Quatre coreografies de la companyia IT Dansa a Terrassa
Quatre coreografies de la companyia IT Dansa a Terrassa | Ramon

!--akiadsense-->

Una bomba de talents, que formen la companyia IT DANSA, una companyia creada l’any 1996 dirigida per Catherine Allard, que dona l’oportunitat als estudiants de postgrau de l’Institut del Teatre de Barcelona a trepitjar escenaris i adquirir experiència actuant a diferents teatres, fent una petita gira, que començaran després d’actuar al petit liceu de Sant Cugat, cap a França, Suïssa, Alemanya …i així poder enriquir-se amb l’experiència com a ballarins i poder volar amb ales gegants a d’altres companyies i destins.

Aquest dissabte dia 22 de febrer, tot i que celebràvem Carnestoltes, l’auditori del Centre Cultural tornava a estar ple. Els espectadors impacients de poder veure altre cop aquesta companyia, que fa uns dos anys, ja ens va visitar. I si vau ser dels afortunats de veure’ls, de ben segur que ereu entre el públic, com jo, que vaig saltar d’un camió d’una comparsa de Carnestoltes de Ripollet per no perdrem l’actuació, ja que realment és un plaer veure’ls ballar i interpretar; gaudir d’unes coreografies tant espectaculars, creatives i originals que sempre ens presenten. En aquesta ocasió, ho van fer amb quatre explosives coreografies on cadascuna d’elles aportava diferents temes executats excepcionalment, on deixaven a l’espectador immers en les diferents històries representades.

Quatre coreografies de la companyia IT Dansa a Terrassa
Quatre coreografies de la companyia IT Dansa a Terrassa | Ramon

!--akiadsense-->

Van començar amb WAD-RAS, on sis ballarins ens posen en situació de la falta de llibertat, de la por, la incertesa, la injustícia, de tot el que provoca estar empresonat. Com el títol indica, Wad-Ras, és la presó de dones de Barcelona, i ens transmeten amb la seva dansa situacions on la presó ho és tot per a la presa: por, frustracions, injustícies, solitud, etc. fent una gran exhibició de percussió corporal amb unes caixes, demostrant una precisió en el ritme és summament difícil d’executar. Amb una energia que podies veure la rapidesa amb què es movien les seves mans, marcant el compàs, a la vegada que no perdien el ritme dels passos de dansa contemporània, acompanyats amb música flamenca donant vida a aquest món ocult que està present, però que mai recordem.

Aquesta coreografia va ser creada per Montse Sanchez i Ramon Baeza i va obtenir el premi del V certamen de Coreografia de dansa Espanyola i Flamenca de Madrid el juliol de l’any 1996.

Seguidament, ens van obsequiar amb The Prom, creada per Lorena Nogal, una obra molt teatral on els ballarins executaven moviments simulant efectes com el de la càmera lenta, anagrames, o com essent abduïts, amb una gràcia ben estudiada per no caure en la mofa, i quedant-se en la elegància. I quan es diu vulgarment aquest noi sembla de goma, us puc ben jurar que les tretze ballarines i ballarins que interpretaven aquesta coreografia, semblaven de plastilina, ballant peces dels anys 80 que ens transportava a aquelles festes d’institut dels que ja tenim una edat.

Quatre coreografies de la companyia IT Dansa a Terrassa
Quatre coreografies de la companyia IT Dansa a Terrassa | Ramon

!--akiadsense-->

La tercera coreografia ens deixa un sentiment d’incredulitat donant-nos a entendre que la dualitat entre passió i odi pot partir d’una mateix punt de sortida, amb In Memoriam, creada per Sidi Larbi Cherkaqui i ballada per dos ballarins i una ballarina. Un primer pas a dos, interpretat per la noia i el primer dels ballarins on ens transmeten el dolor d’una agressió; seguidament, un altre pas a dos on la mateixa ballarina i l’altre ballarí ens representen una relació de tendresa, respecte, carícies, que realment et fa posar a la pell dels ballarins sentint el dolor en primera persona dels cops i de la repulsió del primer i suavitzant després amb la sensibilitat i les carícies del segon, una interpretació genial que et fa sentir realment el que et volen transmetre.

Per acabar, ho van fer amb Whim, d’Alexander Ekman, on setze ballarines i ballarins ens van interpretar amb una pinzellada d’humor i un toc teatral com la societat ens porta a passar per tots els estats d’ànim en un tancar i obrir d’ulls: felicitat, tristor, nerviosisme, preocupació, enfuriment. Emocions de la vida que tots tenim i que formen part del nostre dia a dia. Una coreografia de moviments ràpids, enginyosos, divertits i innovadors que va crear Alexander als seus inicis com a coreògraf i que li va donar l’empenta definitiva per a una carrera de gran èxit.

En fi, una gran companyia, un gran treball i espero no trigar en veure’ls de nou per casa.

Marta Bieto

Nou comentari