La masia que es pot veure a la imatge estava situada en l’actual plaça de Can Bosc de Basea, al barri de Can Jofresa de Terrassa. Va ser enderrocada a finals dels anys seixanta del segle XX per edificar-hi les torres dels pisos de “la carretera de Rubí” o de Can Jofresa. Ara sabem per quina raó agafa un nom i no un altre, perquè no es posa el de la casa pairal i el de les terres del voltant. Un espais que finalment s’urbanitzaran i permetran crear uan ciutat-jardi i uns 200.000 metres quadrats de zones verdes i lliures. Can Jofresa es diu com es diu perquè es va pensar que la immigració que hi havia d’anar a viure podria pronunciar-ho més fàcilment que Can Bosch de Basea. Una curiositat més de la nostra ciutat.
Les masies de Terrassa dels segles XV i XVI
Com explica l’historiador Joaquim Verdaguer en el seu blog, la majoria de masies dels segles XV i XVI Terrassa van ser de nova planta amb l’ocupació de nous espais forestals transformats en terres de conreu que verificaren la transformació del paisatge terrassenc. La masia de Basea responia a aquestes característiques amb una distribució que marca la estructura arquitectònica del mas català del segle XVI. El mas de Basea presentava una façana presidida per una finestra gòtica amb detalls ornamentals i escaients arcades i columna central, situada sobre la porta principal. També disposava del típic rellotge de sol.
Un família de moliners
El mas disposava d’un molí prop de la riera del Palau, doncs a Can Bosch de Basea sempre foren moliners. El molí construït en el segle XIII, va ser derruït l’any 1878 arran la construcció de la carretera de Rubí -a dret a llei, de Gràcia a Manresa-.
Pots conèixer tota la història del Mas i de la família propietària clicant aquí.
