Aquest divendres arriba als cinemes l’estrena de Las leyes de la frontera, amb actor terrassenc inclòs. Víctor Lenda (Terrassa, 1992) és un dels intèrprets que apareixen en la darrera pel·lícula de Daniel Monzón, basada en una novel·la homònima de Javier Cercas. El terrassenc és més conegut per la seva faceta de DJ “addicte” al techno -una de les seves últimes actuacions va ser per la Festa Major de Terrassa 2021- però ara el podrem veure a la gran pantalla participant en un film que compta amb Marcos Ruiz, Begoña Vargas i Chechu Salgado com a protagonistes. A les xarxes socials ha anat explicant el procés i ara es troba immers en la promoció de la pel·lícula, a punt de veure la llum. “La pel·lícula de Daniel Monzón m’ha canviat la vida” afirma.

La història es troba ambientada a l’estiu de l’any 1978. El protagonista porta per nom Nacho Cañas i és un estudiant introvertit i es podria dir que inadaptat. Té 16 anys i viu a Girona. És aquí on coneix dos joves delinqüents del barri xinès de la ciutat, en Zarco i Tere, els quals acaben convertint-se amb un triangle amorós barrejat amb una carrera imparable de furts, robatoris i atracaments que acabarà canviant la vida de tots tres implicats.

El director Daniel Monzón (Palma de Mallorca, 1968) presenta la seva darrera proposta cinematogràfica en una carrera que ha estat plena d’èxits. Destaca especialment El corazón del guerrero (2000), amb la qual va guanyar, entre d’altres reconeixements, el Méliès de Plata al Festival de Cinema Fantàstic d’Amsterdam i premi a la millor pel·lícula internacional al Festival de Cine Fantàstic de Montreal. El robo más grande jamás contado (2002), La caja Kovak (2006) o Celda 211 (2010) també han recollit premis, aquesta última fins a quatre Goya.

Lenda amb Daniel Monzón

Comentaris

    Gironí Octubre 08, 2021 | 08:27
    Adaptació d'una novel.la del de "Ciudadanos" Cercas. Un dels que assegura que viu "assetjat" pel català. Au va! Algun dia algú haurà de fer una pel.licula sobre els avis i àvies, humils treballadors que passaven com podien, que havien viscut tota la vida en català i que després de la guerra, van ser sistemàtic maltractats pels funcionaris espanyols, cada cop que havien de fer qualsevol gestió. Generalment se'n fotien d'ells: "hable en cristiano, que no se la entiende nada" o pitjor. Maltractats i menyspreats a la seva terra, controlats per gent de fora. Sentint acudits de mal gust sobre el seu accent (hablais como perros "au, au") Això son records de molt avis, massa grans ja per defensar-se. N'estic tip de sentir ploreres de gent que va venir de fora i van passar deu, vint o cinquanta anys sense fer el més petit esforç per aprendre res de la cultura que els acollia. Racistes de primera. Res a dir de la gent que va arribar i, sense renunciar a les seves arrels, es va esforçar per respectar i comprendre la cultura catalana.

Nou comentari