s
L’espectacle ‘Ballarina de Picasso’ | JOSEP GUINDO

El Ballet de Catalunya ens ha portat la història amorosa basada en fets reals de la vida de Picasso, reflexant la promiscuïtat que tenia ell amb les dones i centrant-se amb el trio amorós que mantenia amb la seva dona Olga Khokhlova, i la seva amant Marie-Therese; una relació que desemboca amb la destrucció de l’esposa, ex ballarina del ballet rús. Aquests fets reals, van ser representats a dalt de l’escenari de l’amfiteatre del Centre Cultural de Terrassa el passat 7 d’abril, deixant a l’espectador submergit en aquesta història per l’art de la dansa neóclàssica i contemporània

El coreògraf Remi Wortmeyer, demostra joventut amb els seus passos, moviments, figures, interpretacions. El conjunt de tot plegat és innovador, original i espectacular, i la posada en escena personalment em va agradar molt. La manera de jugar amb la meitat de l’escenari utilitzant un teló negre que dividia l’escenari en dos permetia podia veure escenes de la història de moments diferents però al mateix temps, com si estiguessis veient la història per dos monitors a la vegada. Poc atretzzo però suficient per poder-te posar en escena i gaudir plenament del ball i expressió del ballarí.

x
L’obra ‘La Ballarina de Picasso’, representada al Centre Cultural | JOSEP GUINDO

D’altra banda, l’espectador ho trobava tot molt ben explicat en l’imprès de propaganda que es donava a l’entrar a l’amfiteatre, el qual t’ajuda a entendre-ho tot sense necessitat de paraules i poder gaudir plenament dels ballarins, posant la màxima atenció amb l’expressió corporal, amb els moviments de les coreografies, i de l’energia que transmetien tots els ballarins. Cal dir que tots destacaven per alguna cosa, tots treballaven molt bé el seu personatge, tots, però potser pel personatge que interpretava, pel paper que desenvolupava, o senzillament, pel talent que la caracteritza, en destaco la primera ballarina del Ballet de Catalunya: Rebecca Storani. En aquesta obra i amb aquest personatge, per mi, ens trobem en la millor de les seves interpretacions, on demostra una carisma, una força, una tècnica, i una expressió immillorable, portant a l’espectador al final de l’obra a l’èxtasis total.

Vestuari, escenografia, música, ballarins, coreografies, tot un equip que fa possible que el Ballet de Catalunya, vagi creixent amb peus de gegant, que vagi enlluernant a l’espectador cada cop més amb la seva feina i que realment l’amor per l’art es pot apreciar des del primer segon de la funció.

Marta Bieto

Professora de dansa

Nou comentari