Així ens ho van demostrar els ballarins que formen part del PAR en Dansa, un programa de alt rendiment dirigit per Rodolfo Castellanos i coordinat per Miquel G. Font de formació continuada per joves promeses de la dansa de entre 16 i 22 anys que volen fer el salt a la vida professional com a ballarí / ballarina, treballant 40 hores intenses setmanals a les instal·lacions que el Centre Cultural de Terrassa els proporciona, potenciar així la cultura i ajudant a que els joves puguin tenir un trampolí per poder saltar ben alt.
BBVA, com sempre amb les portes obertes a la cultura i donant-hi suport: literatura, música, teatre, cinema, dansa, i enguany els premis atorgats de dansa. Un guardó que van recaure al Par en Dansa amb la coreografia In-Connection, que van interpretar el passat octubre al Centre Cultural de Terrassa, i ja ens van deixar a tots bocabadats i futurs addictes als seus treballs.
Coppélia és la tercera producció que PAR en Dansa porta a l’escenari i ens va sorprendre molt, ja que ens va portar a una Coppélia del segle 21. Com va dir una espectadora: “he vist una interpretació molt moderna i adaptada al nostre segle, jo venia buscant el vals i no l’he trobat i en canvi m’he quedat al·lucinada com aquesta joventut ha interpretat aquesta peça meravellosa”. Tant la posada d’escena, el vestuari i les coreografies, de Miquel G .Font, han trencat amb allò tradicional que estem acostumats en els repertoris de dansa clàssica, i ens han portat a un escenari modern, i amb un estil clàssic trencador, que sense perdre la màgia de la dansa clàssica ens ha dut aires renovats i nous. Així també ho va expresar una altra espectadora: “m’ha agradat molt, l’he trobat diferent i menys clàssic que les obres normals que coneixem”.
Els joves ballarins i ballarines, van demostrar el seu talent tant amb la dansa com amb la interpretació (que a vegades no va compensat). Tots van interpretar molt bé el seu paper a l’obra, posant-nos fàcil poder entendre el que pretenien transmetre amb aquesta versió de Coppélia. Així que aquí teniu la meva interpretació: tots ens deixem manipular amb tanta tecnologia, internet, WhatsApp, aplicacions per trobar a la persona adequada, i al final tots ens convertim en Coppélies, titelles que mouen els fils la societat i no nosaltres, com ens volen fer creure. Així que mirem-nos més als ulls, uns als altres, i siguem nosaltres qui decidim. I jo decideixo tornar a veure a PAR EN DANSA així que tornin a actuar al Centre Cultural de Terrassa.
