La Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) ha donat llum verda, de manera preliminar, a l’expedient presentat per Celsa, amb seu a Castellbisbal, per poder accedir a un rescat valorat en 550 milions d’euros. Segons informacions publicades pel diari Expansión, el rescat, sol·licitat a mitjans de l’any 2020, es durà a terme a través del fons de suport a la solvència de les empreses estratègiques (FASEE).
El passat 15 de març, el SEPI va concloure l’anàlisis de la sol·licitud, i aquest va acceptar els termes i les condicions fixades per a la concessió de l’ajuda, segons informa Europa Press. Aquest rescat però, li calen encara dos passos més per fer-se efectiu: primer, els creeditors han de sumar-se a aquesta operació de finançament de la companyia. En aquest sentit, els creditors que van comprar deute de Celsa són: Sculptor, CVC, SVP, Goldman Sachs, Golden Tree, Cross Ocean, JP Morgan, Attestor y Deutsche Bank.
I després, ha de passar primer pel Consell gestor del fons, ja que el préstec supera els 250 milions i requereix la validació de la Comissió Europea, prèvia a l’autorització per part del Consell de Ministres.
Dos préstecs per valor de 550 milions
Un cop superat aquests tràmits, la companyia castellbisbalenca rebrà previsiblement els 550 milions, a través d’un préstec participatiu d’uns 280 milions, i un altre d’ordinari de 270, segons ha tingut accés l’agència de notícies. El grup va tancar el 2021 amb una facturació de 5.300 milions, i compta amb 4.500 treballadors a l’Estat, i més de 10 mil per tota Europa. Això sí, el deute actual supera els 2.000 milions d’euros.
Cal dir però que Celsa Group, líder a Europa en la fabricació d’acer circular i de baixes emissions, va poder recuperar l’any passat el nivell previ a la pandèmia, superant els 6,5 Mt d’acer produït. A més, un cop reactivitats els projectes forçosament aturats per la Covid-19 -que van suposar un cop molt dur per a la companyia- s’espera que pugui reemprendre el creixement. L’acer de Celsa es ven a 115 països, des de les diferents seus que té l’empresa repartides arreu del continent.
