Des de l’any 2019, Terrassa compta amb una regidora de Benestar Animal per treballar en la convivència, la defensa i la protecció dels animals, una acció referent en aquest àmbit. Quatre anys després, Món Terrassa parla amb el regidor Noel Duque per fer un balanç de la legislatura, els objectius complerts i cap a quina direcció s’ha d’avançar per continuar treballant per la convivència amb els animals, vetllar pels seus drets, lluitar contra l’abandonament i el maltractament, i afavorir de la sensibilització en la tinença responsable.
Quin balanç fa de la regidoria de Benestar Animal en aquests quatre anys de mandat?
Ha estat un gran encert crear-la. Crec que l’estaven demanant a crits els col·lectius animalistes , col·lectius que treballen a la ciutat per què estigui millor el CAAD, i molta gent amb sensibilitat. Crec que hem de continuar i que estigui cada vegada més dotada i sigui més ambiciosa, perquè he sentit que teníem poques mans per abordar tot el que necessita aquesta ciutat en matèria de benestar animal. La valoració és molt positiva però a la vegada fem autocrítica. Si volem seguir amb això hem de fer-ho més potent per respondre millor al que necessita la ciutat.
Considera que s’ha complert amb els objectius?
Sí. Tot i que no estic totalment satisfet. S’ha fet més o menys el que s’esperava, però queda molt camí per recórrer en aquesta matèria a Terrassa. Hem aconseguit posar-nos de costat de les entitats històricament tractades com a “friquis”, hem aconseguit donar-lis veu i que tinguin espais de participació reals. Estem orgullosos perquè no hi havia res fet, i es molt fàcil ser autocomplaent, però a la vegada falten moltes coses per fer.
A més, ha estat una legislatura de pandèmia on ens hem hagut de centrar en coses molt bàsiques, i prioritzar una cosa nova quan et fan retrocedir al temps amb coses bàsiques és difícil. Però estic orgullós perquè hem posat a sobre la taula un tema que abans no es tractava. Hem fet que es parli en molts plens de benestar animal, hem fet que hi hagi polèmica entre partits, és a dir, que està a l’agenda política, i en aquest sentit podem estar orgullosos. Però si anem a coses més concretes, ens queda molt per fer, no tenim ni un 5% del que necessita una ciutat com aquesta amb benestar animal.
“Estem orgullosos perquè no hi havia res fet, però a la vegada falten moltes coses per fer”
Uns dels objectius en els quals s’articula la regidoria es la reducció de les entrades d’animals al CAAD, que actualment estan saturats. Concretament, més d’un miler de gossos i gats han arribat al CAAD aquest 2022 segons dades del mes de desembre. Què fa la regidoria per reduir aquestes xifres?
Mai s’havia fet tanta campanya d’adopció. Hem incorporat les campanyes d’acollides, que son bàsicament que et puguis quedar un gos o un gat durant els mesos que, per exemple, fa mes fred, perquè no estigui a la gàbia. Hem obert formules que abans no es feien, comptes a xarxes socials que abans tampoc existien, hem pagat tots els costos que pugui tenir un voluntariat per adoptar, hem canviat l’ordenança per què adoptar un gos més gran o malalt sigui gratuït. Però mentre hi hagi abandonaments o cria, ja podem fer les mil i una perquè hi hagi adopcions perquè el focus del problema no s’estarà solucionant.
Estem responent amb coses molt enginyoses, però el problema d’arrel és que hi ha gent amb tanta poca consciència que abandona. Mentre no frenem això, no podrem fer que el CAAD sigui un lloc que no se saturi. El meu somni és que les gàbies estiguin buides, que el CAAD no existeixi, que es dediquin, per exemple, a fer seguiment de famílies que han adoptat… Però és impossible per la poca consciència que hi ha a la ciutadania. Hi ha molta gent sensible, però amb que n’hi hagi uns pocs capaços d’abandonar, ja tenim molts éssers vivint en una gàbia.
Una cosa que hem fet molt bé -i que si s’hagués fet abans no estaríem així- és entrar a les escoles. Hem firmat un conveni amb l’escola Roc Alabern on s’està treballant com viu un gos en una gàbia, què significa ser un gos del CAAD… Això ara no ho veiem, però en uns anys aquests nens sabran el que és una gossera i que abans s’adoptar irresponsablement o abandonar, s’ho pensin dues vegades. S’ha de sembrar molt per què en un futur no necessitem gosseres. I actualment hem de ser enginyosos per buidar-les, i estem en això.
“El meu somni és que les gàbies estiguin buides, que el CAAD no existeixi”
Es desvincularà el CAAD d’Eco-Equip?
Desvincular el CAAD d’Eco-equip no ha estat possible. Era la meva intenció política, que passés a una entitat del tercer sector, però han entrat factors com les condicions laborals dels treballadors que s’escapen de la meva voluntat política, i hem hagut de canviar el reglament de tal manera que sigui Benestar Animal i no Eco-equip qui tingui la última paraula al CAAD, aquesta era la nostra voluntat. De cara al futur, crec que el millor és que sigui així, que no sigui Eco-equip qui ho gestioni, crec que serà el millor.
Una de les novetats és que Terrassa compta amb un protocol contra els casos de maltractament d’animal. Quins son el principals objectius del protocol i quants casos de maltractament s’han registrat?
Aquest és un dels altres orgulls d’aquesta legislatura. És un protocol contra el maltracte que, a més, perquè aquest protocol existeixi, la policia ha hagut de crear un protocol intern de treball sobre com respondre a casos de maltracte animal. Ja no només es tracta que tinguem un protocol de ciutat al qual si alguna persona veu una situació de maltracte animal pugui acudir i trucar, sinó que la policia ha fet un treball intern i profund per reaccionar bé a situacions de maltracte.
Per exemple, com ens podem assegurar que un gos ho està passant malament i hem d’entrat a decomissar-lo, amb la càrrega legal que comporta? Doncs incorporant un veterinari. Hem intentat que cada policia de Terrassa sàpiga respondre a una situació així. Crec que la ciutat és més justa així. S’han decomissats en horts on s’escoltaven gossos però mai s’havien denunciat… Hem salvat al voltant d’un centenar de gossos en aquesta legislatura.
“Hem salvat al voltant d’un centenar de gossos en aquesta legislatura”
A Terrassa hi ha moltes colònies de gats. Com es gestionen i controlen aquestes colònies al carrer? Com es pot millorar?
En quant a les colònies de gats hem de fer un canvi de mentalitat. És fauna urbana, són éssers que tenen el seu lloc entre nosaltres, tenen el seu rol. El millor és controlar les colònies de manera que no s’expandeixin massa i que no siguin un problema per la mobilitat i els veïns. El mètode acceptable a nivell científic és el CER (Captura, Esterilització i Retorn) i estem treballant en aquesta línia. Hem contractat un veterinari extra per fer un pla de xoc i que les colònies estiguin controlades en número.
És cert que els gats tenen el seu lloc com a fauna urbana però s’han de controlar en número per què no se’ns vagin de les mans i poder alimentar-los, saber on estan, per garantir la seva seguretat -perquè hi ha zones on hi ha molts atropellament- fent unes marques de potes pintades al terra… Queixes com a tal no estaria entre els principals problemes, el principal problema és que no hi hagi un control i que no s’alimentin bé i que no els estiguem esterilitzant, perquè això fa que creixin molt en número i que no els garantim el benestar.
Hem canviat el conveni de forma que es reparteix el pes entre diverses entitats. Abans només n’hi havia una, Progat, però aquesta ciutat és molt gran i hi ha moltes colònies. Ara hem aconseguit que s’adhereixin altres entitats i d’aquesta manera repartim les colònies perquè estiguin millor ateses i perquè les entitats no vagin fins al coll.
En aquest mandat també s’ha modificat l’ordenança fiscal i la taxa d’animals domèstics passa d’anual a un sol rebut d’alta. Amb quin objectiu s’ha fet i quins beneficis tindrà aquest canvi? Què suposa això a l’Ajuntament?
A l’Ajuntament no molt, però a la ciutadania sí. No és el mateix pagar una quota anual de 18€ que pagar-la una vegada a la vida, perquè estem pagant cada any qui té un gat però el gat està a casa i la gent ens preguntava “quins beneficis tinc jo?”. Potser no son tants els beneficis, però s’ha de mantenir el cens d’animals domèstics i crec que s’estava duplicant treball. No necessitem cobrar cada any persones que tinguin animals, amb que el dia que els censin paguin els costos, ja està. La idea és aquesta, buidar una mica d’impostos a la ciutadania, que bastant tenen.
Pel que fa als pipicans, Terrassa compta amb una nova zona de circulació de lliure circulació de gossos, al Pla de Can Guardiola. Va exposar que no seria l’últim pipican que s’obriria en els pròxims mesos i que es treballava per un pipican a Can Parellada. Com avança aquest espai?
Ho teníem acordat amb Espai Públic, que és qui s’encarrega dels pipicans, la creació d’un pipican a Can Parellada, però no arribarem abans de la legislatura. Haurà de ser després.
En un post a Instagram del mes de setembre sobre l’aprovació al ple del nou reglament del CAAD va escriure “Objectiu final: Abandonament cero. Adopció total i adéu a las gàbies. Utopia?”. Creu que és una utopia?
Tot el que depengui de la responsabilitat humana és una utopia. Quan algú és capaç d’abandonar un ésser tan protector i tan fidel, t’adones que tenim errors com humanitat. Serà impossible l’abandonament 0 perquè com humanitat tenim llacunes i buits sense reomplir, la societat falla i els éssers humans fallem. Però el més coherent, lògic i just seria que ningú abandonés un ésser. Són coses sense sentit. Què fa abandonar una persona a un animal? La inconsciència, la falta d’educació, la empatia.
Sobretot hem d’educar molt a les escoles, per on passa el futur. Els fruits els veurem en molts anys. No podia ser que a les escoles no s’estigués treballant això, no perquè hi haguem començat nosaltres, però com pot ser que tinguem una gossera a la ciutat on arriben gossos cada any i que ningú els hi expliqui als infants? Tirarem cap a la educació, també perquè els nens i les nenes tenen un amor cap als animals brutals, som els adults que ens descuidem i empitjorem com a éssers. Les gàbies buides també passa per trobar una formula amb la qual tothom vegi possible adoptar i fer-ho amb responsabilitat. S’ha d’incentivar l’adopció més del que ja es fa.
Ara estem traient tasses, però potser el dia de demà podrem oferir ajudes perquè una família adopti: Una família que vulgui adoptar però no pugui permetre’s els costos veterinaris, potser la podríem ajudar amb això. Al final, estem pagant per tenir gossos en gàbia i ens està costant molts diners tenir-los infeliços. Si aquests diners trobéssim la manera de gastar-los tenint-los feliços, buidaríem moltes gàbies. Aquest és el proper pas que volem treballar i és el que va sortir de les últimes reunions amb les entitats: pagar els costos del veterinari a la gent que adopti, i el pinso, aconseguir el conveni i buidar el CAAD.
“Quan algú és capaç d’abandonar un ésser tan protector i tan fidel, t’adones que tenim errors com humanitat”
