A Terrassa tenim la casa natal d’un abat de Montserrat. La ciutat el considera un dels seus personatges més il·lustres, i amb tota la raó del món. Parlem d’Antoni Maria Marcet i Poal (Terrassa, 1878 — Montserrat, 1946), un monjo benedictí que va ser particularment important en la història del monestir situat al bell mig de la muntanya més màgica i mítica de Catalunya. En molts aspectes.
Una placa la carrer indica la casa on va néixer
A Terrassa en queda la seva casa natal -amb una placa que així ho indica, ubicada al carrer del Vall, en ple centre urbà- i una avinguda dedicada al seu nom a la zona nord del terme municipal.
El seu cos reposa a la cripta de la basílica montserratina, en un sarcòfag esculpit pel reconegut mestre Joan Rebull (1951).
Dona nom a una avinguda que tothom coneix
L’Abat Marcet -dit així segur que a tothom que ara llegeix li ve al cap una avinguda de les més rellevants de la capital del Vallès Occidental- va fer importants obres en la basílica i en el monestir, va millorar les comunicacions amb l’Abadia -difícils per l’especial orografia-, va impulsar la biblioteca, va adquirir obres d’art que s’incorporaren al patrimoni artístic de Montserrat, va donar suport al Congrés Litúrgic (1915), va impulsar també els estudis bíblics amb el gran investigador que va ser el pare Bonaventura Ubach, i un gran etcètera més.
Un gran impulsor del català
Va promoure l’ús del català tant com a llengua de relació dins el monestir de Montserrat com en la consideració del català com a llengua de cultura habitual. També va inaugurar els museus montserratins i va restaurar l’església romànica de Santa Cecília. En conjunt, podem dir que aquest egarenc va situar el Monestir de Montserrat com un centre d’espiritualitat cristiana en el panorama europeu. i avui continua sent lloc de peregrinatge de centenars de milers de persones.
