallé.

Stan Mann: Vicenç Lorenz.

Mrs. Bryant: Anna Clariana.

Mr. Bryant: Ernest Castañé.

Frank Bryant: Eloi Falguera.

Pearl Bryant: Àngela Vilarrubias.

Direcció: Maria Miralda.

Ajudant de Direcció: M. Mercè Monterde.

Disseny Escenografia: Ernest Castañé.

Disseny vestuari: Carme Quadrat, M. Mercè Monterde.

Utilleria: Anna Clariana.

Disseny del programa: Anna Clariana.

Selecció musical: Marc Garcia-Elias.

Llums i so: Marc Novellon, Maria Miralda.

Pentinats: Teresa Rovira.

Fotografia: Tomàs Nadeu, Isabel Díaz.

Funcions: fins al 22 de desembre, a Amics de les Arts i Joventuts Musicals (c/ Teatre, 2). Divendres i dissabtes, a les 21:30h; diumenges, a les 18h.

Nou comentari