El Circ Pistolet en ple acció

El Circ Pistolet en ple acció | Marta García

Fa uns dies, Món Terrassa parlava amb l’associació Tub d’Assaig 7’70 de Terrassa. L’entitat explicava com els havia afectat la irrupció de la pandèmia el passat mes de març, no només durant el temps de confinament, sinó també en les fases de desescalada. Aquest cop, ens apropem a una companyia de circ molt reconeguda a dins i fora de casa nostra, el Circ Pistolet, per veure com han preparat el seu nou espectacle, que es podrà veure els dies 5 i 6 de desembre al Teatre Alegria, i també com han viscut aquest temps de parèntesi cultural.

“Poster no hi ha final”, és el nou espectacle que teniu ben a punt. Què hi podrem veure?

Un espectacle a ritme de rock, acrobàcies sobre taula, mini bàscula i equilibris de mans a mans en duo i en trio, música en directe.

Si m’haguessiu de destacar un punt fort o diferencial, quin seria?

El punt fort de l’espectacle és la combinació de vàries tècniques cirsence d’alta qualitat, on els artistes no paren en cap moment, acompanyada per la música en directa reproduïda per un home orquestra que es construeix els seus propis instruments amb objectes reciclats.

Les restriccions per la Covid van fer-ne ajornar l’estrena.

La primera estrena teníem prevista al FIET de Mallorca a l’octubre i malauradament es va cancel·lar. Vam tenir sort de tenir l’espectacle programat al Teatre Alegria de Terrassa el 21/11 però degut al COVID 19 s’ha aplaçat al 5 i 6 de desembre i ara sí que podrem finalment estrenar el nostre nou espectacle.

Quin és l’objectiu que perseguiu com a creadors?

La intenció de Circ Pistolet amb aquest nou muntatge és seguir treballant el circ i el clown d’una manera rigorosa i tècnica, tot revisitant el circ tradicional d’una manera moderna, al pur estil de Circ Pistolet, per fer un espectacle d’acrobàcies d’alt voltatge, amb música en directe, amb riures i somriures i ple d’humanitat sincera i humil.

Com us ha afectat la Covid? I com heu aconseguit adaptar-vos a les circumstàncies?

La Covid ens ha desmuntat totalment tot el procés de la creació i el treball previ de promoció. Moltes fires van ser cancel·lades, aplaçades o fetes online, i això va fer que no vam poder parlar amb els programadors. Per altra banda per la causa de les restriccions perimetrals tampoc hem pogut convidar els programadors, amics, família fora de Terrassa pel dia d’estrena.

I en el procés creatiu?

En comptes de tenir vàries setmanes amb el nostre director tècnic i artístic, vam poder fer només una setmana de treball amb ell. Hem perdut tots els bolos de maig a juny, alguns del juliol, agost, setembre, octubre i novembre. Per molt que ens reprogramin en alguns casos les pèrdues no deixen de ser irreparables.

Aquests mesos de confinament i quarantena com els heu viscut? Ho considereu un temps perdut o n’heu pogut treure alguna cosa positiva?

Aquests mesos de confinament hem estat entrenant a casa, fent el que hem pogut fer sols, que no es el mateix, ja que treballem en parella i en trio. Realment creiem que hem perdut uns mesos molt valuosos de la nostra vida, és com la cançó del Sabina ¿Quién me ha robado el mes de abril?, però en el nostre cas (com de tota la població confinada) no només ha sigut el mes d’abril… Una gestió molt pèssima de part del govern en tots els sentits, des del principi de la pandèmia fins ara.

És la cultura realment segura? Creieu que s’ha maltractat al sector obligant-lo a suspendre espectacles i concerts, o que era una mesura necessària?

Si, cultura és segura i hem seguit totes les mesures de seguretat des del moment que es va poder realitzar la nostra activitat. Per nosaltres la cultura és la nostra religió i som molt, molt religiosos… No entenem com havent complert totes les mesures amb les dificultats que comporten per tots els agents implicats i sense cap rebrot ens han fet aturar la nostra activitat. No sabem quina mena de prevenció van portar a terme les autoritats quan la segona onada estava més que anunciada. Els transports públics anaven plens, es feien sopars multitudinaris a Madrid, a la Sagrada Família es va celebrar una beatificació amb més de 500 persones, etc. i a nosaltres se’ns castiga anul·lant la nostra feina que ens dona per sobreviure per haver complert tots els protocols. Només demanem que respectin les nostres creences i principis. Que és tan necessari per a nosaltres com per a la societat en general. La cultura és essencial.

Com valoreu la gestió que s’ha fet des de les administracions (totes) quant a ajudes i suport al vostre sector. I què es podria haver millorat.

En la nostra opinió no volem viure de les ajudes, volem viure de la nostra feina, que l’estimem. Creiem que des del principi haurien haver destinat aquests diners a la sanitat, educació i igualtat, establint la renta mínima per a tothom. Els problemes venen des de lluny: regulació dels lloguers, sous mínims, pensions, penalització dels corruptes, eliminar les portes giratòries…

Quins projectes i perspectives de futur té Circ Pistolet? És possible pensar en una “nova normalitat” ara mateix?

Estem vivint del dia a dia… Les perspectives no són molt bones, tot i així que no defallim, seguim assajant, creant i intentant aportar el nostre art allà on ens deixin abans no siguem substituïts per robots.

Components del Circ Pistolet posant-se en forma

Components del Circ Pistolet, fent exercicis | Cedida

Nou comentari