MónTerrassa
La comèdia àcida i tendre Un dia qualsevol arriba a Terrassa
  • CA
Inma Colomé, Quimet Pla i el terrassenc Pep Ferrer
Inma Colomé, Quimet Pla, i el terrassenc Pep Ferrer | Cedida

!--akiadsense-->

Terrassa Arts Escèniques presenta el proper dissabte 6 de febrer a les 20h al Teatre Principal Un dia qualsevol, una comèdia lluminosa, àcida i tendra sobre l’experiència de tres avis en una residència de gent gran. Inma Colomé, Quimet Pla i Pep Ferrer donen vida a la Solange, l’Ernest i en Mateu, tres personatges que regalen al públic una lliçó de vida a la tercera edat. Amb una posada en escena dinàmica, l’espectacle ens porta a reflexionar sobre com tractem a la gent gran en una societat fascinada per la joventut. A sobre de l’escenari, Colomé, Pla i Ferrer estan acompanyats per Annabel Castan, que interpreta a la Rosa, la directora del centre a qui els protagonistes compliquen la vida. Escrita i dirigida per Oriol Tarascón, l’obra posa el colofó a deu anys de trajectòria artística de la companyia Les Antonietes. Una funció accessible amb serveis d’audiodescripció i subtitulació.

Sinopsi de l’obra

Aprofitant que el marit acaba de morir i que ha hagut de traslladar-se a la residència, la Marta (77 anys) ha decidit canviar-se el nom. Solange és molt més elegant. A la residència coneixerà l’Ernest i el Mateu, dos avis que, malauradament, s’han acostumat a avorrir-se i a discutir passadís amunt, passadís avall. La influència de la Solange i les seves ganes de viure acabarà provocant en l’apatia dels dos amics un munt de situacions absurdes i divertides que complicaran la vida de la Rosa, la directora de la residència.

Una comèdia sobre l’amistat i les ganes de viure que ens mostra el dilema que apareix quan ens fem grans: viure intensament fins a l’últim moment o deixar-se arrossegar pel desenllaç previsible? En una societat com l’actual fascinada per la joventut, Oriol Tarrasón fixa la mirada en els més grans, aquells que ho han donat tot per nosaltres, a través d’uns personatges de personalitat descarada, arrogant i vivaç, malgrat les arrugues. “La vida és massa curta per només viure cent anys”

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa