Un desastre sacseja l’Himàlaia. Centenars de vides perdudes, pobles arrasats. La riada que va assolar Nepal és una cicatriu recent, però la veritable amenaça, subtil i implacable, avança sense fre a les muntanyes més altes del món.
Aquesta tragèdia no és un fet aïllat. És un senyal clar d’una realitat devastadora que tots hem d’entendre. Un canvi accelerat que posa en risc la vida de milions de persones i l’equilibri d’un planeta que ja no pot més.
La velocitat letal del desglaç
La dada és brutal, i ens hauria de fer saltar totes les alarmes. Les glaceres de l’Himàlaia s’estan fonent a una velocitat que desafia qualsevol predicció. Entre el 2011 i el 2020, van desaparèixer un 65% més ràpid que en la dècada anterior. Sí, nosaltres també al·lucinem amb la xifra.
Aquesta acceleració no és una curiositat científica, és el combustible d’una bomba de rellotgeria. Aquesta pèrdua massiva de gel és el que, segons experts, va provocar la riada devastadora que va colpejar la frontera entre el Nepal i el Tibet. Un col·lapse glacial va ser el culpable.
El riu Bhotekoshi es va desbordar amb una violència inusitada, arrossegant-ho tot al seu pas. Aldees senceres van ser esborrades, projectes hidroelèctrics destruïts i carreteres vitals, simplement, van deixar d’existir. Més de 390 morts i 1.400 desapareguts és el balanç provisional d’aquesta catàstrofe imparable.
La veritable amenaça és la nostra incapacitat per frenar un desglaç que ja no té marxa enrere. Les conseqüències? Ja les estem pagant.
Inicialment, es va especular amb un terratrèmol, però el Servei Geològic dels Estats Units (USGS) i els experts xinesos van ser clars: un col·lapse glacial i un flux de detritus van ser l’origen. Una massa de gel es va desprendre a més de 5.000 metres d’altitud, arrossegant tot el que trobava. En set minuts, va recórrer 20 quilòmetres fins al port fronterer de Gyirong.
Científics del Centre Internacional per al Desenvolupament Integrat de les Muntanyes (ICIMOD) ho van confirmar. Una colossal allau de gel i roques va generar un augment de cabal que va arrasar estacions de monitoratge i va posar en risc instal·lacions hidroelèctriques. Una veritable operació de xoc natural.
Les muntanyes en crisi constant
La catedràtica de Glaciologia Bethan Davies, de la Universitat de Newcastle, ho té clar. La zona de l’Himàlaia s’està escalfant a una velocitat alarmant. Especialment ràpid és el fenomen en les àrees glacials per sobre dels 4.000 metres. Això provoca “balanços de massa glacial fortament negatius”.
L’ICIMOD adverteix que l’augment de les temperatures està alterant glaceres, la neu, el permagel i els vessants muntanyencs de tota la serralada de l’Hindu Kush de l’Himàlaia. Aquest és un error fatal que ens pot costar molt car. La mateixa entitat ja avisava el 2023 que calia esperar més allaus, esllavissades i inundacions.
L’Himàlaia alberga 200 llacs glacials, considerats d’alt risc per possibles inundacions sobtades. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) ja va projectar el 2022 que aquests desastres relacionats amb el clima augmentarien. I la cosa no pinta gens bé.
Si la temperatura global augmenta entre 1,5 i 3 graus, les inundacions i el nombre de llacs glacials creixeran de forma exponencial. (Un escenari que, per cert, sembla cada cop més a prop.) “Hem d’esperar que aquest tipus de catàstrofes continuïn en els propers anys”, va declarar Davies. La desestabilització d’aquests entorns d’alta muntanya és un fet.
El nostre futur en joc
La realitat és que, ara mateix, 15 milions de persones a tot el món viuen sota l’amenaça d’una inundació sobtada per aquesta causa. D’aquestes, 7,5 milions es troben precisament als països que comparteixen l’Himàlaia. Aquest és un secret a veus que afecta la nostra seguretat global.
El director de l’Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres, Kamal Kishore, ja ho va dir. “Les comunitats de muntanya, des dels Alps fins als Andes i l’Himàlaia, estan amenaçades. Les seves vides, les seves cultures i el seu patrimoni estan en risc.” Una advertència que ens hauria de fer reflexionar sobre el nostre propi impacte.
El col·lapse de les glaceres de l’Himàlaia no és només una qüestió remota. És una crisi global amb ramificacions que ens afecten a tots, directament o indirectament. Entendre això és el primer pas per buscar una solució definitiva que potser ja arriba tard. Què estem disposats a fer?
