Ens endinsarem a descobrir el Retaule dels sants Abdó i Senén, creat per Jaume Huguet (1460-1461). Es tracta d’una obra plena de matisos i intrahistòries de la vida d’aquests dos personatges que com a bons Sants van acabar malament. Segurament, Jaume Huguet, ha acabat o està acabant el retaule de Sant Miquel de Santa Maria del Pi, a Barcelona, quan li encarreguen el retaule de la Seu d’Ègara. L’any 1460 i 1461 se li fan dos petits pagaments, un senyal que no hi havia diners, perquè el normal hauria estat un pagament fraccionat en tres parts iguals: a la firma del contracte, quan l’obra estigués mediada i a l’entrega definitiva.
Els escuts de Terrassa i Barcelona, emmarquen el retaule. En el cos principal hi ha els sants Abdó i Senén (sant Nin i sant Non), patrons de la pagesia. Abdó i Senén acusats de donar sepultura als cossos dels cristians executats, i no havent volgut convertir-se a la fe cristiana, haurien estat morts el 250, durant la persecució de l’emperador Deci. Segons Roma s’havien traslladat certes restes seves en barrils fins que van acabar descansant en la «Santa Tomba» de l’església del monestir benedictí de Santa Maria, a Arles-sur-Tech on encara cada 30 de Juliol raja aigua. Als laterals, es mostren diverses escenes de la seva mort.
Foto 1. La Crucifixió
Estem davant d’una imatge molt habitual en aquestes peces. Al fons veiem representada la ciutat de Jerusalem. Un skyline molt típic d’aquella època. Com a curiositat a la dreta veiem el bisbe, alt, vestit com Déu mana. Qui és aquest bisbe? Doncs és un dels tres sacerdots de l’evangeli que increpen Jesús crucificat. Un detall dins el gòtic català que fa del nostre retaule, un retaule diferent.
Foto 2. Abdó i Senén
Són dues figures elegants, sobre un fons d’or, alts, distingits, vestits amb luxe, guapos. Sostenen cadascun la seva espasa, però en actituds diferents. Com que se suposa que eren prínceps perses, sobre el cap porten una gorra que acaba en una corona o diadema.
Foto 3. Compareixença del Sants davant l’emperador Deci
La història explica que l’emperador Deci havia matat alguns cristians, els cossos dels quals van ser enterrats per Abdó i Senén. Aquest fet desencadenà la fúria del personatge, el qual va manar arrestar els futurs sants que van ser conduïts a Roma i se’ls va posar davant la disjuntiva d’adorar els Déus o morir.
Foto 4. Els sants entre les feres
La història continua… Davant del seu rebuig a adorar als déus són llançats a les feres. Tant la versió original, com la catalana, són molt precises: “van a encarar-se amb dos lleons i quatre óssos” (!). En la zona superior veiem un grup que observa el que passarà. L’emperador acompanyat per diverses autoritats. Veiem un possible pontífex pagà i un individu amb turbant. En el fossat, els nostres sants s’agenollen i preguen a Déu mentre al seu voltant es veuen tres lleons que causen poca por i dos óssos menuts, encara menys agressius. No s’ha mantingut el nombre d’animals, tampoc no ha estat brillant el pintor a l’hora de representar les bèsties. Una cosa és que hagin perdut el coratge tal com exigeix la llegenda, i una altra ben diferent és que facin la sensació de ser realment poc perillosos.
Foto 5. Decapitació del Sants
El fracàs de l’intent d’acabar amb els sants, com a moltes llegendes, porta a buscar un altre final. La versió original explica que va ser el mateix Deci qui va ordenar que se’ls tallés el cap. Els botxins van lligar els seus peus i van arrossegar els cadàvers deixant-los davant de l’estàtua del sol. La versió catalana és molt breu, però diu: «lo pretor los fé a glasi morir, e gitar davant la ydola del sol». Per tant és el pretor i no l’emperador Deci qui ordena matar-los amb l’espasa i llançar-los davant l’estàtua del sol. Huguet ni tan sols esmenta la segona part, es limita a la mort amb l’espasa. Entre els soldats torna a sortir l’home amb turbant. Aquesta insistència ens demostra la voluntat rancuniosa. Estem davant d’una pintura relativament antiislàmica.
Foto 6. Trasllat dels cossos a Arlès-sur-Tech
A Jaume Huguet se li va ordenar que havia de dedicar l’última escena a aquest trasllat. En primer pla hi ha dos benedictins que acompanyen un ase que porta al llom els dos famosos barrils. Al fons, una àmplia comitiva de religiosos encapçalada per un clergue portador de la creu i presidida per un bisbe, un abat i diversos benedictins que s’avancen a rebre’ls. Sembla que el frare major assenyala cap al monestir, mentre que el més jove sembla voler continuar cap endavant.
Foto 7. Decapitació dels Sants metges
Aquesta és la llegenda de Cosme i Damià, dues parelles, que tenen en comú el mateix ofici (reis i metges). El martiri està dirigit per Lísies, acompanyat per diversos personatges, mentre que és un sol botxí el qui degolla. Els futurs sants destaquen de l’altra personatge perquè estan encara agenollats. Va requerir una especial restauració, perquè el cap del botxí va ser molt castigat per estar molt a l’abast de les mans de la gent que volgués agredir-la.
Foto 8. Sant Cosme i Sant Damià
El papa Fèlix aixeca una basílica romana en honor a Cosme i Damià.
Foto 9. Miracle del trasplantament d’una cama
En aquesta hi figuren dos àngels amb els dos sants. Un dels vigilants té el genoll gangrenat. Una nit se li presenten els metges disposats a intervenir. Saben que s’ha enterrat al cementiri un home de Etiòpia. Van allí, seccionen la cuixa i l’empelten al malalt. En aixecar-se l’endemà, aquest s’adona de la seva curació, ho comunica als seus coneguts i tots van al cementiri on comproven que l’home d’Etiòpia utilitzat per l’experiment li falta la part de la cama tallada.
D’aquesta manera veiem la cama gangrenada, penjant del llit formant un petit bassal de sang, mentre l’altra està ja acabant de col·locar-se en el cos del servidor de Déu. A més, a un costat s’obre una porta que permet veure el cementiri del qual s’ha desenterrat el cadàver i la presència d’altres morts.
Hem arribat al final del nostre recorregut pel retaule de Jaume Huguet. El retaule es dóna per finalitzat el 2 de novembre quan es paga a l’artista la palla i la cavalcadura que ha utilitzat per anar a Terrassa, vol dir que quasi amb certesa en aquell moment estava tot acabat i ben col·locat. Si voleu saber-ne més, podeu consultar el llibre “Jaume Huguet i el retaule dels sants Abdó i Senén” de Joaquín Yarza Luaces.
RECUPERA ELS ALTRES ARTICLES DEL MONOGRÀFIC:
