!--akiadsense-->
Diumenge passat, a la Sala Crespi de Terrassa, es va representar la cinquena obra de teatre que concursa al XLVIè Premi Ciutat de Terrassa de teatre (Recordem que, en total, se seleccionen deu peces entre totes les presentades a aquest prestigiós i consolidat certamen per a entrar al concurs).
L’obra A les fosques, que va interpretar la Corriola Teatre de la Pobla de Masfumet, és una adaptació de la comèdia Black Comedy (1965) del dramaturg i guionista anglès Peter Shaffer (Regne Unit 1926- Irlanda 2016). Autor, entre d’altres, d’Equus i Amadeus. Aquesta versió que vam veure a la Sala Crespi, dirigida per Marc Cardó, ens actualitza el guió i ens situa l’acció en un barri de la zona alta de Barcelona. L’Arnau (David Anton ), un artista mediocre, i la “pija” de la seva núvia, la Marta (Tània Martinez), esperen la visita d’un important col·leccionista d’art que està interessat en comprar una de les peces de l’Arnau. Per impressionar-lo, la jove parella roba els mobles del ric veí, lOriol (Edgar Bustamante) aprofitant que és fora de viatge.
Però un fet inesperat farà que tots els seus plans se’n vagin en orris. De sobte, l’edifici es queda a les fosques. Una sèrie de confusions treuen “a la llum”, mai més ben dit, retrets i malentesos de les persones que es troben en aquells moments a l’apartament: una sogra que no es refia del seu gendre, la Sra Montoliu (Sandra Morales); l’amant, la Claudia (Lorena Martínez), que apareix de sobte sense avisar; el Bienvenido (Lluís Tatay), l’electricista que ve a arreglar l’avaria i que per uns moments confonen pel col.leccionista; o la veïna que baixa amb batí a buscar companyia perquè té por de la foscor.
!--akiadsense-->
L’efecte visual de l’escenari és contrari al que passa. Els espectadors veiem des dels nostres seients el que ells no veuen. L’escenari s’il·lumina mentre ells van a les palpentes. I comença un exercici cronometrat on els moviments de tots els personatges, difícil en les condicions de foscor que representa que es troben, fa que aconsegueixin comunicar les intencions i arrenquin aplaudiments i rialles entre el públic. Un joc de moviments encertats però que, a vegades, no anava acompanyat d’una bona dicció. Costava entendre el que deien alguns personatges poc treballats en aquest aspecte. Sovint havíem d’interpretar a través dels seus gestos i moviments el missatge que volien transmetre.
L’escenografia i el vestuari molt ben cuidats on el blanc dels mobles i de la seva roba contrarestava la foscor en la qual es trobaven. En general, una obra distreta i que ens va fer passar una bona estona. I la setmana que ve més teatre! Ens espera un inspector!
Anna Carol
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
